Skip to Content

FAQ

Preguntes freqüents.

Gestió associativa
  • Quines categories de sòcies pot tenir una associació?

    Aquest ítem el determinen els estatuts de cada associació i ha de ser fruit d’un procés de reflexió a l’entitat. En aquest sentit podem decidir que només hi ha un tipus de soci i totes les persones associades compten per igual, o bé podem classificar-los per exemple en funció del seu nivell d’implicació. Alguns exemples de categories de socis: sòcia de ple dret, sòcia col·laboradora, sòcia simpatitzant, etc. Alhora als estatuts s’ha de regular quina és la diferència de drets i deures de cada tipus de soci, com per exemple si tenen veu i vot a l’Assemblea General, si només tenen veu, etc.

  • Hem perdut els estatuts, on podem demanar-ne una còpia?

    Les associacions de Barcelona han de demanar una còpia al Departament de Justícia (Pau Claris, 81). Per efectuar aquest tràmit s’ha de fer el pagament de la taxa vigent i la sol·licitud a través d’aquest enllaç:

    Demanar còpia estatuts associació

  • Quins drets i deures tenim com a sòcies de l’entitat?

    Drets de les persones associades (articles 323.1 a 323.5 del llibre tercer del Codi civil de Catalunya):

    1. Adquirir la condició d’associada.
    2. Fer aportacions al patrimoni de l’associació de béns o diners.
    3. Participar en l’activitat de l’associació (assistència assemblees generals, dret a veu i vot, elegir membres òrgan del govern o ser elegible, etc.)
    4. Ser informada de la marxa de l’associació.
    5. Rebre els serveis que l’associació ofereixi en compliment de les seves finalitats o amb caràcter accessori.

    Deures de les persones associades (article 323.6 del llibre tercer del Codi civil de Catalunya):

    1. Comprometre’s en les finalitats de l’associació i participar en llur assoliment.
    2. Contribuir a pagar les despeses de l’associació amb el pagament de quotes i derrames i amb les altres aportacions econòmiques que estableixin els estatuts i que s’aprovin d’acord amb aquests.
    3. Respectar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de l’associació.
    4. Complir les altres obligacions que estableixin els estatuts
  • Hem perdut el NIF, com podem aconseguir-ne una còpia?

    Per poder obtenir un duplicat del NIF, es pot sol·licitar telemàticament a través del tràmit “Obtenció de nova targeta acreditativa del NIF, que trobarà en l’apartat “Consulta i modificació de les meves dades censals”, dins del llistat de tràmits dels “Models 036 i 037.Cens d’empresaris, professionals i retenidors – Declaració censal d’alta, modificació i baixa i declaració censal simplificada”. Per poder-ho sol·licitar de forma telèmatica caldrà que disposeu del certificat electrònic de l’entitat. 

    En aquest enllaç podeu consultar el pas a pas de com sol·licitar-ho: Duplicat NIF 

  • No tenim seu social, podem posar als estatuts l’adreça d’algun dels membres de l’entitat?

    El domicili de l’associació s’ha d’establir al lloc on l’òrgan de govern tingui la seu o al lloc on l’entitat dugui a terme principalment les seves activitats. Ara bé, perquè les associacions es puguin regir pel llibre 3r del Codi civil de Catalunya, cal que el seu domicili sigui a Catalunya i que “exerceixin les seves funcions majoritàriament a Catalunya”. Això no exclou la possibilitat de realitzar activitats, de manera aïllada, a nivell estatal o internacional. Si és així cal reflectir-ho als estatuts, igual que també es pot incorporar l’àmbit d’actuació específic si l’entitat desenvolupa la seva activitat en un barri concret.

    No hi ha cap problema que sigui l’adreça d’una persona membre de l’entitat.

  • Com podem dissoldre l’entitat?

    Les associacions es poden dissoldre per les causes establertes legalment (article 324.4 del llibre 3r del Codi civil de Catalunya) o per les causes que estableixin els estatuts. Un cop acordada la dissolució, s’ha d’inscriure al Registre d’Associacions aportant un certificat de l’acord de dissolució, signat pel secretari amb el vist-i-plau del president, que ha de contenir els acords de l’Assemblea General, relatius a la dissolució i liquidació de l’entitat i a la destinació del patrimoni, en cas que n’hi hagi.

    Podeu ampliar la informació a la Fitxa Temàtica núm. 40 – Dissolució d’una associació

  • És obligatori que fem assemblea?

    Sí, com a mínim una vegada a l’any i dins dels 6 primers mesos després tancament per aprovar pressupost i comptes anuals: és el què s’anomena Assemblea General Ordinària (AGO)

    Vegeu les plantilles de documentació associativa: 

  • Quines altres formes jurídiques ens poden anar bé?

    Les associacions són agrupacions de persones que s’uneixen de forma lliure i voluntària, funcionen democràticament, són sense afany de lucre i tenen una finalitat comuna d’interès general o particular. Es comprometen a posar en comú llurs coneixements, activitats o recursos econòmics amb caràcter temporal o indefinit. A més, tenen com a finalitat el compromís i el treball per a una societat millor.

    És a dir, que la finalitat de l’associació o de les persones que la constitueixen no és generar un benefici econòmic per  a elles, no és un projecte d’autoocupació. Si aquest fos el vostre cas us podeu plantejar altres formes jurídiques com són les cooperatives, una S.L. una S.A., etc. Si voleu conèixer millor aquestes alternatives feu una ullada a la Guia jove per l’Emprenedoria i l’Autoocupació del Consell de la Joventut de Barcelona! Us recomanem també que demaneu un assessorament per a projectes d’Economia Social i Solidària a Barcelona Activa.

  • Quina normativa hem de complir per constituir una associació juvenil?

    La normativa de les entitats juvenils és la mateixa que la de totes les entitats, es tracta de la Llei 4/2008 de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

    No obstant segons l’àmbit temàtic de l’entitat s’ha de veure quines normatives específiques hi ha. Com per exemple: les entitats educatives (caus i esplais) han de complir la normativa d’activitat en el lleure per a menors d’edat.

  • Quina diferència hi ha entre una associació i una cooperativa?

    A diferencia de les associacions, les cooperatives són societats constituïdes per una associació de persones que tenen l’objectiu de satisfer les seves necessitats econòmiques mitjançant la realització d’activitats empresarials on els interessos col·lectius estan per sobre de tota idea de benefici particular. El seu funcionament és lliure i democràtic, s’assegura la participació de tots els socis/es en condicions d’igualtat en la presa de decisions independentment del capital que hagi aportat.

    A diferència de les associacions, una cooperativa ha de disposar d’un mínim de 3.000 euros de patrimoni en el moment de la seva constitució. Les aportacions dels/de les socis/es poden ser dineràries (en moneda de curs legal) i no dineràries (drets patrimonials o béns).

    Si teniu dubtes sobre quin camí ha de seguir el vostre projecte col·lectiu, podeu consultar el tríptic: Associació o Cooperativa?

    Podeu ampliar la informació a la Fitxa Temàtica núm. 25 – Les cooperativestambé us pot interessar l’article “Cooperativisme i joves: guia “Feu-vos COOP” i vídeos “Mites de l’emprenedoria”!

     

  • On podem aconseguir un local per a l’entitat?

    No hi ha una plataforma específica de finançament concret per a llogar o per a comprar locals per a entitats sense ànim de lucre.

    Des del CRAJ us recomanem que principalment conegueu el territori on estigueu ubicades així com les entitats veïnes, això facilitarà la detecció de possibles oportunitats i sinergies. Compartir local amb altres entitats és més viable si s’ha de pagar un lloguer, o per tal de maximitzar l’horari d’ús d’un local públic.

    També podeu consultar alguns bancs de recursos o taulells d’anuncis:

    Una altra opció són els Hotels d’Entitats, que són uns equipaments destinats a donar suport a associacions i entitats sense ànim de lucre a través de diferents línies de col·laboració. Aquí podeu consultar més informació: Hotels d’entitats. En aquest enllaç podeu consultar quins existeixen i les seves adreces: Adreces i activitats dels hotels d’entitats

    Per últim, per la realització d’activitats puntuals podeu consultar el Cercador de sales i espais del CRAJ on trobareu un directori d’equipaments i espais que tenen disponible el lloguer i cessió puntual de sales per entitats no lucratives.

  • Podem tenir sòcies d’altres països a la nostra associació?

    Una associació és la unió de diverses persones físiques o jurídiques, independentment de si hi ha persones sòcies provinents d’altres països. Si una entitat està constituïda a Catalunya, el que sí que demana la llei és que l’associació tingui la seva seu a Catalunya i realitzi la gran majoria de les activitats a territori català.

    Això no exclou la possibilitat de realitzar activitats, de manera aïllada, a nivell estatal o internacional. Si és així cal reflectir-ho als estatuts, igual que també es pot incorporar l’àmbit d’actuació específic si l’entitat desenvolupa la seva activitat en un barri concret.

