Skip to Content

Recursos sostenibles

Introduexi la paraula o text per cercar dins l'apartat Recursos sostenibles

Taulell de Recursos sostenibles

El taulell de Recursos Sostenibles és una ampliació del Taulell d’anuncis i recursos específicament en l’àmbit de la sostenibilitat. Com tot, pretén ser una eina més per facilitar la feina de les associacions. Podreu trobar des de com muntar un hort urbà fins a apps sostenibles o documents interessants de treballar.

Us recordem que el taulell va dirigit a joves, grups i associacions sense afany de lucre, i, per tant, no hi trobareu anuncis amb continguts comercials. Malgrat tot, us suggerim que doneu un cop d’ull a l’apartat de normes de publicació abans d’enviar-nos el vostre anunci.

MULLA’T A #BEURESENSEPLASTIC!

Descripció anunci:

Els plàstics formen part de les nostres vides, els trobem cada dia als gots, a les ampolles, a les canyetes, agitadors de begudes, a les màquines de cafè i vending i malauradament al carrer i també als oceans.

Una part dels plàstics que contaminen els mars són d’un sol ús, això vol dir que la seva vida útil és molt curta, pot arribar a ser de pocs minuts, és per això que cal preguntar-se si realment val la pena utilitzar-los. Des del Grup de Treball de Residus de Barcelona + Sostenible tenim clar que la resposta és NO i per aquest motiu us animem a participar en el repte #beuresenseplastic, que consisteix a eliminar el plàstic d’un sol ús de les begudes que es distribueixen als espais de treball, organitzacions, centres educatius o en les activitats que dueu a terme per a la ciutadania.

Posar fi als plàstics d’un sol ús no és difícil. Si la vostra organització no es posiciona, ho podeu fer les persones que hi treballeu. Organitzeu-vos i  sumeu-vos al repte!

5 maneres de beure sense plàstic

        

Podeu consultar tots els exemples al web! 

Sumeu-vos al repte!

Feu difusió a les xarxes socials amb el #beuresenseplastic i compartiu totes les vostres accions!!

Consulteu la notícia a l’Info B+S

 

Entitat o associació:
Grup de Treball de Residus de Barcelona + Sostenible
Telèfon:
932 562 593
Llegir més

La llibertat de viure sense plàstic

Descripció anunci:

Plastic Free July és una campanya mundial per ajudar la gent a viure de forma més lliure, alliberant-se dels residus. El nou interactiu Objectiu Rezero llançat per la Fundació Rezero ajuda a compartir maneres de viure exemptes de residus.

Sempre hi ha un bon dia per començar a comprar sabó de pastilla, o per guanyar espai a casa en treure una paperera, perquè fem que els envasos i els productes d’un sol ús, a casa, ja no hi entrin.

El 3 de juliol se celebrava el dia internacional lliure de bosses de plàstic, una efemèride que va ser impulsada el 2007 per la fundació catalana Rezero. Del dia, s’ha passat a celebrar tot el mes, amb el moviment mundial Plàstic Free July.

Ara el joc digital Objectiu Rezero ens permet passejar-nos entre les habitacions d’una casa, i en cada espai, prendre una ‘micro decisió’. Propostes engrescadores com fer servir la cafetera italiana, una icona del disseny sostenible; inventar una recepta amb les sobres, o xerrar amb el botiguer que ens ven menjar sense plàstic.

Després de la web sèrie

L’any passat la web sèrie Objectiu Rezero va ser un èxit: l’experiència de 5 famílies que s’autoenregistraven intentant viure lliure de residus va enganxar moltes persones, que van acabar escrivint a la Fundació per demanar que ‘volien fer com les famílies’. I d’aquesta demanda sorgeix l’interactiu que s’acaba de presentar, i que acompanya el repte de viure un mes de juliol sense plàstics.

Posar la mira en les solucions

Més enllà de la denúncia a l’excés de residus, la campanya actual vol anar més lluny, i ressaltar el benestar i la satisfacció que provoca la vida sense residus. La sensació de llibertat, de no haver-se preocupar pels envasos, dels contenidors, del risc de contaminar platges i oceans. El benestar de viure sense estar envoltats de plàstics i envasos que ocupen espais a les nostres llars i ciutats. La satisfacció per estar contribuint a pal·liar un greu problema ambiental.

‘El paper de vàter blanc està sobrevalorat’. ‘El que embruta de la menstruació no és la sang’.’Que no et venguin l’aigua, et surt quasi gratis de l’aixeta’. Són algunes de les frases disruptives que acompanyen les imatges distribuïdes a les xarxes socials.

Una forma de vida creativa

L’interactiu proposa una trentena d’accions, però, com expliquen des de la Fundació, hi ha moltes maneres diferents per aconseguir un estil de vida residu zero. Precisament la creativitat és un dels elements que defineix aquesta tendència, i per això una campanya per xarxes socials convida a compartir idees que ajudin a assolir el repte de viure sense generar residus.

