Skip to Content

Recursos sostenibles

Introduexi la paraula o text per cercar dins l'apartat Recursos sostenibles

Taulell de Recursos sostenibles

El taulell de Recursos Sostenibles és una ampliació del Taulell d’anuncis i recursos específicament en l’àmbit de la sostenibilitat. Com tot, pretén ser una eina més per facilitar la feina de les associacions. Podreu trobar des de com muntar un hort urbà fins a apps sostenibles o documents interessants de treballar.

Us recordem que el taulell va dirigit a joves, grups i associacions sense afany de lucre, i, per tant, no hi trobareu anuncis amb continguts comercials. Malgrat tot, us suggerim que doneu un cop d’ull a l’apartat de normes de publicació abans d’enviar-nos el vostre anunci.

L’associació Som Natura, caminant pel verd urbà

Descripció anunci:

Coneixes l’associació Som Natura? Es tracta d’una associació que ha nascut per impulsar iniciatives pràctiques per afavorir el contacte amb la natura, vivint a la ciutat, com a font de benestar.

Us deixem amb una entrevista a Xarxanet per conèixe’ls millor:

Com va néixer Som Natura?

Un dia em van donar un bon consell: ‘Integra a la teva vida quotidiana allò que és important per tu’. Amb la idea d’aconseguir una vida urbana amb més natura, vaig decidir variar el trajecte que feia a peu cada dia fins a la feina, per passar pels Jardins del Mestre Balcells a Gràcia. Travessar aquell parc durant més d’un any, em va ajudar a adonar-me que diferent que s’arriba als llocs passant per un espai verd o gaudint d’uns arbres florits d’una plaça o d’un jardí privat que es veu des del carrer, en comptes de caminar per carrers transitats i compactes i amb un nivell de contaminació i de soroll més elevat. Des d’aquell dia, m’he acostumat a caminar de verd en verd per la ciutat. I realment es pot! Ens vam trobar persones amb aquesta mateixa inquietud, i vam decidir crear l’associació Som Natura, en la qual hi tinguessin cabuda iniciatives per connectar amb el verd a la ciutat.

Quina és la missió de l’entitat?

Som Natura ha nascut per impulsar iniciatives pràctiques per estar en contacte amb la natura, vivint a la ciutat.

Quina és la realitat a les nostres ciutats, les ciutats de Catalunya, a Barcelona?

Cada cop tenim una vida més urbana i més allunyada de la natura. Necessitem ciutats vivibles on es posi la vida al centre, tant les persones com la natura. Per sort a Barcelona, tenim el Pla del Verd i la Biodiversitat de l’Ajuntament que ha estat un canvi de mirada important: s’ha d’augmentar el verd, naturalitzar la ciutat i implicar-hi els ciutadans. I és que hi tenim molt a fer els ciutadans, per rodejar-nos de verd!
Al mateix temps que volem fer créixer la natura urbana, no en volem perdre ni un metre quadrat. Per tota la ciutat hi ha reivindicacions veïnals per la conservació d’espais verds, especialment privats, amenaçats per la pressió immobiliària. Molta gent sap -i també sent!- que el patrimoni natural dins la ciutat és un bé molt preuat.

I en aquesta relació, quin paper hi juga la salut?

Tots sabem que passejar pel bosc ens fa sentir bé. Però és que, a més, des de la recerca s’està demostrant que el contacte amb la natura ens aporta beneficis insubstituïbles pel nostre benestar. Ens ajuda a tenir un millor estat de salut física i també mental i també afavoreix les relacions personals i la cohesió social. Fins i tot, la immensitat d’un paisatge ens transmet que formem part d’un tot i fomenta la nostra capacitat de transcendència. En l’àmbit urbà, els espais verds també poden tenir la funció d’ajudar a disminuir la contaminació de l’aire, el soroll i la calor. D’aquí partim nosaltres, de la premissa que la natura és un factor imprescindible per fer ciutats saludables i resilients.

A quines dificultats heu de fer front?

Som una entitat de nova creació i la majoria de la feina que fem és voluntària. Necessitem ser un equip més gran amb més persones alliberades, és a dir, que puguin invertir gran part de la seva energia en el projecte. També hem de destinar més esforços en definir millor la viabilitat econòmica de Som Natura, perquè en el mercat actual ho has de fer molt bé quan treballes pel bé comú, per poder aconseguir, a més de satisfacció, recursos econòmics per ser sostenibles en el temps.