  • Si no tenim nacionalitat espanyola, podem constituir una associació a Barcelona?

    Una associació és la unió de diverses persones físiques o jurídiques, independentment de si hi ha sòcies d’altres països. No hi ha cap requisit de nacionalitat perquè un grup de persones es puguin constituir com associació, només cal que aquestes persones tinguin un número de passaport. Com acreditació per acompanyar l’acta fundacional de l’associació cal una còpia del passaport, DNI o NIE de les persones fundadores.

    Ara bé, a efectes de representació i obtenir el certificat digital (molt recomanable en cas que l’associació tingui activitat econòmica) sí que cal que el càrrec de presidència tingui un document identificatiu legal (DNI, NIE…).

    Per altra banda, si una entitat està constituïda a Catalunya, el que sí que demana la llei és que l’associació tingui la seu a Catalunya i realitzi la gran majoria de les activitats a territori català, sense excloure la possibilitat de realitzar activitats de manera aïllada a nivell estatal o internacional.

     

  • On podem aconseguir la documentació per constituir una entitat?

    Al web del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya hi trobareu tota la documentació.

  • En quins censos ens hem de donar d’alta?

    Una vegada hem fet tots els tràmits per a constituir la nostra entitat, ens podem registrar en els diferents censos que existeixen per a entitats.

    Els censos d’entitats són llistats d’entitats agrupades per uns mateixos sectors o àmbits temàtics, serveixen per tenir un control administratiu de les entitats d’un mateix sector i obtenir informació sobre les mateixes.

    A nivell associatiu existeixen censos segons els següents paràmetres:

    • Entorn territorial
    • Àmbit d’actuació
    • Tipologia d’entitats

    Consulta la Fitxa temàtica núm. 32  – Censos d’entitats

  • La Junta Directiva poden ser persones treballadores de l’entitat?

    A una associació poden treballar com a màxim el 50% de la Junta Directiva (si són 4 = 2, si són 3 = 1..) i sempre per tasques diferents a l’exercici de les seves responsabilitats dins de la mateixa, d’aquesta manera, el president no podria cobrar per exercir les funcions que es determinen als estatus que corresponen a presidència però si que podria fer-ho per realitzar un altre càrrec (gerència) amb un contracte laboral sota les lleis vigents.

    Ara, si hi ha un ànim de lucre personal, potser Associació NO ÉS la forma jurídica adient, ja que existiria un conflicte d’interessos en una persona que té un contracte laboral i és membre de la Junta Directiva. Llavors us podríeu plantejar el tema de crear una altra forma jurídica.

  • Hem canviat la Junta Directiva, ho hem de comunicar a algú?

    Qualsevol canvi a l’associació, ja sigui de modificació dels estatuts, de renovació de càrrecs de la junta o canvi de domicili social, s’ha de notificar al Departament de Justícia mitjançant una sol·licitud i el pertinent certificat.

    Al següent enllaç trobareu tots els certificats: Documentació canvis en associació

    Aquí els tràmits concrets de la renovació total o parcial dels càrrecs de la Junta Directiva

  • Què és el certificat digital i com el podem obtenir per la nostra associació?
    El certificat digital és una eina que ens permet signar documentació des de casa sense necessitat d’haver d’anar presencialment a un lloc per demostrar que realment som nosaltres qui ho està signant. Es tracta d’un arxiu que s’instal·la a l’ordinador. Quan signem electrònicament un document mitjançant el certificat digital és com si la presidència de la nostra entitat l’estigués signant presencialment. Estem parlant del certificat de representant de persona jurídica, que va associat a la persona que exerceix el càrrec de presidència de l’associació i s’ha de renovar cada dos anys o cada cop que la presidència canviï.
     
    El certificat digital més usat entre l’associacionisme és el que emet la Fàbrica Nacional de Moneda y Timbre. Si bé hi ha altres certificats de persona física que permeten a la persona representant de l’entitat fer alguns tràmits, aquest és el que dóna més facilitats, ja que permet fer tràmits amb Hisenda, amb Seguretat Social, etc.
     
    Si voleu saber com obtenir el vostre certificat digital podeu consultar la nostra Fitxa Temàtica núm. 23 – Com aconseguir el Certificat Digital”. Un breu resum del procés seria:
     
    1. El primer pas és assegurar-nos de que l’actual Junta Directiva estigui correctament inscrita al Registre d’associacions (Departament de Justícia). Cal sol·licitar la certificació respecte el nomenament i vigència del càrrec de presidència del representant legal. El tràmit s’anomena certificació de dades registrals d’una associació, té un cost de 21’85€ i ha d’estar expedit en els 15 dies anteriors a la sol·licitud del certificat digital, que és el següent pas. No obstant, també és possible aprofitar el tràmit de renovació de la Junta Directiva, i substituir el certificat de dades registrals pel paper amb la junta renovada. D’aquesta manera ens podrem estalviar els 21’85€ (ja que la renovació de junta és un tràmit que el farem igualment quan toqui, i ja pagarem els 21’85€ per la renovació).
      Per tant, és ideal demanar el certificat digital quan fem canvi de junta. Per fer-ho el dia que entreguem a registre el document de renovació de la Junta hem de portar una còpia i que ens la compulsin, aquesta còpia ens servirà per certificar davant d’Hisenda quina és la nova Junta Directiva. Vegeu la Fitxa temàtica núm. 64 – Renovació de la Junta Directiva.
    2. Sol·licitud a la web de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre: Fer la sol·licitud del certificat digital per a representant de persones jurídiques indicant el NIF de l’entitat i un correu electrònic. D’aquesta sol·licitud obtindreu un codi que s’ha imprimir i portar-ho a Hisenda. NOTA: Només es pot realitzar la sol·licitud des dels següents navegadors: Internet Explorer o Firefox.
    3. Acreditació de l’entitat sol·licitant: Es fa de forma presencial i cal demanar cita prèvia. Ha d’anar-hi la persona presidenta de l’associació amb el seu DNI original, el codi obtingut en el punt anterior, i el certificat de dades registrals (o paper de renovació de la junta comentat al punt 1).
    4. Descarregar el certificat: Per descarregar el certificat digital, s’ha d’anar al següent enllaç “descàrrega del certificat” amb el mateix equip amb el mateix equip on es va fer la sol·licitud i descarregar-ho després de 24 hores d’haver entregat la documentació. Normalment es rebrà un correu passades unes 2h de la cita amb Hisenda, informant que ja es pot descarregar el certificat. En cas contrari esperem a les 24 hores. És en aquest moment quan caldrà fer efectiu, mitjançant targeta de dèbit/crèdit Visa o Mastercard, el pagament de la taxa associada al tràmit (16’94€). Posteriorment al pagament, cliquem a la casella “Descarregar Certificat” i es generarà un fitxer que es podrà descarregar i instal·lar a l’ordinador.
  • Què hem de fer si ha dimitit la presidenta o el president de l’entitat?

    La persona que renuncia a un càrrec de la junta directiva ho ha de comunicar a l’entitat, seguint el procediment establert als propis estatuts. Les vacants que es produeixin a la Junta Directiva s’han de cobrir en la primera reunió de l’Assemblea General que tingui lloc. Mentrestant, un membre de l’associació pot ocupar provisionalment el càrrec vacant, a no ser que els Estatuts estableixin un altre procediment.

    Un cop aprovats els nous càrrecs en Assemblea General cal inscriure al Departament de Justícia la renovació total o parcial dels càrrecs de la Junta Directiva, pagant la taxa corresponent. Aquí podeu trobar els models de certificats de renovació parcial o total dels membres de la Junta Directiva d’una associació.

     

  • Si som menors de 18 anys podem constituir una associació?

    Segons l’article 322-1 del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, les persones menors d’edat i majors de 14 anys poden constituir una associació. Així mateix, cal tenir en compte que segons l’article 322-11:

    1. El càrrec de presidència, en tant que és un càrrec de representació de la personalitat jurídica de l’associació, l’ha d’ocupar una persona membre de la Junta Directiva amb capacitat d’obrar (és a dir, major de 18 anys).

    2. Si dins la Junta Directiva no hi hagués cap persona major d’edat caldrà que es constitueixi un òrgan adjunt constituït, com a mínim, per dues persones majors d’edat (que no cal que siguin sòcies). La finalitat d’aquest òrgan adjunt és suplir la manca de capacitat d’obrar de la Junta Directiva.

    3. Les integrants de l’òrgan adjunt són escollides i actuen d’acord amb el que estableixin els estatuts. Si els estatuts no ho estableixen, són escollides per l’assemblea general i poden actuar solidàriament.

    4. La constitució inicial i les renovacions de l’òrgan adjunt s’han d’inscriure en el Registre d’Associacions.

  • La Junta Directiva podem prendre decisions sobre l’entitat?

