Skip to Content

cercador Taulell d'Anuncis i Recursos

Introduexi la paraula o text per cercar dins l'apartat Taulell d'Anuncis i Recursos

Taulell d'Anuncis i Recursos

El Taulell d’Anuncis i Recursos pretén ser una eina més per facilitar la feina de les associacions. Podreu trobar ofertes de feina, crides de voluntariat, o bé, recursos variats i apropiats per a diferents moments i situacions que poden ajudar en la tasca diària de les entitats.

Us recordem que el taulell va dirigit a joves, grups i associacions sense afany de lucre, i, per tant, no hi trobareu anuncis amb continguts comercials. Malgrat tot, us suggerim que doneu un cop d’ull a l’apartat de normes de publicació abans d’enviar-nos el vostre anunci.

Ofertes laborals

Es busca voluntariat

Formacions

Més recursos

6 claus per organitzar una festa ecofeminista

Descripció anunci:

Quins criteris ha de tenir present una entitat a l’hora de muntar un esdeveniment de pública concurrència lliure de discriminacions? Aquells que posin la cura de les persones i el planeta al centre. Els enumerem.

Avui és inconcebible organitzar una festa a la via pública sense tenir en compte paràmetres com la contractació d’un equip de so i d’il·luminació potent; la instal·lació de cabines d’WC; comptar amb els permisos municipals per dur a terme l’activitat; o contractar un servei de seguretat, si l’esdeveniment acollirà un públic nombrós. Però hi ha aspectes que fins ara passaven per alt, o bé no havia sorgit l’interès per cuidar, i que cal preveure si la intenció de l’organització és posar a la pràctica la perspectiva ecofeminista en el disseny (en forma i contingut) d’una festa de concurrència pública. A Xarxanet.org hem elaborat un llistat:

  • Programació amb perspectiva feminista interseccional:

Els continguts i participants a la festa d’una entitat o col·lectiu no són aspectes neutres. Quan concebem el cartell de l’activitat, és recomanable encabir-hi iniciatives que integrin la diversitat de mirades i maneres de viure (sempre acord als nostres valors!). Dalt de l’escenari, a la taula rodona o a la fira podem cercar proactivament protagonistes que facin d’altaveu d’una perspectiva feminista interseccional.

És a dir, que oferim varietat tinguent present com la confluència dels diferents eixos que travessen les persones (gènere, edat, orientació sexual, classe social, origen…) influeixen en les nostres identitats i vides com a opressions i privilegis. Si a la nostra entitat només hi ha homes heterosexuals blancs, de 30 anys, i de classe social alta, possiblement organitzem concerts amb cartells composats per homes heterosexuals blancs, de 30 anys, i de classe social alta; i al nostre públic hi assistiran, majoritàriament, homes heterosexuals blancs, de 30 anys, i de classe social alta.

Per cert, l’expertesa en absolutament tots els temes la podem trobar en diversitat de perfils de persones. Mai és una bona excusa no comptar, per exemple, amb persones amb una identitat de gènere diversa, persones racialitades o persones amb malalties mentals, … perquè no sabem que estan al nostre abast. Amb una cerca activa podem defugir del desconeixement i obrir portes.

  • Assemblearisme:

És imprescindible comptar amb un òrgan que apliqui la democràcia horitzontal en la presa de decisions. I si la festa o concert compta amb la coorganització o col·laboració d’altres entitats o col·lectius, no utilitzem només el seu logotip al cartell. Comptem des del minut 1 en la presa de decisions de què, com i per a qui s’organitza l’acte. Només així es crea sentiment de pertinença a una xarxa de moviments en lluita pels drets socials, des de l’equitat d’oportunitats en la participació directa de la comissió gestora de l’esdeveniment.

Ara bé, des dels moviments socioculturals, fins i tot els més sensibilitzats, es tendeix a incorporar tallers, xerrades i activitats vàries on els i les protagonistes compleixen amb una quota d’ideologia, expressió de gènere o racialització per a que la festa s’endugui una medalla a la diversitat. Alerta amb el pinkwashing o el blackwashing, i altres rentats de cara superficials.

L’ideal és que si l’organització està encarant un eix de treball vinculat als drets humans i/o socials, els diferents col·lectius o persones que hi participin hi intervinguin amb el mateix poder decisiu (que no només comptin amb el nom al cartell) i que el motiu de la festa es treballi internament al llarg de l’any, que no es redueixi només a un acte de cara a la galeria.