De viure, i d’anar a la platja. Els mateixos dies s’està duent a terme la campanya Zero Beach, en la que la Fundació i tres municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona testegen estratègies per prevenir els residus a les platges. Com per exemple, instal·lar sistemes de retorn d’envasos a peu de platja i incentivar els hàbits ‘zero waste’: endur-se ampolles emplenables, carmanyoles o porta entrepans al cabàs.

Entre les idees es sortejarà un kit Rezero, amb bosses de roba, carmanyoles, cantimplores o porta snacks.

Entitat redactora: Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

Autora: Anna Parisi

 
 
Entitat o associació:
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
Telèfon:
932 195 080
Email:
info@xvac.cat
Llegir més

Rebrotem, la iniciativa solidària per fer front a l’incendi de la Ribera d’Ebre

Descripció anunci:

Rebrotem és una associació de gent del territori que promou la solidaritat com a resposta a les situacions derivades de l’incendi forestal de La Torre de l’Espanyol. Volen fer-ho a través de l’organització de concerts solidaris, accions participatives de voluntariat i campanyes de micromecenatge.

A més a més, seran el nexe d’unió entre les diverses iniciatives solidàries que han sorgit al territori: el Festival Pingüí de música alternativa de les Terres de l’Ebre dóna 1 € de cada entrada, els autors del llibre Generació Lo Riu És Vida cedeixen el 50% dels drets d’autor a repoblar la Ribera d’Ebre, i el Grup Natura Freixe destina l’import total de la venda de la seva botiga dels mesos de juliol i agost.

Totes les accions tenen l’objectiu de treballar de forma col·lectiva conjuntament per dignificar i reduir danys en la pagesia i la ramaderia i per repensar el model de paisatge, vida rural comarca i país.

La campanya a Goteo té per objectiu recollir 250.000 € i està acompanyada per un emotiu vídeo on dones i homes del territori s’arremanguen per tornar a la feina, en el paisatge cremat, al so de la cançó ‘A la vida’.

 
Entitat redactora: Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

Autor/a: Anna Parisi
 
Entitat o associació:
Rebrotem
Telèfon:
-
Email:
-
Llegir més

4 elements a tenir en compte per fer les festes majors més sostenibles

Descripció anunci:

Són un moment de l’any per reunir-se i fer festa, que ens convida a treure el millor de cadascú en nom de l’alegria i en germanor. Voler ser millor amb els altres també significa organitzar la festa major més sostenible.

Quan una associació o un ajuntament organitza una festa sostenible, fa un gest important pel medi ambient i en conseqüència pel benestar de totes les persones. A més a més guanya bona reputació, i, sobretot, transmet un missatge positiu demostrant el compromís amb el planeta.

Presentem 4 elements a tenir en compte per fer les festes majors més sostenibles:

1. Planificació: on es decideix tot

Tot comença quan s’està dissenyant la festa. La planificació és el moment d’introduir el criteri ambiental, que ens ajudarà a anar concretant com han de ser les accions per tal que allò que ens hem proposat fer sigui sostenible. També és el moment de crear un missatge per convidar a la festa: és aconsellable incloure en ell el concepte de EcoFesta.

En aquesta fase decidirem com hauran de ser les paradetes i establirem la regulació per la contaminació acústica. Durant la planificació podem contactar amb proveïdors de compres verdes, tant per l’alimentació, com per la il·luminació, pels lavabos, per les decoracions… És important informar a tots els tipus de proveïdors sobre les actuacions ambientals que volem dur a terme i què esperem d’ells.

2. Mobilitat: moure’s pot ser un acte festiu i sostenible

És aconsellable buscar un emplaçament a on es pugui accedir fàcilment a peu o amb transport col·lectiu. Una caminada o una bicicletada cap al punt de l’esdeveniment poden ser també actes festius que formin part de la festa. Es pot promoure l’ús de la bicicleta, posant a disposició aparcaments adequadament vigilats. És important recordar sempre la conveniència de desplaçar-se en transport públic, o de compartir vehicle, i sobretot, de tots els efectes negatius que es poden evitar pel fet de no agafar el cotxe.

Finalment, cal acondicionar zones d’aparcament ben senyalitzades amb responsables que n’assegurin la bona utilització de l’espai, i definint un circuit que permeti una mobilitat adequada.

3. Residus: de la regla de les 3R al repte de crear actes Zero Waste

També en la festa, com en el dia a dia, cal deixar-se guiar per la regla de les 3R: reduir, reutilitzar, reciclar. Reduir és decantar-se sempre per l’opció que generi menys residus. Planificar un esdeveniment com un picnic Zero Waste o un dinar residu zero pot ser un repte divertit per la festa. La forma més directa de reduir és no fer servir vaixelles, gots ni envasos d’un sol ús. Hi ha moltes alternatives, totes elles ben festives.