    Sí, la Junta està facultada amb caràcter general per a fer els actes necessaris per a complir les finalitats de l’associació, llevat dels que, d’acord amb la llei o els estatuts, hagin d’ésser acordats per l’Assemblea General o requereixin l’autorització prèvia d’aquesta. 

    L’Assemblea General de socis i sòcies és l’òrgan sobirà de l’associació i és a l’Assemblea on s’han de prendre les decisions de trascendència per l’entitat. La Junta Directiva és l’òrgan de govern que s’encarrega de la representació i la gestió diària de l’entitat, així com la responsable de vetllar perquè es compleixin les decisions de l’Assemblea General.

  • Quantes persones podem posar a la Junta Directiva?

    La Junta Directiva ha d’estar composada com a mínim per tres persones. Els càrrecs de presidència i secretaria s’han de cobrir obligatòriament, i com a mínim ha d’haver-hi un tercer càrrec (recomanablement tresoreria, però pot ser vicepresidència, vocal, etc.).

    Així mateix, tot i que no hi ha un nombre màxim de persones que puguin formar la Junta Directiva, des del CRAJ us recomanem que hi hagi entorn 5-7 persones aproximadament i que siguin heterogènies, és a dir que siguin representatives dels diferents perfils d’associades que hi ha dins l’entitat.

  • Com podem registrar-nos com a entitat?

    Per constituir-vos legalment com associació juvenil necessitareu omplir els tres models que apareixen a continuació, pagar la taxa de tràmits i portar tota la documentació al Departament de Justícia (C. Pau Claris, 81) o a qualsevol registre oficial de la generalitat de Catalunya:

    A més haureu d’entregar:

    • Comprovant de pagament del tràmit
    • Fotocòpies dels DNI de la Junta Directiva

    Per més informació consulteu la Fitxa temàtica núm. 12 – Passos per gestionar una entitat”.

  • Com podem aconseguir actualitzar les dades de l’entitat si la junta que hi havia ja no hi és?

    Els acords relatius a la renovació de l’òrgan de govern s’han de documentar mitjançant un certificat estès per la persona que ostenta el càrrec de secretaria, amb el vistiplau de la presidència, ambdós de la junta que cessa i que hi figura inscrita, i s’ha d’acompanyar de l’acceptació dels càrrecs de la presidència i la secretaria de la nova junta. Aquí podeu trobar els models de certificats de renovació parcial o total dels membres de la Junta Directiva d’una associació.

    Si, transcorregut un mes des de l’assemblea on s’ha renovat la junta, no s’ha pogut aconseguir les signatures de la presidència i la secretaria sortint cal que les persones que accepten el càrrec ratifiquin el document d’acceptació compareixent personalment al Registre (OAC del Departament de Justícia, Carrer Pau Claris 81) perquè l’equip tècnic ho validi.

  • Necessitem tenir un Reglament de Règim Intern?

    No és obligatori disposar d’un Reglament de Règim Intern (RRI), però sí que és molt recomanable ja que desenvolupa de forma més detallada tot allò que no queda recollit als estatuts. El RRI és un document propi i intern de cada entitat que permet regular el funcionament i la dinàmica interna de l’organització i establir i concretar les relacions, tempos, creació de comissions entre els diferents agents que intervenen a l’entitat, entre d’altres coses.

    Aquest document és com una ampliació dels estatuts i és important que els respecti i s’adequi a la Llei d’associacions. 

    Alguns dels aspectes que pot incloure és un organigrama del funcionament de l’associació, funcions, tasques, responsabilitats, drets i deures i obligacions de cada figura establerta,
    inclosos els de la Junta Directiva, formes de convocatòria de les reunions de la Juta Directiva i de l’Assemblea General, funcionament de les reunions, comissions de treball, incorporació de nous socis/es a l’associació, ús dels espais de l’entitat, tasques d’organització, delegació de l’assistència i vot de les persones sòcies a les assemblees, estratègies i procés de comunicació interna i externa, règim disciplinari, categories de socis i sòcies dins l’entitat, etc. 

    El RRI ha de ser aprovat per l’Assemblea general i no és necessari comunicar-ho al Registre General d’associacions.

    Podeu ampliar la informació a través de la Fitxa temàtica núm. 58 – El Reglament de Règim Intern 

  • Quan i com podem demanar el NIF?

    El Número d’Identificació Fiscal de l’Associació (el NIF) és un equivalent al DNI per a associacions i és necessari per dur a terme qualsevol gestió administrativa amb tercers. Es pot sol·licitar just quan ja s’ha entregat tota la documentació per a la constitució de l’entitat a Justícia i així ja podreu facturar a nom de l’entitat (emetre i/o rebre factures).

    Aquest tràmit es pot realitzar a qualsevol delegació d’Hisenda sense necessitat de demanar cita prèvia.

    La documentació que cal portar per a la seva sol·licitud és:

    • Còpia de la sol·licitud d’inscripció al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya
    • Original segellat per Justícia i còpia de l’Acta Fundacional.
    • Original segellat per Justícia i còpia dels Estatuts.
    • Declaració censal (model 036), amb la casella 110 marcada, que podeu trobar al web de l’Agència Tributària.
    • Fotocòpia del NIF de la persona que signi la declaració censal, que ha de ser representant de l’associació (normalment, del President/a).

    En aquest moment us lliuraran un NIF (provisional). Aquest NIF es tornarà definitiu quan us hagin aprovat la constitució des del Departament de Justícia, llavors haureu d’anar a retirar-lo a la Delegació d’Hisenda on us varen lliurar el provisional. Aquest seguirà mantenint el mateix número.

    Per a més informació podeu consultar la web del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

  • Podem canviar el nom de la nostra associació?

    que es pot canviar el nom de l’associació i per fer-ho cal modificar els estatuts d’aquesta. 

    Per tal de modificar els estatuts cal: 

    1.  Convocar una assemblea general en la qual els associats presents o representats representin almenys la meitat dels vots socials, excepte que els estatuts ho estableixin d’una altra manera.
    2. Expressar clarament a la convocatòria els articles que es volen modificar, afegir o suprimir.
    3. Aprovar la modificació o modificacions d’acord amb els quòrums de votació establerts als estatuts de l’associació. 
    4. Inscriure la modificació aprovada al Registre d’associacions. Per fer-ho s’ha d’omplir la sol·licitud d’inscripció de la modificació dels estatuts de l’associació i adjuntar-hi el certificat de l’assemblea general pel qual s’acorda la modificació dels estatus (firmat per secretaria amb el vistiplau de presidència) i un exemplar original dels estatuts amb les modificacions firmat per secretaria i presidència. 

    Podeu accedir a tota la documentació a través del següent enllaç: Documents modificació d’estatuts

  • Quina diferència hi ha entre una associació juvenil i una general?

    Una associació juvenil és aquella que està liderada i/o adreçada a l’interès comú dels i les joves.

    A nivell de constitució, les associacions juvenils tenen dues característiques que les diferencien de les associacions genèriques:
    • El seu nom conté la paraula “juvenil”, “de joves”, “joventut” o similars.
    • Als estatuts es fixa que en són membres de ple dret els i les joves amb edats compreses entre els 14 i els 30 anys. Tot i així, també hi poden pertànyer, amb veu però sense vot, les persones menors de 14 d’anys i majors de 30. Aquestes no podran formar part de la junta directiva. 
    D’altra banda, una entitat juvenil pot formar part de diversos censos. Un d’ells és el Cens d’associacions i col·lectius juvenils de Barcelona del CRAJ i un altre és el Cens d’entitats Juvenils de la Generalitat. Tot i així, aquests censos contemplen que s’hi puguin inscriure també entitats que tot i no ser constituïdes com a juvenils, hi formen part activament grups de joves, existeix una secció jove o bé duen a terme programes i actuacions adreçats de forma exclusiva a les persones joves.
     
    També, respecte  a les subvencions, sent una entitat juvenil podreu accedir a algunes línies de subvencions de la Generalitat i/o Ajuntament per a entitats juvenils. Per exemple, a les de la Generalitat s’especifica que “La inscripció en el Cens dóna a les entitats el dret a acollir-se a les convocatòries de subvencions i ajuts de la Direcció General de Joventut, a aparèixer en el cercador d’entitats i a rebre informació en el marc de les actuacions de difusió promogudes per la Direcció General de Joventut.” 
Gestió de projectes
  • Quins passos hem de seguir per dur a terme un projecte?