Quins projectes porteu a terme?

Volem caminar per la ciutat envoltades de natura. Així, de la mateixa manera que busquem al mapa com moure’ns en transport públic, a peu (o en cotxe) per la ciutat, volem impulsar una app col·laborativa que ens permeti trobar ‘El camí més verd,’ en els nostres desplaçaments a peu. Una eina, que en funció d’on venim i on anem, ens ofereixi un itinerari que tingui en compte els parcs, espais verds, jardins privats, horts i espais comunitaris, l’arbrat, les jardineres, el verd de terrasses dels bars o fins i tot balcons singulars, més propers. De moment estem enregistrant aquest espais identificant-los amb l’etiqueta #caminempelverd a les xarxes social, de forma col·laborativa.

També volem contribuir que hi hagi més verd de qualitat a la ciutat i fer comunitat entorn de la natura urbana com a bé comú que és. Per això, hem començat a aterrar el projecte, impulsant el primer Camí Escolar Verd de la ciutat. La idea és enverdir de forma comunitària un dels itineraris que l’alumnat de l’escola Orlandai agafa per arribar cada dia al centre. Els nostres fills i filles no arribaran a l’escola travessant un prat però sí que poden arribar-hi amb una major percepció de natura, amb els beneficis que pot comportar també per al seu aprenentatge. Ha estat especialment enriquidor per nosaltres col·laborar en el cicle ‘Salut i Natura‘, organitzat per la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) al Palau Macaya, i ser testimonis de la quantitat d’iniciatives que sorgeixen en aquest àmbit i la constant demanda de treball conjunt entre administració, empreses, entitats i recerca per garantir la natura com a element insubstituïble per a la salut humana.

Quin paper juga el voluntariat en la vostra entitat?

Evidentment, tot això no ho volem fer soles. Perquè aquests projectes tinguin legitimitat, els obrim a la co-creació i a la participació. A més, el voluntariat és clau perquè és el nucli de la comunitat entorn del verd que volem crear.

Quin és el perfil del vostre voluntariat?

És un espectre molt ampli. Jo diria que la majoria són persones que òbviament valoren la vida natural però que no són forçosament ni biòlegs, ni ornitòlegs, ni ecòlegs, ni tenen una formació ambientalista -que també- sinó que principalment senten la connexió amb la natura i valoren la seva importància per la salut i per al paisatge urbà.

Quin són els vostres reptes de futur?

No n’hi ha prou en aconseguir una ciutat més verda, creiem que és important fer-ho de forma comunitària -com ho demostren tantes iniciatives col·lectives que van sorgint a la ciutat- i pensant que sigui per tothom. Pel que fa als projectes, ens agradaria molt, per exemple, treballar la reverdització dels edificis a partir de les comunitats de veïns.
De la mateixa manera, ens és imprescindible treballar en xarxa amb altres entitats amb qui fer sinergia, sumar esforços i enfortir-nos mútuament.

Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?

Apel·lant al nostre imaginari, somiem un escenari desitjable: l’app està en ple funcionament i, com que és de codi obert, s’ha replicat en altres ciutats. Ofereix el camí més verd però també amb menys contaminació atmosfèrica i menys soroll, i personalitzat en funció de les al·lèrgies dels usuaris. També integra el desplaçaments en bicicleta. És utilitzada com una eina habitual i útil per als plans de mobilitat d’escoles, institucions i empreses i també pels centres d’atenció primària per recomanar caminar pel verd als seus pacients… Aquest podria ser un somni possible.

Quin ha estat un moment especial en la vostra curta història?

Un moment fantàstic va ser quan vam sortir al carrer amb els alumnes de 4t de primària de l’escola Orlandai per fer una primera diagnosi de la vegetació que ja hi ha al camí escolar que volem enverdir. Va ser molt emocionant viure el seu entusiasme a l’hora de descobrir un balcó frondós, l’entrada a un jardí privat, una paret amb heura o fins i tot les herbes espontànies que creixien en una façana. Ens va donar molta corda per seguir!
A més, ens encanta i ens reconforta veure com reacciona la majoria de la gent quan li expliquem el projecte…

Entitat redactora: Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

Autora: Anna Parisi
 
 
Entitat o associació:
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
Telèfon:
932 195 080
Email:
info@xvac.cat
Llegir més

26 de gener: Dia Internacional de l’Educació Ambiental

Descripció anunci:

Per implicar-nos i revertir els problemes ambientals de la nostra societat primer els hem de conèixer. Aquest és l’objectiu de l’Educació Ambiental: donar les eines, tant a infants com a adults, per entendre com és el nostre medi ambient i què el perjudica.

