Skip to Content

Recursos sostenibles

Introduexi la paraula o text per cercar dins l'apartat Recursos sostenibles

Taulell de Recursos sostenibles

El taulell de Recursos Sostenibles és una ampliació del Taulell d’anuncis i recursos específicament en l’àmbit de la sostenibilitat. Com tot, pretén ser una eina més per facilitar la feina de les associacions. Podreu trobar des de com muntar un hort urbà fins a apps sostenibles o documents interessants de treballar.

Us recordem que el taulell va dirigit a joves, grups i associacions sense afany de lucre, i, per tant, no hi trobareu anuncis amb continguts comercials. Malgrat tot, us suggerim que doneu un cop d’ull a l’apartat de normes de publicació abans d’enviar-nos el vostre anunci.

26 de gener: Dia Internacional de l’Educació Ambiental

Descripció anunci:

Per implicar-nos i revertir els problemes ambientals de la nostra societat primer els hem de conèixer. Aquest és l’objectiu de l’Educació Ambiental: donar les eines, tant a infants com a adults, per entendre com és el nostre medi ambient i què el perjudica.

El dissabte 26 de gener es celebra a nivell mundial el Dia de l’Educació Ambiental, amb origen al 1975, coincidint amb el Seminari Internacional d’Educació Ambiental de Belgrado, on experts de més de 70 països van establir els principis de l’Educació Ambiental recollit en el document “Carta de Belgrado”.

Aquesta disciplina s’estudia des de la Societat Catalana d’Educació Ambiental, la qual reuneix un programa d’activitats per aquest cap de setmana del 25 al 27 de gener. Podeu consultar aquí totes les activitats.

Durant aquests dies es podrà aprendre sobre temàtiques ambientals per tot el territori català, realitzant jocs a l’entorn de Collserola, amb una ecogimcana al Delta de l’Ebre, assistint a una jornada sobre aigua, educació i comunitat a Flix, sobre energies renovables a Vic, o sobre Ciutats i Pobles en Transició a Barcelona, entre moltes d’altres. Però també és una oportunitat per implicar-se amb el medi ambient, amb accions que inclouen una part educativa i una de voluntariat.

Tot seguit us fem un recull d’on podeu implicar-vos:

 

Dissabte 26 de gener

Jornada Comunitària al Bosc de Turull – 11h a 14h, Barcelona

L’Aula Ambiental del Bosc de Turull us convida a participar a una jornada de prevenció i control de la plaga de la Processionària del pi. Es coneixerà què és, quin és el seu cicle de vida, com ens afecta i quins mètodes de control existeixen. Finalment hi haurà un pica-pica d’agraïment.

És una activitat gratuïta, però cal inscripció a aula@boscturull.cat / 932133945

Aprenem i actuem a la bassa de Mas Ascarnó – 9h a 13h, Caldes de Malavella

La Sorellona organitza una jornada formativa i voluntària per crear una nova bassa temporal a la finca en custòdia de Mas Ascarnó, per tal d’augmentar el número d’hàbitats aquàtics per amfibis i invertebrats que necessiten d’aquest espai per la seva reproducció.

També s’extreurà vegetació al·lòctona per millorar l’espai de la finca.

És una activitat gratuïta, però cal inscripció a voluntariat@sorellona.org

 

Diumenge 27 de gener

Educació ambiental i pràctica al bosc de Vicenç – 9.30h a 13.30h, Argilaga (Tarragona)

El GEPEC us convida a conèixer l’entorn natural de l’Argilaga, des de la diversitat botànica fins als rastres de fauna gràcies a les càmeres de fototrampeig. També es praticaran tècniques de regeneració de l’alzinar, com la neteja i poda d’arbres, l’expulsió d’espècies competidores i la consolidació del substrat arbustiu amb tècniques de propagació d’aladerns o marfulls.

La data límit d’inscripció és el 25 de gener a secretaria@gepec.cat / 977331142

 

Entitat o associació:
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
Telèfon:
932 195 080
Llegir més

Opencyclemap: tots els carrils bici del món mapejats en un mapa interactiu

Descripció anunci:

L’ús de la bicicleta com a mitjà de transport està creixent amb força arreu del món. Si tens curiositat per saber com és la xarxa de carrils bici de les diverses ciutats, no et pots perdre aquest mapa!