    Tot projecte ha de seguir una sèrie de fases, a continuació detallem les tres grans fases del cicle d’un projecte: 

    Preparació del projecte

    a) Planificació:
    • Analitzar la realitat en la qual volem intervenir.
    • Fer partícips a les persones voluntàries i/o professionals que es facin càrrec del projecte i de la seva redacció.
    • Establir les diferents activitats del projecte en els terminis i condicions que l’entitat i el seu equip responsable assumeixin.
    • Identificar els recursos que necessita el projecte per ser viable i analitzar si l’entitat té els recursos, si els podem generar mobilitzant-nos o si hem de fer un pla de captació de fons per a aconseguir-los.
    • Dissenyar l’avaluació del projecte: Plantejar com s’avaluarà cada pas del projecte? Per exemple, l’avaluació del disseny, l’avaluació de la implementació del projecte i finalment una avaluació dels resultats obtinguts.

    b) Redacció
    • Escriure un projecte coherent i ben estructurat. Serà l’estructura la que ens faciliti la lectura i la que ens permeti trobar la informació que necessitem quan la necessitem.
    • Redactar un text uniforme, amb continguts clars i concrets que sigui llegible per a totes les persones de l’entitat.

    Execució i seguiment del projecte

    L’execució del projecte és la realització o desenvolupament del projecte, les seves diferents fases, accions i activitats. En el cas que sigui per presentar a una sol·licitud de subvenció caldrà seguir el model presentat a la sol·licitud de subvenció. Fer un seguiment del projecte permet detectar si hi ha alguna desviació en els objectius que s’havia marcat el projecte i, si és el cas, corregir-lo i reorientar el projecte cap a la fita que l’entitat s’havia proposat. A més, el seguiment ens facilita la feina a l’hora de fer l’avaluació final.

    Avaluació del projecte

    La finalitat de l’avaluació del projecte és:
    • Detectar aspectes del disseny del projecte que podrien millorar-se i ens acostarien més a complir els objectius.
    • Avaluar com s’ha portat a la pràctica el nostre projecte? Ho hem fet com havíem dit que ho faríem? Si no ho hem fet com havíem previst, això pot tenir conseqüències en els resultats?
    • Quin impacte ha tingut el nostre projecte? Quins són els resultats que tenim?
    Amb les respostes a aquestes preguntes (i tantes com ens vulguem proposar), podrem saber quins aspectes del projecte caldrà modificar o tenir en compte de cara noves edicions per així, millorar la qualitat de les accions que puguin dur-se a terme en el futur.

    Per a més informació podeu consultar la Guia “Fem projectes” i la Plantilla de documentació associativa núm. 21 – Plantilla de guió de projecte.

  • Com hem de demanar permís per fer una activitat al carrer?

    Per a poder realitzar un acte, esdeveniment o activitat que impliqui la utilització de la via pública es necessita la sol·licitud de la llicència d’activitat, és a dir, el permís per a dur-la a terme. Aquesta llicència serveix per a que la entitat informi de totes les dades bàsiques de l’esdeveniment i també per sol·licitar la cessió de materials i infraestructures a la Seu del Districte on es realitzi l’activitat.

    És important saber que hi ha diferents tipus de llicències en funció del tipus d’esdeveniments i que els terminis i les característiques de cada llicència té les seves característiques pròpies, per tant, haureu de consultar bé la descripció i requeriments de cada una d’elles.

    Les llicències més demanades per les entitats juvenils de Barcelona són:

    I n’hi ha d’altres que també podeu necessitar:

    Per qualsevol dubte o més informació, contacteu amb nosaltres a través del correu: assessoraments@crajbcn.cat

  • Estem obligades a tenir projecte d’entitat?
    Les entitats juvenils només estan obligades a disposar d’estatuts, en el cas que es decideixin registrar l’associació. Però, recomanem que un cop s’han establert les bases de l’ideari i l’acció de l’entitat, es redacti un document anomenat “Projecte” per tal de recollir i concretat tots aquells aspectes en els que es centra l’associació o col·lectiu. 
     
    Elaborar un projecte ens permet donar forma als objectius des del principi, ens ajuda a establir les prioritats i les finalitats de l’associació segons uns criteris comuns de manera organitzada i coneguda per totes les persones sòcies i implicades.
     
    A més, tingueu en compte que la redacció d’un projecte pot ser útil per a l’ús intern, ja que és una eina que permet consensuar les accions i les finalitats de l’associació, així com gestionar els tempos i els recursos. Però el projecte també es pot redactar per a presentar-lo a possibles col·laboradors i així fer créixer la xarxa social, a les convocatòries de subvencions tot adaptant el projecte als formularis oficials, o per presentar la proposta de patrocini a possibles finançadors.

    Si voleu saber-ne més, podeu consultar la Guia Fem projectes!

     
Finançament
  • Quines ajudes hi ha per a entitats?

    Com a entitats podem optar a tres tipus de finançament:

    • Finançament públic: Són recursos econòmics que provenen de l’administració pública. Solen ser a través de subvencions, premis, convenis de reconeixement, ajuts econòmics… Podeu consultar-ne a través del nostre Taulell d’ajuts premis i subvencions. També, si voleu saber més informació sobre com funcionen les subvencions, podeu donar una ullada a la Fitxa temàtica núm. 03 – Subvencions
    • Finançament privat: Són tot un conjunt de recursos econòmics que provenen d’empreses i entitats privades o bé de persones físiques. Poden ser en forma de premis i concursos o bé en forma de donacions. Si voleu saber-ne més sobre la captació de fons privat, consulteu la Guia de finançament privat
    • Finançament propi: Són aquells recursos que genera la pròpia associació mitjançant les seves activitat, serveis o a partir de la quota dels sòcies i sòcies. Generalment es destinen al funcionament ordinari de l’entitat.

    Per consultar més informació sobre aquest tema, podeu accedir a la Fitxa temàtica núm. 153 – El finançament a les entitats juvenils

  • On podem trobar subvencions a les que presentar-nos?

    Hi ha diversos cercadors que recopilen les subvencions i opcions de finançament dirigides a entitats i col·lectius que estan vigents.

    A continuació, us deixem un llistat d’alguns per a que els pugueu consultar i trobar aquelles subvencions que poden encaixar amb el vostre projecte. 

    Cercadors de subvencions: 

    Us recomanem anar-ho consultant de forma habitual ja que són cercadors que estan en actualització constant. 

    També podeu consultar el Butlletí 901 núm. 158 – Convocatòria de subvencions 2020 per tenir una orientació de les possibles convocatòries de finançaments públic durant aquest any. 

  • A quines convocatòries de subvencions ens podem presentar?

    Per poder saber si us podeu presentar o no a una convocatòria de subvencions, cal que consulteu els requisits de les bases de cada subvenció. És en aquest document on s’especifica què haurà de cumplir l’entitat per poder optar a la subvenció, així com es detalla quins tipus de projectes es finançaran, quines despeses seran subvencionables i quines no, quin import màxim es pot sol·licitar, quin és el termini per sol·licitar-ho, etc. 

    Amb aquesta informació podeu decidir si la vostra entitat i projecte encaixa amb la subvenció i si us hi podeu presentar o no. 

    Per tal de consultar les convocatòries vigents d’ofertes de finançament i les seves bases, consulteu el taulell d’ajuts, premis i subvencions del CRAJ. 

     

Gestió legal, fiscal i comptable
  • Les associacions podem tenir beneficis econòmics?

    Una associació no pot repartir dividends entre les persones associades però sí que pot obtenir beneficis per a reinvertir entre els seus projectes.

    Cal tenir en compte que obtenir beneficis no és el principal objectiu d’una associació, per tant si en una associació es generés un gran excedent econòmic (molts beneficis) és molt probable que no s’estiguin optimitzant els recursos correctament.

  • A la nostra entitat podem tenir persones contractades?

    Sí, sempre i quan es compleixi la normativa laboral vigent, així com les obligacions fiscalits que s’en deriven. Tingueu en compte que a nivell de contractació de personal no hi ha cap diferència entre una entitat sense ànim de lucre i una empresa. Els processos són els mateixos: Alta d’entitat a la Seguretat Social, alta del treballador/a a Seguretat Social, confecció del contracte de treball, registre del contracte al SEPE i cotització i Tributació.

    També tingueu en compte que hi ha diverses tipologies de contractació de personal. Les podeu consultar a la Fitxa temàtica núm. 29 – Contractació de personal a l’entitat.

  • És necessari fer factures de les quotes de les persones sòcies de l’entitat?

    Les quotes de sòcies són recursos corresponent al finançament propi de les entitats i són aportacions que sovint s’utilitzen per al funcionament de l’associació. Tal i com passa amb les donacions, les quotes no requereixen l’emissió d’una factura però sí que és necessari realitzar un rebut i anotar el moviment al registre de comptabilitat corresponent. Tingueu en compte que les quotes de sòcies també estan exemptes de certs impostos com l’IVA o bé l’Impost de Societats. 

    Per tal de fer le rebut podeu utilitzar la següent Plantilla de documentació associativa núm. 33- Plantilla de rebut

    I per aprofundir més en temes de fiscalitat, consulteu la Fitxa temàtica núm. 157 – La fiscalitat a les associacions

  • Com hem de fer una factura?