El dissabte 26 de gener es celebra a nivell mundial el Dia de l’Educació Ambiental, amb origen al 1975, coincidint amb el Seminari Internacional d’Educació Ambiental de Belgrado, on experts de més de 70 països van establir els principis de l’Educació Ambiental recollit en el document “Carta de Belgrado”.

Aquesta disciplina s’estudia des de la Societat Catalana d’Educació Ambiental, la qual reuneix un programa d’activitats per aquest cap de setmana del 25 al 27 de gener. Podeu consultar aquí totes les activitats.

Durant aquests dies es podrà aprendre sobre temàtiques ambientals per tot el territori català, realitzant jocs a l’entorn de Collserola, amb una ecogimcana al Delta de l’Ebre, assistint a una jornada sobre aigua, educació i comunitat a Flix, sobre energies renovables a Vic, o sobre Ciutats i Pobles en Transició a Barcelona, entre moltes d’altres. Però també és una oportunitat per implicar-se amb el medi ambient, amb accions que inclouen una part educativa i una de voluntariat.

Tot seguit us fem un recull d’on podeu implicar-vos:

 

Dissabte 26 de gener

Jornada Comunitària al Bosc de Turull – 11h a 14h, Barcelona

L’Aula Ambiental del Bosc de Turull us convida a participar a una jornada de prevenció i control de la plaga de la Processionària del pi. Es coneixerà què és, quin és el seu cicle de vida, com ens afecta i quins mètodes de control existeixen. Finalment hi haurà un pica-pica d’agraïment.

És una activitat gratuïta, però cal inscripció a aula@boscturull.cat / 932133945

Aprenem i actuem a la bassa de Mas Ascarnó – 9h a 13h, Caldes de Malavella

La Sorellona organitza una jornada formativa i voluntària per crear una nova bassa temporal a la finca en custòdia de Mas Ascarnó, per tal d’augmentar el número d’hàbitats aquàtics per amfibis i invertebrats que necessiten d’aquest espai per la seva reproducció.

També s’extreurà vegetació al·lòctona per millorar l’espai de la finca.

És una activitat gratuïta, però cal inscripció a voluntariat@sorellona.org

 

Diumenge 27 de gener

Educació ambiental i pràctica al bosc de Vicenç – 9.30h a 13.30h, Argilaga (Tarragona)

El GEPEC us convida a conèixer l’entorn natural de l’Argilaga, des de la diversitat botànica fins als rastres de fauna gràcies a les càmeres de fototrampeig. També es praticaran tècniques de regeneració de l’alzinar, com la neteja i poda d’arbres, l’expulsió d’espècies competidores i la consolidació del substrat arbustiu amb tècniques de propagació d’aladerns o marfulls.

La data límit d’inscripció és el 25 de gener a secretaria@gepec.cat / 977331142

 

Entitat o associació:
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
Telèfon:
932 195 080
Llegir més

Opencyclemap: tots els carrils bici del món mapejats en un mapa interactiu

Descripció anunci:

L’ús de la bicicleta com a mitjà de transport està creixent amb força arreu del món. Si tens curiositat per saber com és la xarxa de carrils bici de les diverses ciutats, no et pots perdre aquest mapa!

Opencyclemap

 

Entitat o associació:
Opencyclemap
Telèfon:
-
Email:
-
Llegir més

Dona suport a la implantació d’un Sistema de Dipòsit Devolució i Retorn (SDDR)

Descripció anunci:

Cada dia es venen a Espanya 51 milions d’envasos de begudes d’un sol ús. Només un terç es recicla, la resta acaba en abocadors, incineradores i als espais públics.

Retorna vol un canvi del model actual de producció i gestió dels residus d’envasos que aconsegueixi alts nivells de reciclatge, el SDDR, ja existent a 35 països i regions.

