Cures joves entitats
X
Cures joves entitats

Segurament heu sentit a parlar de les cures en diversos dels espais on us moveu. Potser algunes no teniu clar què són ben bé ni si ho esteu incorporant en el dia a dia de la vostra entitat, d’altres deveu haver fet un llarg treball intern per incorporar-les i d’altres tot just esteu iniciant el procés. 

Sigui quina sigui la vostra realitat, les cures estan cada vegada més presents en el debat públic i, més concretament, en el món associatiu, on hi ha més persones i entitats amb ganes d’incorporar-les en els seus espais. 

Amb el següent article volem donar unes primeres nocions sobre què s’entén per cures i de quina manera les podem incorporar a la nostra entitat. 

A què ens referim quan parlem de cures?

Existeixen múltiples definicions i interpretacions sobre què són les cures. Algunes de les idees principals que hi ha al seu voltant són: 

  • Posar el benestar de les persones (físic, emocional, mental, material) i del planeta al centre: aquesta idea es contraposa als valors de la societat patriarcal i capitalista com la productivitat, eficiència, l’èxit… com a últims fins. 
  • Tenir en compte les subjectivitats: històricament la nostra societat s’ha regit per l’ètica de la justícia basada en l’objectivitat i la idea que formalment totes les persones som iguals i, per tant, hem de ser tractades totes per igual. Per exemple, com que tothom és igual, tothom ha d’arribar a la mateixa hora. La norma doncs ha de ser la mateixa per totes les persones. 

En contraposició a aquesta perspectiva, l’ètica de les cures (concepte desenvolupat per Carol Gilligan) té en compte les subjectivitats i obre la mirada més enllà de la igualtat formal. Contempla la diversitat de situacions, persones, temps i espais. Incorporar les cures implica dotar del mateix valor i importància a les subjectivitats, les experiències, les percepcions i les emocions que a la racionalitat i l’objectivitat.

  • Corresponsabilitat: l’ètica de les cures també inclou la idea que formem part d’una xarxa de relacions d’interdependència. Les persones som interdependents des del punt de vista de les necessitats materials, emocionals i relacionals. Hem doncs de començar a trencar amb la concepció que tot allò que ens passa ho hem de gestionar soles i passar a concebre que ho podem tractar en col·lectivitat. És responsabilitat de totes el benestar de cada una de les persones del grup. 

Les cures també estan estretament relacionades amb la democràcia profunda. La democràcia no és només quelcom racional, sinó també és subjectiva i emocional. La nostra entitat pot definir-se com a democràtica, incloure-ho dins dels seus valors i tenir certes estructures formals de presa de decisions. Aquesta democràcia formal, però, no implica necessàriament que tothom se senti lliure o amb les condicions que necessitaria per participar

Quan parlem de democràcia profunda ens referim a entrar en l’àmbit de les subjectivitats, de les percepcions, les emocions de les persones que formen part. Es tracta de revisar si les persones se senten còmodes i lliures per participar, si se senten escoltades i reconegudes, entre altres coses. És una responsabilitat col·lectiva crear un espai on tothom se senti còmode i segur per participar-hi. 

Per a més informació

Llegeix la 2a part de l’article ‘Les cures a les entitats (II): com les incorporem?‘ en aquest enllaç! 

Els continguts d’aquest article estan basats principalment en el Curs de Democràcia interna i Cures impartit per la Cooperativa Fil a l’Agulla. A més, s’han tingut en compte els següents recursos: 

Si esteu interessades en rebre acompanyament en el procés o en realitzar una càpsula formativa a mida sobre la temàtica, podeu contactar-nos a través del correu electrònic acompanyaments@crajbcn.cat, el telèfon 93 265 52 17 o per Telegram o Whatsapp al 652 87 81 22.