  • Contractacions ètiques:

En l’organització d’esdeveniments hi ha molts elements a tenir en compte i que no tenen perquè assumir-se des del voluntariat de la pròpia entitat; per aquest motiu, quan hem de recórrer a la contractació de serveis a altri, podem passar el sedàs de la perspectiva ecofeminista i l’economia social i solidària en la mesura del possible. Des de fer transaccions a través de banca ètica, a contractar personal tècnic de cooperatives especialitzades en l’àmbit que necessitem.

Si nosaltres som els i les primeres amb complir amb l’assemblearisme, la transparència, la sostenibiltiat, el treball i sou dignes, i el cooperativisme, és lícit buscar aquests valors amb els nostres partners. Així, podem afavorir la contractació d’empreses que fomentin pràctiques contractuals inclusives amb sectors en risc d’exclusió social, per exemple.

O afavorir els i les professionals que ajudin a trencar amb la divisió sexista del treball: contractar una empresa de sonorització amb dones tècniques, per exemple.

  • Disseny amable i segur de l’espai per a tothom:

El disseny de l’espai pot ser discriminatori, si no hi posem atenció. Uns lavabos situats en un espai fosc i apartat de l’activitat principal, per exemple, deixen en una situació vulnerable a les dones. No és suficient amb comptar amb un servei de seguretat convencional als accessos. Cal que l’organització garanteixi que l’espai serà especialment segur i de lliure circulació per aquelles persones que pateixen amb major percentatge agressions: dones, persones lgtbi, persones racialitzades, persones amb diversitat funcional, i un llarg etcètera.

L’ideal doncs, seria comptar amb un protocol d’abordatge i prevenció vers les violències masclistes, racistes… Un consens que totes les i els membres de l’organització coneguin prèviament (incloent els grups de música, les entitats i empreses que hi participin) per sensibilitzar i aplicar coordinadament. De la mateixa manera que no ens qüestionem si paguem a la impremta, no ens hauríem de plantejar amb tant recel la possibilitat de pagar a personal especialitzat en un servei de punt lila, si no comptem amb persones sòcies formades en la matèria.

També cada vegada és més poc discutible l’opció de proporcionar una àrea o servei de cures a la infància, si l’esdeveniment és en horari diürn.

  • Comunicació solidària:

En el moment de dissenyar un web, un cartell, un vídeo, viralitzar per xarxes socials, etc. es pot aplicar la perspectiva feminista interseccional, també. Això vol dir que els continguts d’imatge i text, especialment el lema, no difonguin missatges estereotipats. Podem contribuir a generalitzar un imaginari que trenqui amb relats masclistes, lgtbifòbics, racistes o xenòfobs. Incloem l’ús de llenguatge inclusiu i no sexista. I busquem maneres audiovisuals adaptades a la comunicació per a persones sordes (vídeos amb llenguatge de signes) i invidents (falques sonores explicant el cartell).

Parlant de cartelleria, òbviament, la decisió més sostenible és prescindir de cartells en paper, malgrat en moltes ocasions és complicat perquè ens permet arribar a un públic travessat per l’esquerda digital. I ja que hi som, ens podem servir d’eines digitals de programari lliure.

Si la intenció és ser alternatius i alternatives, tampoc podem utilitzar les mateixes eines que l’economia capitalista, productiva, per difondre el nostre acte. No ens cal transmetre la voracitat de directrius com «compra’m a mi, que sóc millor que la resta» o «no et pots perdre la meva festa». Hi ha maneres més creatives i menys imperatives d’animar a l’assistència. Podem tenir presents els valors de l’economia social i solidària: no fomentar la competició entre altres entitats o esdeveniments de l’entorn.

Partim que a priori, no estan contraprogramant la nostra activitat, sinó que el municipi és suficient gran per acollir diversitat d’actes simultanis per a diversos públics. No ens mirem el melic! Per tant, en comptes d’intentar sobresortir i atraure a l’assistència des de la competició, juguem des del marc de la cooperació. Podem redifondre activitats alienes que fomentin valors compartits, per exemple. Es tracta de teixir xarxa i estimular ments i mans crítiques.

  • Sostenibilitat ambiental:

Organitzar una festa i tenir cura del medi ambient no és una utopia. L’ecologisme aplicat a l’oci no es limita tan sols a la gestió dels residus en diferents cubells. A banda de comptar amb oferta gastronòmica adreçada al públic vegetarià o celíac, per exemple, també es pot tenir en compte que el producte alimentari sigui ecològic i de proximitat (servit o no per foodtrucks) .