Es pot donar suport a la implantació d’un Sistema de Dipòsit Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos omplint el formulari d’adhesió que adjunten i/o realitzant altres accions que et proposen. Això es pot fer tant a nivell personal com a nivell d’associació:

Adhesió de particulars

Adhesió d’associacions

Carta d’adhesió

Sabies que cada dia es venen a Espanya 51 milions d’envasos de begudes d’un sol ús? Són 18.000 milions de llaunes, ampolles de plàstic i vidre i brics. Només un terç es recicla, la resta acaba en abocadors, incineradores i embruta els espais públics.

El sistema que gestiona actualment aquests residus a través de contenidors al carrer no ha aconseguit solucionar el problema; després de 13 anys no es compleixen els objectius marcats per la normativa. El seu model s’ha esgotat i és necessari un canvi.

La societat civil ha creat Retorna, una plataforma de 15 associacions empresarials, socials i ecologistes. L’objectiu és aconseguir un canvi del model actual de producció i gestió dels residus d’envasos que aconsegueixi alts nivells de reciclatge. Aquest model ja existeix a 35 països i regions. Es diu Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’envasos. Allà on està implantat s’aconsegueixen els objectius de màxim reciclat. A Alemanya, per exemple, arriba al 98,5% del total d’envasos.

Retorna porta a terme nombroses iniciatives socials i polítiques per canviar l’actual normativa. Si vols posar fi a la caòtica situació de milions d’envasos llançats en els espais públics i al malbaratament d’energia i matèria primera de l’actual situació, dóna suport amb la teva signatura a Retorna. El nostre entorn ho necessita.

 

Entitat o associació:
Retorna
Telèfon:
646 555 109
Llegir més

Les 3 claus del consum conscient

Descripció anunci:

Les pràctiques de consum conscient són infinites. Es resumeixen, però, en tres grans claus: consumir menys, consumir sense comprar i comprar amb criteri.

Cada vegada més gent adopta decisions de consum conscient: des de dir adéu al plàstic a tallar per sempre amb les grans empreses de subministrament, passant per participar en xarxes d’intercanvi. Tots aquests exemples són el resultat d’aplicar les 3 claus del consum conscient.

Una estratègia per viure més bé

El consum conscient és una eina molt poderosa que tenim al nostre abast per viure de forma més sostenible i sense contribuir a injustícies socials. Implica pensar en les conseqüències de les nostres decisions de consum i acostar les nostres pràctiques als valors que professem. La primera conseqüència i la més directa, és la satisfacció personal de viure més d’acord amb el que pensem. En aquest sentit, el consum conscient és una valuosa font d’alegria i benestar personal.

Quines són les 3 claus del consum conscient?

Totes les pràctiques de consum conscient se sintetitzen en les tres claus: consumir menys, consumir sense comprar i comprar amb criteri.

1r. Consumir menys

La millor manera de reduir l’impacte del nostre consum és prescindir de consums superflus i donar valor al que ja tenim.

Com?

  • Replantejar-nos les necessitats i evitar consums superflus
  • No malbaratar, és a dir, gastar només els recursos estrictament necessaris
  • Mantenir en bon estat els objectes que tenim o usem
  • Reparar allò que se’ns espatlli o s’hagi fet malbé

2n. Consumir sense comprar

Els efectes de consumir sense comprar són que desmercantilitzem el nostre dia a dia i propiciem l’eficiència de recursos. Alhora reforcem els llaços comunitaris, la integració al territori i l’acció col·lectiva. Com afirma la Charo Morán parlant de com afrontar el canvi climàtic, cal “apostar per estils de vida més frugals en el vessant material però més complexos i rics en la dimensió col·lectiva”.

Com?

  • Accedir a l’ús: béns públics, préstec o lloguer
  • Intercanviar
  • Aprofitar materials de rebuig

3r. Comprar amb criteri 

Si comprem tenint en compte com és el tipus d’empresa, les característiques del producte que adquirim o les dues coses alhora, afavorim amb les nostres compres iniciatives que treballen vinculades al territori, des del compromís social i ambiental i reduïm l’impacte ambiental del nostre consum.

Com?