    La vostra entitat haurà d’emetre factura quan presti un servei o bé a canvi d’una quantia econòmica, que depèn del tipus d’activitat serà sotmesa a l’IVA. Per aprofundir en si l’activitat que realitzeu està sotmesa a l’IVA o no i per saber com gestionar l’impost podeu consultar la Fitxa temàtica núm. 157 – La fiscalitat a les associacions

    Existeixen unes dades obligatòries i comuns a totes les factures que són necessàries per tal que la factura sigui vàlida. Les dades que han d’aparèixer són les següents:

    • Les dades de l’entitat que emetla factura: Ha d’aparèixer el nom legal de l’entitat, el domicili i el NIF.
    • La numeració: Les factures han d’anar cronològica i correlativament numerades, és a dir, una rere l’altre, amb el que no es pot alterar ni la data ni l’ordre d’emissió.
    • Les dades del pagador: Han d’aparèixer les dades del client al que va dirigida la factura (el nom legal, la direcció i el NIF.).
    • El concepte/descripció: Ha de constar la descripció completa i concreta dels serveis oferts.
    • L’import i l’IVA: L’import de l’operació detallant el preu base, al que se li sumarà l’IVA sempre de manera desglossada.

    Un cop introduïts tots els elements, es pot decorar amb logotips, sanefes, etc. i donar-li la forma més pròpia i identificativa de l’entitat.

    En algunes ocasions, és possible que el servei que haguem de pagar sigui la prestació d’un servei per part d’un particular no autònom per la realització d’un taller, d’una formació o una conferència, només en el cas de que l’operació sigui de caire formatiu. En aquest cas no es tracta d’una factura sinó d’un Rebut encara que l’estructura del rebut sigui quasi igual a la de la factura.

    Per a més informació i si voleu disposar d’un model de factura, podeu consultar la Plantilla de documentació associativa núm. 17- Plantilla de factura

  • Quins requisits necessitem per realitzar una activitat amb menors d’edat?

    Un aspecte important respecte la realització d’activitats amb menors d’edat és disposar del Certificat negatiu de Delictes de Naturalesa Sexual (DNS).  Les entitats juvenils que esteu en contacte amb menors d’edat, com per exemple els esplais, caus i agrupaments escoltes, esteu obligades a que totes les persones del vostre equip de monitors/es disposin d’un Certificat negatiu de Delictes de Naturalesa Sexual (DNS). 

    Si voleu més informació sobre com aconseguir-lo, podeu consultar la Fitxa temàtica núm. 57-  Com obtenir el certificat negatiu de Delictes de Naturalesa Sexual (DNS)

    D’altra banda, al llarg de l’any, i sobretot en les èpoques de vacances, les associacions i els grups dedicats a l’educació en el lleure d’infants i d’adolescents realitzen diverses activitats fora del seu lloc habitual de residència, i en algunes d’elles participen menors de 18 anys. És el Decret 267/2016, de 5 de juliol, el que regula les activitats d’educació en el lleure i esportives en què participin més de quatre menors de 18 anys i que es desenvolupin a Catalunya.

    Quines activitats s’han de notificar? 

    • Les activitats amb pernoctació que tinguin una durada igual o superior a dues nits consecutives. 
    • Les activitats sense pernoctació quan la seva durada segui de quatre dies o més consecutius.

    Podeu ampliar la informació consultant la Normativa d’activitats d’educació en el lleure on s’especifica la normativa a nivell de Catalunya, així com recull la normativa de la resta de comunitats autònomes i en cas que vulgueu fer una estada a algun altre país de la Unió Europea. 

    Si teniu més dubtes podeu consultar l’apartat de Preguntes freqüents de la pròpia Generalitat de Catalunya en aquesta matèria 

    Fitxa temàtica núm. 31- Normativa d’activitats d’educació en el lleure amb menors

  • Quins beneficis i obligacions tenen les entitats declarades d’utilitat pública?

    La declaració d’utilitat pública és el reconeixement administratiu que una associació està constituïda per assolir una finalitat d’interès general.

    Els beneficis i drets de les associacions d’utilitat pública:

    • Utilitzar la menció ‘Declarada d’utilitat pública’ en tota classe de documents, a continuació de la seva denominació.
    • Gaudir de les exempcions i els beneficis fiscals que les lleis reconeguin a favor seu, en els termes i les condicions que preveu la normativa vigent.
    • Gaudir de beneficis econòmics que les lleis estableixin a favor seu.
    • Assistència jurídica gratuïta en els termes que preveu la legislació específica.

    Les obligacions de les associacions d’utilitat pública:

    • Rendir comptes anualment de l’exercici anterior en el termini dels sis mesos següents al seu acabament, i presentar una memòria descriptiva de les activitats realitzades durant aquest període davant de l’organisme encarregat en el Registre corresponent, on queden dipositades. Els comptes anuals esmentats han d’expressar la imatge fidel del patrimoni, dels resultats i de la situació financera, així com l’origen, la quantia, la destinació i l’aplicació dels ingressos públics percebuts. S’ha de determinar per reglament en quines circumstàncies s’han de sotmetre a auditoria els comptes anuals.
    • Facilitar a les administracions públiques els informes que aquestes els requereixin, en relació amb les activitats realitzades en compliment de les seves finalitats.
    • Tenir en compte el que disposen les normes fiscals per a aquest tipus d’entitats.

     Per a més informació, podeu consultar la Fitxa temàtica núm. 74 – La declaració d’utilitat pública.

  • Quines obligacions fiscals tenim a la nostra entitat?

    Cal que des de les associacions juvenils coneguem les obligacions fiscals que es deriven de les nostres activitats econòmiques i no caure en l’error de pensar que, pel fet de ser entitats sense ànim de lucre, no hem de retre comptes a la Hisenda Pública. Les entitats, de la mateixa manera que les persones físiques o jurídiques, estan
    sotmeses a un seguit d’obligacions fiscals, és a dir, a pagar impostos.

    Per començar a desenvolupar l’activitat legalment, tota entitat ha de donar-se d’alta al cens de contribuents del Ministeri d’Hisenda, és a dir, el que entenem com demanar el NIF (Número d’Identificació Fiscal) de l’entitat. Demanar el NIF, però,comporta deures i responsabilitats fiscals.

    Els principals impostos als que estan subjectes les associacions són:

    • Impost d’Activitats Econòmiques (IAE)

    • Impost del Valor Afegit (IVA)

    • Impost de Societats (IS)

    • Impost de la Renta de les Persones Físiques (IRPF)

    Per ampliar la informació sobre el tema i coneix què implica cada impost, consulta el Butlletí 901 núm. 157 – La fiscalitat a les associacions.

     

  • Quin és el procediment que cal seguim per sol·licitar la declaració d’utilitat pública de la nostra associació?

    La declaració d’utilitat pública és el reconeixement administratiu que una associació està constituïda per assolir una finalitat d’interès general. D’entrada, podem avançar que la utilitat pública possibilita l’accés al mateix règim fiscal especial del que gaudeixen les fundacions.

    Abans de decidir fer aquest pas, cal analitzar si els beneficis que aporta ser declarada d’utilitat pública són majors que els inconvenients i  obligacions que comporta.

    La documentació que s’ha de presentar en cas de voler optar a ser una entitat d’utilitat pública és:

    1. Sol·licitud presencial.
    2. Escrit, on es s’exposaran les raons de la petició i s’informarà dels objectius de l’entitat pels quals hauria de ser considerada d’utilitat pública. 
    3. Certificació del secretariat de la Junta sobre el caràcter de les activitats i acreditant que no es reparteixen beneficis.
    4. Acreditació de l’exercici gratuït del càrrec a la Junta.
    5. Memòria de les activitats portades a terme els dos darrers anys.
    6. Liquidació del pressupost d’ingressos i despeses dels dos o tres últims exercicis.
    7. Comptes anuals dels dos darrers anys.
    8. Pressupost d’ingressos i despeses.
    9. Certificats dels organismes competents.
    10. Còpia compulsada, si és el cas, de l’alta a l’Impost sobre Activitats Econòmiques.
    11. Certificació de l’acord de l’assemblea general de persones sòcies pel qual es sol·licita la declaració d’utilitat pública.

    Aquest tràmit és realitza a través del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a través del següent enllaç: Tràmit declaració utilitat pública

    Per ampliar la informació i conèixer els beneficis i obligacions que comporta ser una entitat d’utilitat pública, podeu consultar la Fitxa temàtica núm. 74 – La declaració d’utilitat pública.

  • Com hem de gestionar les donacions rebudes?

    En el cas de les associacions i fundacions, els efectes que suposa rebre una donació per part d’una persona física o jurídica constitueixen una important via de captació de recursos econòmics per què l’entitat pugui dur a terme i finançar el seu objecte fundacional.