En aquest sentit, sovint, els preus més cars en la compra d’articles ecològics o biodegradables són l’excusa perfecta per prescindir-ne. Però si contemplem aquesta opció a llarg termini, no ens sortirà pas cara. Si fem un àpat popular, podem llogar (o comprar en el millor dels casos) gots, plats i coberts reciclables o fabricats amb materials no contaminants. Si el pressupost no ens ho permet, tot és qüestió de generar una logística sostenible en material i personal humà: recopilar estris de cuina i muntar uns torns de rentat i emmagatzematge després de l’acte.

El mateix succeeix amb la tria del marxandatge (samarretes, bosses i demès). Tenim opcions reciclades o fetes a mà per proveïdors propers i que, en definitiva, deixen una petjada més petita en el medi ambient. Comptar amb fonts d’energia renovables és, potser, la fita més llunyana en l’organització de festes a la via pública, però podríem fer una aposta col·lectiva i valenta en aquest sentit.

Entitat redactora: Ravalnet

Autor/a: Marta Rius
 
 
Entitat o associació:
Ravalnet
Telèfon:
-
Llegir més

Laboratori d’Idees: Hackató d’Economia Feminista

Descripció anunci:

El Laboratori d’Idees: Hackathó d’Economia Feminista, organitzat per Fiare Banca Ètica i Labcoop el proper 14/06, és una iniciativa que té la voluntat d’ajuntar projectes de l’economia feminista i persones joves que puguin aportar idees fresques i noves. Busquem gent, menor de 35 anys, que estigui interessada en participar en el desenvolupament de sis projectes ja preseleccionats, en tallers participatius on podran  argumentar, debatre les seves idees, perspectives i intercanviar coneixements.

Les persones inscrites seran repartides entre els diferents projectes de les entitats: Femmefleur, Matriu, Enruta’t, La Clara Comunicació, Voltes i l’Observatori IQ. Els tallers participatius s’organitzaran dividits en taules de treball, on es presentaran les seves iniciatives, dubtes i/o problemàtiques sobre noves línies de serveis o productes. Les persones participants podran exposar i desenvolupar possibles solucions, punts de vista i aprofundir en les idees dels projectes així com conèixer altres persones.

Tanmateix, un dels projectes serà premiat econòmicament, amb mentoria per LabCoop i un espai de treball durant 4 mesos. El projecte guardonat serà escollit mitjançant una avaluació realitzada per un jurat de persones expertes de Fiare Banca Ètica i es basarà en els materials elaborats durant els tallers participatius, tenint en compte indicadors d’avaluació, sostenibilitat i els valors de l’economia feminista

Si estàs interessat/da o coneixes algu/na persona que ho pugui estar, ajuda’ns a difondre-ho.

Enllaç d’inscripció:  https://www.fiarebancaetica.coop/ca/ventsdefutur (places limitades)

Dia: 14 de juny

Hora: de 10 a 17h

Lloc: Convent de St. Agustí

 

Entitat o associació:
Fiare Banca Ètica i Labcoop
Telèfon:
933 689 982
Llegir més

Una guia per viure al carrer a Barcelona

Descripció anunci:

La Fundació Arrels ha editat una eina pràctica amb consells de persones sense llar.

“Busca un lloc segur”, “cerca un material aïllant per no seure directament al terra” o “rentar-te a una font és sancionable” són alguns dels consells o advertiments que figuren a la ‘Guia per viure al carrer a Barcelona’, editada per la Fundació Arrels. A Barcelona hi ha gairebé 3.600 persones sense llar i l’entitat, rep diàriament de cinc a sis persones que viuen al carrer demanant ajuda. És per aquest motiu que Arrels ha creat aquesta guia orientativa, que recull una setantena de recursos públics i privats que ofereix la ciutat, on les persones sense llar poden accedir autònomament.

“Moltes d’aquestes persones no tenen cap treballador/a social que conegui la seva situació. Això significa, per exemple, no poder anar a un menjador social públic perquè es necessita que un treballador/a faci el tràmit”, explica Marta Maynou, responsable de l’equip de carrer i del centre obert d’Arrels.

En l’elaboració de la guia s’ha comptat amb consells de persones que viuen o han viscut al carrer, que han deixat palesa una realitat de dificultats. Hi figura informació sobre on menjar, dormir, dutxar-se, rentar roba, què fer en cas de patir una agressió o com cercar feina. La guia ve acompanyada d’un mapa que facilita l’orientació.