  • Adquirir béns usats i reutilitzables
  • Afavorir iniciatives orientades a les persones, com les de comerç just o empreses d’inserció social
  • Afavorir l’economia local
  • Escollir béns de baix impacte ambiental

La jerarquia de les 3 claus del consum conscient

Consumir és un concepte molt més ampli que comprar. En canvi, sovint, quan es parla de consum conscient, es pensa en allò relacionat amb les decisions de compra: comerç just, productes ecològics, botigues de proximitat… En canvi, la clau “comprar amb criteri” és la tercera en importància. Perquè amb les 3 claus del consum conscient passa el mateix que amb les 3 erres de l’ecologisme: l’ordre no és anecdòtic. En relació amb els residus, el prioritari és reduir, per sobre de reutilitzar i, en darrer lloc, queda reciclar. En el cas del consum, també la prevenció, és a dir, el consumir menys, passa per davant de la resta, deixant el comprar amb criteri en tercer lloc.

Això és així perquè la primera clau, com hem dit, és la més eficient a l’hora de reduir l’impacte negatiu del nostre dia a dia. Alhora, passar per la clau 1 i 2 abans de disposar-se a comprar amb criteri ens permet afrontar amb més diners el possible sobrecost que impliqui pagar un preu just per allò que comprarem.

 

El consum conscient a la pràctica

La pràctica del consum conscient, requereix fer els passos següents:

  • Reflexionar sobre la necessitat que hem de cobrir: és una necessitat autèntica o induïda? ho necessito o ho desitjo? vull permetre’m aquest desig? puc cobrir aquesta necessitat sense consumir res? El consum conscient no obliga a renunciar a res en concret, només exigeix aquesta reflexió prèvia en cada cas. Això sí, de forma global, d’acord amb la primera clau, la reducció és requisit indispensable. Com ha recordat en nombroses ocasions Joaquim Sempere, autor del llibre Mejor con menos, cal autocontenir les nostres expectatives de consum.
  • Informar-nos de les opcions de consum que tenim al nostre abast. Com més opcions coneguem més podem trobar la que s’ajusta més bé a la nostra sensibilitat i les nostres possibilitats. També es pot valorar la possibilitat de promoure accions col·lectives per ampliar aquestes opcions: iniciatives com plataformes de préstec o cooperatives de consum són una realitat gràcies a l’empenta de persones consumidores que no s’han conformat amb les alternatives que han trobat al seu entorn immediat. Aprofundir en aquestes formes col·lectives de consum és necessari per desenvolupar el potencial de transformació social del consum conscient. De la mateixa manera, si es reforcen els vincles comunitaris és més fàcil que sorgeixin accions col·lectives que forcin canvis legislatius i en l’estructura econòmica.
  • Decidir amb responsabilitat social i ambiental, és a dir, triant la que ens dona més garanties de tenir menys impacte en el medi ambient i més impacte positiu en l’àmbit social i en la nostra salut. Això darrer passa també per tenir en compte la nostra capacitat de sostenir la tria que haguem fet.

És gairebé impossible seguir aquests passos en totes les nostres pràctiques de consum. Fins i tot, aspirar a la màxima coherència ens pot portar molt malestar i arribar a bloquejar-nos. En canvi, si poc a poc i sense exigir-nos impossibles, anem prenent més decisions de consum des del compromís ambiental i social, transformem el nostre dia a dia i vivim més d’acord amb els nostres valors. D’aquesta manera, el consum conscient esdevé una font de satisfacció personal.

Autora de l’article: Laia Tresserra, Directora d’Opcions

 

Entitat o associació:
Opcions de Consum Responsable
Telèfon:
934 127 675
Llegir més

Calendari d’aliments de temporada de la cooperativa Opcions

Descripció anunci:

Tomàquets tot l’any i melons per Nadal. Ens hem acostumat a menjar moltes hortalisses i fruites a qualsevol època de l’any. Això sovint implica que ens arriben de molt lluny, que s’han cultivat en hivernacles, que s’han conservat en càmeres… Molta despesa energètica que podem estalviar menjant només allò que és de temporada.

Opcions posa al vostre abast aquest calendari i ho posen ben fàcil!. Des d’aquest enllaç, es pot imprimir en DINA 4: Calendari de temporada de fruita i hortalisses d’Opcions.

 

Entitat o associació:
Opcions de Consum Responsable
Telèfon:
934 127 675
Llegir més