    Destacar que les donacions rebudes per part d’empreses o persones físiques són exemptes d’impostos (IVA, Impost de societats…). Per tant, es podria dir que és la millor forma d’aconseguir finançament.

    A més, des de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats no lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge, les entitats que s’acullen a l’empara d’aquesta llei obtenen un incentiu fiscal important i una sèrie de beneficis per les persones donants, que es pot tenir en consideració, malgrat les conseqüències de la seva adhesió pugui comportar més feina. 

    Però no ens hem d’oblidar que cal registrar totes les donacions que rebem en el nostre llibre de comptabilitat, per tenir control de tots els moviments econòmics que es realitzen a la vostra entitat. 

    Consulteu la Fitxa temàtica núm 35 – Donacions a les entitats juvenils i també el Butlletí 901 núm. 157 – La fiscalitat a les associacions.

     

  • Si ens paguen per fer una activitat, ens convertim en una associació amb ànim de lucre?

    No, les associacions poden tenir moviments econòmics, inclús benefici en les seves activitats sempre i quan aquest  es reinverteixi en els projectes de l’entitat. La finalitat principal de l’associació, però, no ha de ser dur a terme exclusivament una activitat econòmica.

    En el cas que les associacions desenvolupin una activitat econòmica, aquesta ha de ser accessòria o subordinada a les finalitats socials, i si n’obtenen beneficis, s’han de destinar als fins de l’associació. 

    Tingueu en compte que els beneficis econòmics poden tenir associades unes obligacions fiscals, podeu consultar els diferents impostos al Butlletí 901 núm. 157 – La fiscalitat a les associacions.

  • Hem de portar al dia la comptabilitat anual de l’entitat si no superem els 50.000€ anuals?

    Si, la comptabilitat sempre s’ha de portar al dia i no hi ha cap requeriment econòmic mínim per a que així sigui.

    Vegeu la Plantilla de documentació associativa núm. 18 – Llibre de caixa i la Plantilla de documentació associativa núm. 25 – Memòria econòmica del projecte.

     

  • Hi ha un màxim de sou per al personal contractat?

    No, com a molt hi haurà un mínim depenent de la categoria professional del lloc de treball, i segons el conveni laboral que hi hagi vigent.

    Per tal de profunditzar en temes de contractació de personal, consulteu la Fitxa temàtica núm. 29 – Contractació de personal a l’entitat

  • Hem de tenir una assegurança a l’associació?

    Les assegurances que són obligatòries per a totes les associacions són: Assegurança de Responsabilitat Civil: per a danys ocasionats a tercers i Assegurança d’accidents per al voluntariat: en el cas de que la l’associació disposi de persones voluntàries.

    La resta són optatives en funció de l’activitat que l’entitat realitza. En tot cas, cal tenir present que a banda de l’obligatorietat, poden concórrer responsabilitats econòmiques, que seria pràcticament impossible de satisfer amb els propis recursos de l’entitat en cas que s’hagués de cobrir despeses derivades d’un incident o alguna lesió greu soferta per algun voluntari.

    Per ampliar aquesta informació podeu consultar el Butlletí 901 núm.126 – Les assegurances a les associacions.

    També podeu consultar el Mapa d’Assegurances per a activitats culturals i associatives.

  • És necessari que el voluntariat de l’entitat estigui assegurat?

    Sí, la normativa estatal, la Llei 6/1996 regula com un dret del voluntariat, el fet d’ésser assegurat contra els riscos d’accident i malaltia derivats directament de l’exercici de l’activitat voluntària, amb les característiques i pels capitals assegurats que s’estableixin reglamentàriament.

    Per la seva banda, la Carta del Voluntariat de Catalunya estableix com a dret del voluntariat el fet d’ésser cobert dels riscos derivats de l’activitat que du a terme com a persona  voluntària i dels danys que, involuntàriament, podria causar a tercers per raó de la seva activitat.

    Aquests drets de les persones voluntàries comporten per a les entitats una doble obligació en relació amb les assegurances. Una és  la de disposar d’una Assegurança d’accidents per al voluntariat i d’una Assegurança de Responsabilitat Civil, per a danys ocasionats a tercers.

    Per ampliar aquesta informació podeu consultar el Butlletí 901 núm.126 – Les assegurances a les associacions.

  • La responsabilitat legal recau en la presidència de l’entitat?

    Les persones membres de l’òrgan de govern (la Junta Directiva en una associació), en la seva totalitat, responen dels danys que causin a l’associació per incompliment de la llei o dels estatuts o per actes o omissions negligents en l’exercici de llurs funcions. L’acció de la responsabilitat per danys a l’associació és independent de la que correspongui als associats o a tercers per actes o omissions dels membres dels òrgans de govern que hagin lesionat llurs drets o interessos.

    En cas que la responsabilitat es pugui imputar directament a la persona presidenta, es podria interposar una acció de responsabilitat contra la persona que ocupa aquest càrrec. Aquest exercici de l’acció de responsabilitat ha d’ésser acordat per la majoria simple de l’assemblea general.

    En cas que la responsabilitat descrita no es pugui imputar a una o més persones en concret, tots els membres de la Junta Directiva responen de manera solidària davant d’una acció de responsabilitat excepte:

    a) Els que s’han oposat a l’acord i no han intervingut en la seva execució.
    b) Els que no han intervingut en l’adopció ni en l’execució de l’acord, sempre que hagin fet tot el que era possible per evitar el dany o almenys s’hi hagin oposat formalment en saber-ho.

    Aquesta acció prescriu al cap de tres anys comptats d’acord amb el que estableix l’article 121-23.

  • Què necessitem per obrir un compte bancari?

    Cada entitat bancària demana uns requisits en funció de les seves necessitats i normatives. No obstant, el més habitual és que demanin la presència de presidència, secretaria i tresoreria i la següent informació:

    • Estatuts definitius registrats per justícia (els que envien per correu postal)
    • Acta fundacional 
    • NIF definitiu (normalment no accepten el provisional)
    • DNI/NIE de la presidència o persones apoderades d’aquell compte corrent, com pot ser tresoreria. Si és alguna altra persona, segurament us demanaran un certificat signat per la Junta Directiva que certifiqui que dona els poders per operar amb la compte bancària. Per tant, ha d’anar la persona de la junta en qüestió amb el seu DNI/NIE.

    Als estatuts de l’entitat hi sol haver un article que regula quines signatures hi han de figurar en els comptes corrents o llibretes d’estalvis, així com detallar quantes firmes són necessàries per poder disposar del fons. En general recomanem que calgui dues firmes, una de les quals ha de ser la del tresorer o bé la del president.

    També, tingueu en compte que existeixen molts bancs, però la nostra recomanació és obrir el compte bancari de l’associació en alguna banca ètica. Podeu consultar més informació a través d’aquest enllaç: Banca ètica

    I podeu consultar la següent publicació sobre el tema: Butlletí 901 núm. 111 – Què fan els bancs amb els nostres diners?

  • Cal comunicar els canvis de dades de la meva entitat a hisenda?
    Sí, tant si heu canviat el domicili fiscal com si s’han modificat qui són les persones representants, cal que ho comuniqueu a Hisenda (Agència tributària).
     
    Les entitats han de comunicar aquests canvis a mitjançant el Model de declaració censal 036. 
     
    És un tràmit que es pot fer telemàticament en cas de disposar de certificat digital de l’entitat i ho podeu fer a través del següent enllaç: Modificació dades entitat
     
    Tingueu en compte que tots aquests canvis que realitzeu a nivell de Junta Directiva o bé de canvis de domicili social i fiscal, cal que ho notifiqueu també al Departament de Justícia de la Generalitat per a que ho modifiquin del registre.
     
    En el cas de renovació de la Junta Directiva, ja sigui parcialment o totalment cal que ho feu a través del següent enllaç: Inscripció dels òrgans de govern d’una associació
     
    I en el cas de modificació del domicili de l’entitat, a través del següent tràmit: Canvi domicili social 
  • Per a que una persona vingui a fer un servei a l’entitat cobrant, l’hem de contractar?

    No és necessari, la podeu contractar, o bé ella us pot fer una factura o emetre un rebut sempre i quan es compleixi amb la normativa laboral vigent.

    Per tal d’ampliar la informació en temes de contractació de personal, consulteu la Fitxa temàtica núm. 29 – Contractació de personal a l’entitat

  • Les persones sense autorització de residencia o de treball poden formar part de l’entitat?

    Per tal de ser membres de la Junta Directiva caldrà que disposin d’algun tipus de documentació com pot ser el passaport o el NIE. Com acreditació per acompanyar l’acta fundacional de l’associació cal una còpia del passaport, DNI o NIE de les persones fundadores.