D’una banda, en els dinars populars cada grup o família sempre s’havia portat la seva vaixella. De l’altra, una associació, un ajuntament o una empresa pot fer servir els seus plats i gots reutilitzables com a element de publicitat que és alhora útil. L’aigua de gerra i de les fonts és la solució més a bon preu i més ecològica per a tothom.
Les festes majors generen molts beneficis en les empreses proveïdores de begudes, per això cal negociar bé les mesures de sostenibilitat que els hi exigirem com a clients, i preferir aquelles empreses proveïdores que facilitin la compra de begudes en envasos retornables.

Amb els residus generats, cal assegurar la recollida selectiva per al reciclatge i el compostatge: els contenidors han de ser abundants i ben visibles i el missatge ben clar. Voluntaris i voluntàries de les associacions poden ajudar a assolir l’objectiu.

4. Comunicació: un missatge clar per dir que fem EcoFesta

El missatge de la sostenibilitat ha de ser present en tot moment: quan creem el lema i les invitacions, en els cartells de la festa, i quan acollim a les persones assistents. Avui es pot fer una gran difusió per mitjans digitals; els fulletons que s’editin en paper poder ser de material reciclat o reutilitzat. Quan es faci la difusió en les ràdios, televisions i premsa cal recordar que es tracta de celebracions sostenibles.

Totes les paradetes poden facilitar informació de la normativa ambiental de la festa, i es pot demanar la complicitat dels grups de música i animació perquè engresquin les persones assistents a un comportament sostenible. Es poden col·locar plafons informatius que facilitin l’accés als contenidors de reciclatge i de compostatge.

Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya
Autor/a: Anna Parisi
 
 
Entitat o associació:
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
Telèfon:
932 195 080
Email:
info@xvac.cat
Llegir més

Refrescos casolans: fàcils de fer, barats i sense envasos!

Descripció anunci:

Per alleugerir la calor i la set pròpies de l’estiu no cal comprar ni ampolles de plàstic ni llaunes. A casa podem preparar molt fàcilment refrescos deliciosos i sense edulcorants, conservants, estabilitzants, emulsionants, potenciadors del gust ni colorants artificials.

Llimonades

Una gerra d’aigua a la nevera amb trossos de llimona i edulcorant al gust, ja sigui sucre (cadascú sabrà si ha d’anar alerta amb la mesura) o estèvia, que no té els inconvenients del sucre. Molt refrescant i el més senzill del món.
En lloc de trossos de llimona hi podem posar suc de llimona espremuda.
També podem pelar una mica una llimona, trossejar-la i posar-la a la batedora amb un got d’aigua durant cinc segons (més estona farà el refresc més amarg). Després ho colem. Si guardem les peles de la llimona les podrem fer servir per preparar algunes postres com ara crema, flam o alguns pastissos.
Una variant excel·lent: afegir glaçons i un grapat de menta fresca a la batedora.

Aigua de síndria

Fem daus de síndria, que omplin aproximadament un got i mig, i els batem amb dos gots d’aigua fins que les llavors es trenquin. Després esperem que les llavors es dipositin al fons, aboquem el suc en una gerra i hi afegim tres gots més d’aigua.
Ja que proposem un suc de fruita, aprofitem per fer un comentari: quan prens un suc de fruita fet a casa, absorbeixes els sucres de la fruita més de pressa que si et menges la fruita sencera. Li pot anar bé saber-ho a qui hagi d’estar al cas del nivell de sucres a la sang. Es poden trobar més explicacions, i alertes sobre la relació entre sucs de fruita i salut pública, per exemple aquí.

Infusions fredes

El te fred és molt refrescant. Hi podem afegir menta fresca o llimona, a la gerra o en el moment de prendre’l.
L’aigua de Jamaica és una infusió de la flor seca de l’hibisc, una planta pròpia de climes tropicals que a Europa es coneix com a carcadé. Avui en podem trobar a botigues de comerç just i d’aliments del món.
La infusió es pot fer de la manera habitual (tirar les flors en aigua a punt d’arrencar a bullir i deixar-ho reposar cinc minuts), o bé bullint les flors a foc lent amb sucre durant 15 minuts; d’aquesta manera queda més amarg.

Una altra alternativa és senzillament deixar les flors en remull tota una nit, així aconseguirem un gust més suau. El refresc és d’un bonic color granat, àcid, ric en vitamines i minerals i excel·lent per fer passar la set i per abaixar la tensió.

Begudes amb més nutrients

Amb fruita seca, cereals i altres aliments obtindrem begudes més riques en nutrients, que de fet poden ser un plat d’un àpat. Però, si estem al cas dels nutrients que contenen per tal d’evitar desequilibris en la dieta, i som conscients que ens trauran gana, també les podem prendre eventualment com a refresc.

