X

El CJB i el CRAJ hem obert un any més la convocatòria d’un procés d’acompanyament per a associacions i col·lectius de joves que vulguin generar nous mecanismes o canvis estructurals de transformació feminista.

En l’edició de l’any passat, l’entitat que va rebre l’acompanyament Batolla el masclisme va ser Deba-t.org, una associació juvenil que a través de col·loquis, taules rodones, conferències i debats electorals fomenta el debat crític des d’una perspectiva multidisciplinària. Hem parlat amb elles sobre la seva experiència!

Per què us vau presentar a la convocatòria de l’acompanyament?

Volíem crear mecanismes per materialitzar el que havíem treballat fins al moment en temes de protocol d’abordatge de les violències masclistes. La part teòrica ja la teníem, però volíem eines per saber com aplicar-ho i anar més enllà amb la feina interna que ja havíem fet. Vam pensar que seria enriquidor incorporar també una mirada externa en aquest procés.

Com va ser el procés? En què va consistir? 

Vam fer una reunió prèvia amb Obliqües, l’entitat encarregada de l’acompanyament extern,  en què els vam plantejar el nostre punt de partida. La idea era introduir l’associació i les problemàtiques i així fer el disseny de les sessions. A partir d’aquí, vam fer quatre sessions de treball i a cadascuna vam abordar  una temàtica concreta.

En què valoreu positivament haver rebut un acompanyament extern?

Ens va permetre parlar de coses que no s’haguessin parlat si no s’hagués donat l’espai. 

Quines dificultats us heu trobat al llarg del procés?

Ens van faltar els mecanismes per traslladar les reflexions i debats a tot arreu de l’associació. Ha estat molt útil pel que fa a la interiorització dels motius d’un protocol i d’un marc en clau feminista, però encara ens falten alguns recursos pràctics per materialitzar aquestes coses. 

En associacions universitàries creiem que és molt rellevant donar eines pràctiques perquè hi ha moltíssim relleu i, per tant, és important traslladar-les a una següent generació més enllà del treball profund individual de les persones que conformen l’entitat actual.

Quin impacte ha tingut o està tenint a l’entitat? Quines transformacions veieu a dia d’avui?

Les noies, sobretot, ens hem adonat de coses que es donaven per normalitzades. Per exemple, no vèiem el mansplaining o els lideratges masculinitzats. També hem intentat incorporar continguts en clau de  gènere, LGTBI, racial i interseccional a cada acte que fem. 

Ara bé, moltes de les dinàmiques que volem canviar es donen presencialment i ara mateix no estem fent actes presencials. Quan tornem a la presencialitat veurem què ha canviat i què no, perquè en l’espai en línia no hi ha el mateix tipus de participació ni existeix el moment informal de després dels actes.

Quines línies de treball obertes ha deixat l’acompanyament? Quins reptes queden pendents?

Ha quedat pendent que s’interioritzi que és una qüestió en què s’ha d’implicar tothom. No vam aconseguir que s’hi impliqués tothom que voldríem… No hi ha reticències, però sí que manca que s’incorporin en el procés. 

No és una cosa de dones només, no fem actes feministes perquè toca. Això es va parlar amb Obliqües i se segueix treballant. Ens manca saber com incorporar el que hem après perquè no sigui només una tasca d’unes poques, sinó que tothom se senti interpel·lat a fer-ho a través de mecanismes concrets. L’anàlisi de gènere s’ha d’aplicar multidisciplinàriament i transversalment a tots els aspectes de l’entitat.

Si des de la vostra entitat teniu interès en rebre l’acompanyament extern d’aquesta edició, consulteu tota la informació aquí: Convocatòria de l’acompanyament transformador per a entitats juvenils 2021.