    Però, a  efectes de representació i obtenir el certificat digital (molt recomanable en cas que l’associació tingui activitat econòmica) sí que cal que el càrrec de presidència tingui un document identificatiu legal al país (DNI, NIE…).

    D’altra banda, si les persones interessades no disposen de cap tipus de document identificatiu no podran ser membres de la Junta Directiva, però sí que poden participar com a sòcies i/o voluntàries de l’associació.

Comunicació
  • Com podem millorar la comunicació interna de l’entitat?

    La comunicació interna interpel·la a totes les persones que, d’una forma o altra, estan vinculades a l’organització de manera activa. Les destinatàries més recurrents són la base social, és a dir, les persones voluntàries i l’equip de professionals que hi participen. Però també cal tenir en compte a les persones associades i les pròpies usuàries o beneficiàries.

    Vegeu Fitxa temàtica núm. 24 – La comunicació interna a les entitats.

  • Com definim la imatge corporativa de l’entitat?

    La identitat corporativa defineix de forma global la filosofia i el caràcter, que neix dels valors de l’entitat, i ens ajuda alhora a desenvolupar la imatge corporativa, centrada de forma particular en l’essència visual, els símbols, els elements i els signes gràfics.

    Pensar en idear la imatge corporativa de l’associació equival a establir un conjunt de pautes i normes estètiques i visuals que regulin la manera com ens presentem al públic. Així comunicarem amb coherència i homogeneïtzarem els missatges perquè siguin més fàcilment reconeguts i identificables.

    Vegeu Fitxa temàtica núm. 37 – Construïm la imatge corporativa de l’entitat.

  • Cal que la nostra entitat faci un pla de comunicació?

    El pla de comunicació és l’eina que marca els passos que ens poden ajudar a donar resposta a les qüestions sobre el punt en què es troba l’organització, quins són els nostres objectius, a quin públic s’adrecen les nostres accions o serveis, què és el que hem de comunicar, quins canals comunicatius utilitzarem per a transmetre els missatges, en quin tipus d’entitat ens volem convertir, de quins recursos disposem, quines accions ens permetran assolir els objectius i quan realitzarem aquestes tasques.

    Vegeu la Infografia – Pla de comunicació d’una entitat.

  • Com podem donar a conèixer la nostra entitat?
    La comunicació és una part important del dia a dia de l’entitat. Poder comunicar la finalitat i característiques de l’entitat és imprescindible per a cercar socis/es, col·laboradors/es, finançament, etc. Primerament seria convenient tenir, al menys, el següent:
    • Document on s’expliqui en què consisteix l’associació: què ofereix, què persegueix, quin tipus d’activitat desenvolupa per a aconseguir-ho, què ofereix als socis/es i què cal per a fer-se’n, etc. Aquesta explicació l’han de tenir clara tots els socis/es per a poder-ho comunicar si cal.
    • Un correu electrònic que es revisi a diari: un correu personalitzat (tipus info@elnomdelentitat.cat) dóna una imatge de molta més serietat.
    • Un lloc web: si algú “googleja” el nom de la vostra entitat és molt recomanable que trobi un lloc web on pugui trobar al menys la informació bàsica. És relativament fàcil procurar-se un lloc web personalitzat amb blogger, wordpress, wix, google sites, etc.
    • Presència a les xarxes socials: facebook, instagram, twitter, linkedin, etc. Si hi ha alguna xarxa social que penseu que pot aglutinar el tipus de gent a qui voldríeu arribar pel motiu que sigui, val la pena que hi tingueu un perfil.
    • Presència als directoris que us interessin: hi ha portals especialitzats, bases de dades oficials, directoris temàtics, etc. Són els llocs on la gent interessada en la temàtica de la vostra associació cercarà quines opcions hi ha. Val la pena que la vostra entitat hi aparegui.

    En general, penseu que la fita és que la gent que voldrà participar en la vostra associació s’assabenti que existeix. Penseu: on hi ha aquesta gent? I quina és la millor forma de contactar amb ells/es? Per exemple, si feu una associació d’estudiants de biologia, les facultats de biologia seran un objectiu obvi: escriviu als campus virtuals. Si feu una associació de jocs de rol, les tendes de jocs de rol seran un bon lloc on anar a buscar gent: aneu-hi i pregunteu si podeu deixar-hi targetes de presentació de l’entitat al taulell. Si feu una associació que treballa amb nens i nenes, les escoles seran el millor espai on anar-se a presentar: deixeu cartells a les sortides de les escoles.

    Podeu consultar més informació sobre aquests aspectes a l’apartat de comunicació del CRAJ. 

  • Com podem dissenyar un cartell?

    Els cartells són un recurs efímer i valuós on la informació l’ha de facilitar l’enginy, la simplicitat i la intuïció en la composició dels elements que hi apareixen.

    La funció del cartell varia segons el tipus d’informació que presenta. El cartell envia sempre un missatge determinat amb el propòsit de ser recordat pel seu receptor i d’actuar en concordança amb el que proposa o emet.

    Per exemple, podeu utilitzar programes online com el Canva o el Crello per dissenyar cartells de forma online i també disposeu de bancs d’imatges gratuïts on podeu trobar icones o imatges per posar als vostres cartells, com per exemple Free Pik

    Per a més informació sobre com dissenyar un cartell, consulteu la Fitxa temàtica núm. 71 – Disseny de cartells.

Participació i equip humà
  • Què puc fer si vull fer un voluntariat?

    Si estàs interessada a fer un voluntariat, primer cal tenir clar que el voluntariat és sinònim d’altruisme, compromís, cohesió i transformació social, i no pas de remuneració econòmica. Aquesta experiència t’ajudarà a viure noves vivències i a créixer personal i emocionalment.

    Per altra banda, cal determinar de quina manera i en quin àmbit d’actuació t’agradaria més participar: associacionisme educatiu, justícia social i cooperació, polític o sindical, medi ambient, feminisme, entre d’altres.

    Podràs trobar diferents censos i borses de voluntariat en la Infografia – Recursos per ser voluntària!

    Per a més informació vegeu la Fitxa temàtica núm. 10 – Voluntariat

     

  • Com podem fer un bon relleu?

    Si el traspàs d’informació es fa correctament, el relleu generacional de l’òrgan de govern esdevé una eina molt valuosa de creixement i enfortiment de les associacions. El relleu sempre genera un canvi en l’entitat, però perquè sigui positiu caldrà haver-lo planificat prèviament. Per això, quan iniciem un procés de relleu haurem de tenir molt presents els següents aspectes:

    • Qui està implicat en el relleu generacional
    • En quin marc es produeix el relleu
    • Quins coneixements cal traspassar
    • Quines accions ens poden facilitar el relleu

    Vegeu el Butlletí 901 núm. 138 – Relleu generacional als òrgans de govern de les associacions.

  • Què podem fer per comunicar-nos assertivament?

    Entenent la comunicació assertiva com un model de comunicació basat en el respecte a un/a mateix/a i a l’interlocutor, el qual busca consensos i està orientat a la resolució de conflictes, us deixem el següent Butlletí 901 per tenir clara la base i els indicadors d’una comunicació assertiva: Butlletí 901 núm. 128 – Comunicació assertiva.

    I també el recurs de la CRAJA d’eines: una caixa amb dinàmiques, eines i materials per treballar la gestió del vostre grup i projecte!

  • Com podem fer una bona gestió dels conflictes?

    Hem de tenir clar que en la gestió de conflictes no existeixen les fórmules màgiques. L’important del conflicte és el procés, el com s’aborda per tal de donar-hi una resposta, ja que d’això dependrà que l’associació en surti enfortida o debilitada. És per això que us deixem el següent Butlletí 901 per tenir clara la definició i els factors del conflicte, i un seguit d’eines comunicatives per abordar-los: Butlletí 901 núm. 127 – Gestió de conflictes a les entitats.

    I també el recurs de la CRAJA d’eines: una caixa amb dinàmiques, eines i materials per treballar la gestió del vostre grup i projecte!

  • Com podem millorar la participació interna?

    Cal tenir en compte que la participació no ha de ser mai una finalitat per si mateixa, sinó un mitjà per a enfortir l’entitat, vehicular-ne millor el treball i incidir en la qualitat dels seus projectes. Val la pena remarcar que la participació requereix motivació personal i comporta un cert grau de responsabilitat i compromís.

    Us deixem el següent Butlletí 901 on es detallen aspectes a tenir en compte i eines claus per treballar la participació: Butlletí 901 núm. 141 – La participació interna de les entitats. A més d’un seguit de dinàmiques per afavorir la participació que s’exposen en la Fitxa temàtica núm. 63 – Dinàmiques per afavorir la participació. I també el recurs de la CRAJA d’eines: una caixa amb dinàmiques, eines i materials per treballar la gestió del vostre grup i projecte!