No obstant, també evidencia algunes deficiències de la realitat: els recursos estan allunyats uns d’altres i obliga a llargs desplaçaments; hi ha escassetat i dispersió d’espais on dormir; dutxes i serveis de bugaderia insuficients i absència de cobertura en cas d’agressions. L’eina ha de ser útil per a situar a les persones que viuen al carrer, sense generar falses expectatives, i alhora, informar a la ciutadania que sí que té casa, per a que puguin servir d’orientadores.

Durant el 2018, 1.360 persones van acostar-se a Arrels per demanar servei de dutxa, consignes per les seves bosses o allotjament per dormir. En el que va de 2019, l’entitat ha assessorat a 450 persones sense llar. Des de l’entitat es demana a les administracions buscar solucions i destinar els recursos suficients per combatre el sensellarisme. No només oferir serveis bàsics d’alimentació, higiene o per descansar, sinó apostar per polítiques de prevenció i transformadores a llarg termini per no cronificar la supervivència de les persones que viuen al carrer.

 

Entitat o associació:
Fundació Arrels
Telèfon:
934 412 990
Llegir més

El barri de l’Esquerra de l’Eixample estrena colla castellera!

Descripció anunci:

A finals de l’any 2018 es va crear la Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample: els Esquerdats. Un grup de veïnes i veïns ens varem organitzar per omplir de vida i activitats culturals el barri, i
construir una comunitat castellera.

La Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample ha estat admesa per la Coordinadora de Castells de Catalunya com a colla en formació i ara caldrà superar un temps de prova perquè se la consideri membre de ple dret.

La nostra camisa serà de color lila i a les nostres xarxes socials ja hi apareix el nostre logotip. A la primera Diada a Gavà del 28 d’abril vam intentar aixecar el nostre primer 3d6, que va quedar com a intent desmuntat. Els Esquerdats assagem cada dimecres de 19 a 21.30 h a l’Escola Auró (carrer Mallorca, 106).

Podeu contactar:
Twitter @esquerdats https://twitter.com/Esquerdats
Instagram @esquerats_ee https://www.instagram.com/esquerdats_ee/
Facebook Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample
https://es-es.facebook.com/pages/category/Community-Organization/Colla-Castellera-de-lEsquerra-de-lEixample-322173528623794/

 
 
Entitat o associació:
Esquerdats, Colla Castellera de l'Esquerra de l'Eixample
Telèfon:
674 377 487
Llegir més

La I Fira d’ESS Migrant i Diversa busca projectes que hi vulguin participar

Descripció anunci:

La mostra, impulsada per Coòpolis, es realitzarà el 8 de juny a Barcelona. Fins al 24 de maig té obert el període d’inscripció per a projectes econòmics de persones migrants o racialitzades que hi vulguin tenir un estand.

Des de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, expliquen que la població migrant i d’orígens diversos, a partir de pràctiques econòmiques pròpies, populars, solidàries i cooperatives, està apostant per l’Economia Social i Solidària (ESS). A més, afirmen que aquestes iniciatives estan promovent l’antiracisme com un valor de l’ESS. Amb la voluntat de donar visibilitat a aquesta realitat, organitza el 8 de juny, a Can Batlló, la I Fira d’Economia Social i Solidària Migrant i Diversa.

Ara busquen persones migrants i racialitzades que tinguin un projecte econòmic, amb forma jurídica o sense, que vulguin participar en la fira com a expositores. La inscripció estarà oberta fins al 24 de maig.

Aquesta fira forma part de l’aposta que s’està fent dins el moviment de l’ESS per incorporar la diversitat que existeix en la societat catalana: “La proposta que fem és la construcció d’una economia popular com a eina de transformació social, que tingui com a base la solidaritat i la lluita contra el racisme, que promogui i doni suport a les propostes col·lectives en clau de drets allunyats d’una mirada paternalista o assistencialista”.

La I Fira d’ESS Migrant i Diversa pretén ser un pas més en aquest camí, tot generant un espai de trobada, intercanvi, reconeixement i visibilització. Està impulsada pel Cercle de Migracions i Cooperativisme de Coòpolis i altres organitzacions que s’hi estan sumant.

 

Entitat o associació:
Coòpolis
Telèfon:
934 320 063
Llegir més
Pàgina 3 de 1212345...10...Última »