Ayran: és una beguda típica de Turquia, on la prenen tant a l’estiu com a l’hivern. Consisteix a barrejar aigua i iogurt a parts iguals, remenar i afegir-hi sal. Queda una beguda cremosa i blanca. També s’hi pot afegir menta fresca trossejada.

Beguda de sèsam: triturem 200 grams de llavors de sèsam i les posem amb un litre d’aigua a la nevera. Al cap d’un parell d’hores ho colem i hi afegim mel al gust.

Beguda d’ametlles: barregem uns 100 grams d’ametlles pelades i picades ben fines amb quatre cullerades d’aigua freda. Ho batem mentre anem afegint mig litre d’aigua fresca. Ho deixem un parell d’hores a la nevera i ho colem fent-ho passar per un drap fi.

Beguda d’ordi: Bullim 50 grams d’ordi en gra en un litre d’aigua durant mitja hora, ho colem i ho deixem refredar. S’hi pot afegir suc de llimona i mel.

Beguda de civada: Bullim 50 grams de civada integral en un litre d’aigua durant mitja hora. Ho colem guardant l’aigua, triturem la civada i la tornem a posar a l’aigua. Hi afegim aigua fins arribar a un litre, ho deixem bullir dos minuts més, ho deixem refredar i ho colem.

Beguda d’arròs: es bullen dues cullerades d’arròs en un litre d’aigua fins que els grans es comencin a desfer. Es deixa refredar i es cola. És recomanable en cas de diarrea.

Orxata: es posa mig quilo de xufles en remull durant unes set hores. Es renten, es trituren, s’hi afegeixen dos litres d’aigua i es deixa reposar unes quantes hores. Després es cola amb un drap fi i s’hi afegeix sucre. També s’hi pot posar una branqueta de canyella i pela de llimona.

Gaspatxo: tomàquet madur, pebrot verd, cogombre, ceba, pa sec, all, oli, sal, vinagre, etc. Cadascú escull quins ingredients hi posa i en quina quantitat. Es bat tot junt, amb més o menys aigua en funció de com es vulgui d’espès.

Al gust de cadascú

A qualsevol refresc que preparem podem escollir segons el nostre gust:

Si hi posem sucre, i quant.
Fer-lo amb aigua o amb aigua amb gas.
Posar-hi o no glaçons o gel picat.
La proporció entre els ingredients.
Fer-ne per prendre’l a l’acte o guardar-ne una quantitat gran a la nevera, en una gerra tancada perquè no agafi altres gustos.

Font: Opcions

Autoria: Centre de Rercerca i Informació en Consum (CRIC)

 

Entitat o associació:
Opcions de Consum Responsable
Telèfon:
934 127 675
Llegir més

Quants voluntaris i voluntàries ambientals hi ha a Catalunya?

Descripció anunci:

La Xarxa per la Conservació de la Natura llença una enquesta per avaluar quantes persones estan implicades en la defensa del medi ambient com a voluntàries, quin és el seu perfil i el de les entitats que les acullen.

El Baròmetre del Tercer Sector Ambiental del 2018 va recollir que el 62% de les entitats ambientals compten amb persones voluntàries, que arriben a 6.500 persones, de les quals un 61% són dones.

Ara la Xarxa per la Conservació de la Natura inicia un estudi que té per objectiu analitzar la participació en entitats ambientals, a través dels programes de voluntariat, i també grups informals dedicats al medi ambient: en general totes les persones que es mobilitzen per la sensibilització ambiental, la recollida de residus d’espais naturals, l’observació de biodiversitat, promoure la mobilitat sostenible, la lluita contra el malbaratament alimentari o la promoció de les energies renovables.

L’objectiu és obtenir dades més aproximades del sector, per a poder planificar accions futures que donin resposta a les necessitats del sector.

L’enquesta està dirigida a entitats ambientals legalment constituïdes i a grups informals, i se centra en 4 blocs: descripció de l’entitat, el voluntariat a l’entitat, el perfil del voluntari, la gestió del voluntariat.

Es pot contestar en 15 minuts, i és oberta fins al 14 d’octubre.

La Xarxa per la Conservació de la Natura és una xarxa d’entitats ambientals que promou la participació ciutadana en el medi ambient, per mitjà de la conservació de la natura, la custòdia del territori i el voluntariat ambiental. A través del portal www.voluntariatambiental.cat recullen les crides de voluntariat de les entitats ambientals que treballen a Catalunya.

Entitat redactora: Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

Autor/a: Anna Parisi
 
 
Entitat o associació:
Xarxa per la Conservació de la Natura
Telèfon:
-
Email:
info@xct.cat
Llegir més