Activitats internacionals
  • Què és un intercanvi juvenil?
    Els intercanvis juvenils permeten a grups de joves de dos o més països conviure plegats en un dels països d’algun dels grups participants. Es porta a terme un programa de treball (amb tallers, exercicis, debats, activitats, etc.) que els mateixos grups heu dissenyat. Els intercanvis permeten desenvolupar competències, augmentar la sensibilització en relació a temes socials i conèixer nous països i cultures. Segons el nombre de països implicats, un intercanvi pot ser bilateral, trilateral o multilateral amb dos, tres o més partners.
    El més essencial en el moment d’iniciar un intercanvi és comptar amb la iniciativa d’un grup de joves: sou vosaltres qui teniu la proposta i qui gestioneu el vostre projecte.
     
    Aquests intercanvis es realitzen amb partners d’altres països, que són associacions, centres de lleure, centres escolars, entitats amb les que tingueu un interès compartit per gestionar i experimentar un projecte concret.
     
    Per a més informació, consulteu les publicacions sobre Informació sobre Activitats Internacionals i la pàgina web de la Generalitat de Catalunya sobre els intercanvis juvenils. 
  • Com es pot crear un intercanvi juvenil?

    Les associacions o col·lectius de joves que vulgueu participar en un intercanvi juvenil, tant si sou sol·licitants d’una subvenció com si sou sòcies d’un projecte, heu d’accedir i registrar-vos alPortal del Participant. Un cop registrades obtindreu un el CIP (Codi d’Identificació del Participant) i en cas que sigueu l’entitat coordinadora, haureu de trametre electrònicament la sol·licitud de subvenció a l’Agència Nacional a través del portal EC Europa on haureu de pujar la documentació del projecte.

    Per a més informació, consulteu les instruccions sobre com registrar-vos a ECAS per primer cop i les Instruccions per a registrar-vos en el portal del participant i obtenir el codi PIC.

     

  • Som un grup d’amics, cal estar constituïts com a associació per participar en un intercanvi juvenil?
    No, en un intercanvi juvenil podeu participar com a grup informal de joves, ja sigui com a organització o com a participants.
     
    Serà considerat com un grup de joves que no té personalitat jurídica legalment reconeguda però que compta amb un representant legal amb capacitat per actuar en nom del grup.
     
    Per a més informació, consulteu el següent enllaç: Intercanvis juvenils
     
  • Com podem trobar partners per a realitzar un intercanvi juvenil?

    En aquesta base de dades les entitats podeu oferir projectes i trobar entitats que hi estiguin interessades.

  • Per a quants participants està definit?
    En un intercanvi juvenil haurà de participar-hi grups de 16 a 60 joves, amb un mínim de 4 joves per entitat participant (almenys han de ser dos grups de dos països diferents). Els joves hauran de ser d’entre 13 i 30 anys. 
     
    Per exemple: si quatre organitzacions d’Alemanya, Polònia, França i Espanya organitzen un Intercanvi juvenil, el còmput total de participants (excloent al/s líder/s de grup) ha d’estar comprès entre els 16 i els 60. Cal tenir present que, per cada grup nacional (Alemanya, Polònia, França i Espanya) ha d’haver-hi un mínim de quatre participants.
     
  • Quina és l’edat mínima i màxima per a participar?

    Depenent de l’acció, les persones participants han de tenir edats compreses entre 13 i 30 anys o treballar amb joves en una organització juvenil (aleshores és igual l’edat) i ser residents legals en un dels països del programa o països associats. Els participants a projectes de mobilitat d’Erasmus + han d’haver complert l’edat mínima abans del començament del projecte.

    Per a més informació, consulteu la pàgina web d’Erasmus + de la Generalitat de Catalunya. 

     

  • Qui pot participar en el programa Erasmus +?

    Les persones joves i treballadores juvenils són el principal grup destinatari d’aquest programa . No obstant això, a aquest s’accedeix a través d’associacions i col·lectius juvenils. El tipus d’organització dependrà també de l’acció, de manera molt general, podran ser una ONG, una associació, un grup informal de joves, un organisme públic, etc.

    Per a més informació, consulteu Pàgina web de la Generalitat de Catalunya sobre l’Erasmus +

  • En un Intercanvi juvenil, quina entitat sol·licita la subvenció? L’entitat del país en què es desenvoluparà l’activitat?

    No, tant l’entitat d’enviament com l’entitat d’acollida poden presentar una sol·licitud de subvenció, o un o l’altre, però qui el presenti constarà com a entitat coordinadora. Es presentarà a l’Agència Nacional del país al qual pertanyen (no a l’Agència Nacional del país on es desenvoluparà l’activitat). En el cas d’Espanya, l’Agència Nacional és l’INJUVE (Instituto de Juventud de España).

    Per a més informació, consulteu les publicacions sobre Activitats Internacionals.

  • Quins documents cal adjuntar per obtenir el codi d’identificació del participant (PIC)?

    Les organitzacions han d’adjuntar al Portal del participant el “Formulari d’entitat legal amb els documents que en el mateix s’indiquen (NIF, registre administratiu,…) i La fitxa d’identificació financera. No obstant això, no hi ha obligatorietat de pujar-los abans de presentar el formulari electrònic.

    A més a més, les organitzacions que sol·licitin una subvenció superior a 60.000€, hauran d’adjuntar una documentació específica per demostrar la seva capacitat financera en el moment en que es registrin o, com a molt tard, abans de presentar la sol·licitud per a una subvenció del programa Erasmus +.

    Per més informació consulteu la Fitxa temàtica núm. 41 – Erasmus +

     

Sostenibilitat
  • Què podem fer per millorar la sostenibilitat a la nostra associació?

    Per treballar la sostenibilitat una eina imprescindible és l’Autodiagnosi ambiental. Aquesta ens proposa fer un anàlisi de les nostres accions, els nostres consums, la nostra manera de funcionar per tal que puguem detectar aquelles coses que no fem bé i poder posar-nos objectius i indicadors per millorar la nostra acció diària.

    Reciclem-nos: Guia d’autodiagnosi ambiental: Aquesta Guia del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) ofereix una sèrie de recursos i preguntes que permetran a les entitats juvenils conèixer les seves principals mancances en matèria de sostenibilitat i el seu impacte medioambiental. A través dels resultats de l’autodiagnosi, la guia convida a fixar alguns objectius i línies d’actuació per fer les entitats més sostenibles.

     

  • Com podem consumir més conscientment?

    Podem tenir en compte diversos aspectes per tal de ser més conscients del consum en el nostre dia a dia. Aquí en posem alguns, però a Opcions teniu moltes alternatives en tots els àmbits de consum. També existeix l’Espai de Consum Responsable, servei especialitzat en assessorar sobre aquests temes.

    Podeu consultar la guia Som Part del Canvi, una guia pràctica de consum conscient i economia solidària per a associacions. També el mapa de Pam a Pamel mapa col·laboratiu de l’Economia Social i Solidària a Catalunya

    Per més informació podeu visitar les nostres pràctiques sostenibles i les fitxes temàtiques de sostenibilitat.

  • Com caminem cap a una entitat més sostenible?

    A través de les 6R: Reduir, Reciclar, Reutilitzar, Repensar, Redistribuir i Reestructurar.

    • Reduir el consum en la mesura que ens posem indicadors màxims sobre el nostre consum i siguem crítics amb nosaltres mateixes, i especialment reduir el consum en grans superfícies o grans cadenes de supermercats. En definitiva reduir els residus. Allò que estem comprant és necessari? Podem satisfer aquesta necessitat sense consumir?

    • Reciclar: Fer un bon reciclatge en origen en tots els aspectes. És a dir, tenir cura de fer la correcta separació de residus al finalitzar qualsevol activitat o en el dia a dia, tot implicant als participants en la recollida.

    • Reutilitzar al màxim tot allò que es pugui. A més, per cada necessitat mirar què tenim a la vora que pugui cobrir-la enlloc de tornar a comprar un material que potser quedarà obsolet. La majoria de materials tenen més d’un ús possible, reutilitzem-los! En aquest sentit és essencial mantenir els objectes en bon estat i apostar per la reparació.

    • Repensar els nostres hàbits i costums. Allò que “sempre s’ha fet així” potser es pot fer diferent i a més, podem ajudar a mantenir el nostre planeta viu i saludable. Això implica també repensar altres aspectes com per exemple, on tenim els diners, amb qui contractem la llum, etc.

    • Redistribuir: buscar la manera equitativa de satisfer les necessitats de tots els membres de la nostra entitat i del nostre entorn, així com d’aquelles entitats amb les qui treballem.

    • Reestructurar: tenir i apostar pel debat sobre on posem el centre del sistema en el que vivim: la maximització dels beneficis o en el benestar de les persones?

    Podeu consultar la Guia “Som part del canvi” i la infografia La importància del consum conscient a les entitats