Opencyclemap

 

Entitat o associació:
Opencyclemap
Telèfon:
-
Email:
-
Llegir més

Dona suport a la implantació d’un Sistema de Dipòsit Devolució i Retorn (SDDR)

Descripció anunci:

Cada dia es venen a Espanya 51 milions d’envasos de begudes d’un sol ús. Només un terç es recicla, la resta acaba en abocadors, incineradores i als espais públics.

Retorna vol un canvi del model actual de producció i gestió dels residus d’envasos que aconsegueixi alts nivells de reciclatge, el SDDR, ja existent a 35 països i regions.

Es pot donar suport a la implantació d’un Sistema de Dipòsit Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos omplint el formulari d’adhesió que adjunten i/o realitzant altres accions que et proposen. Això es pot fer tant a nivell personal com a nivell d’associació:

Adhesió de particulars

Adhesió d’associacions

Carta d’adhesió

Sabies que cada dia es venen a Espanya 51 milions d’envasos de begudes d’un sol ús? Són 18.000 milions de llaunes, ampolles de plàstic i vidre i brics. Només un terç es recicla, la resta acaba en abocadors, incineradores i embruta els espais públics.

El sistema que gestiona actualment aquests residus a través de contenidors al carrer no ha aconseguit solucionar el problema; després de 13 anys no es compleixen els objectius marcats per la normativa. El seu model s’ha esgotat i és necessari un canvi.

La societat civil ha creat Retorna, una plataforma de 15 associacions empresarials, socials i ecologistes. L’objectiu és aconseguir un canvi del model actual de producció i gestió dels residus d’envasos que aconsegueixi alts nivells de reciclatge. Aquest model ja existeix a 35 països i regions. Es diu Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’envasos. Allà on està implantat s’aconsegueixen els objectius de màxim reciclat. A Alemanya, per exemple, arriba al 98,5% del total d’envasos.

Retorna porta a terme nombroses iniciatives socials i polítiques per canviar l’actual normativa. Si vols posar fi a la caòtica situació de milions d’envasos llançats en els espais públics i al malbaratament d’energia i matèria primera de l’actual situació, dóna suport amb la teva signatura a Retorna. El nostre entorn ho necessita.

 

Entitat o associació:
Retorna
Telèfon:
646 555 109
Llegir més

Les 3 claus del consum conscient

Descripció anunci:

Les pràctiques de consum conscient són infinites. Es resumeixen, però, en tres grans claus: consumir menys, consumir sense comprar i comprar amb criteri.

Cada vegada més gent adopta decisions de consum conscient: des de dir adéu al plàstic a tallar per sempre amb les grans empreses de subministrament, passant per participar en xarxes d’intercanvi. Tots aquests exemples són el resultat d’aplicar les 3 claus del consum conscient.

Una estratègia per viure més bé

El consum conscient és una eina molt poderosa que tenim al nostre abast per viure de forma més sostenible i sense contribuir a injustícies socials. Implica pensar en les conseqüències de les nostres decisions de consum i acostar les nostres pràctiques als valors que professem. La primera conseqüència i la més directa, és la satisfacció personal de viure més d’acord amb el que pensem. En aquest sentit, el consum conscient és una valuosa font d’alegria i benestar personal.

Quines són les 3 claus del consum conscient?

Totes les pràctiques de consum conscient se sintetitzen en les tres claus: consumir menys, consumir sense comprar i comprar amb criteri.

1r. Consumir menys

La millor manera de reduir l’impacte del nostre consum és prescindir de consums superflus i donar valor al que ja tenim.

Com?

  • Replantejar-nos les necessitats i evitar consums superflus
  • No malbaratar, és a dir, gastar només els recursos estrictament necessaris
  • Mantenir en bon estat els objectes que tenim o usem
  • Reparar allò que se’ns espatlli o s’hagi fet malbé

2n. Consumir sense comprar

Els efectes de consumir sense comprar són que desmercantilitzem el nostre dia a dia i propiciem l’eficiència de recursos. Alhora reforcem els llaços comunitaris, la integració al territori i l’acció col·lectiva. Com afirma la Charo Morán parlant de com afrontar el canvi climàtic, cal “apostar per estils de vida més frugals en el vessant material però més complexos i rics en la dimensió col·lectiva”.

Com?

  • Accedir a l’ús: béns públics, préstec o lloguer
  • Intercanviar
  • Aprofitar materials de rebuig

3r. Comprar amb criteri 

Si comprem tenint en compte com és el tipus d’empresa, les característiques del producte que adquirim o les dues coses alhora, afavorim amb les nostres compres iniciatives que treballen vinculades al territori, des del compromís social i ambiental i reduïm l’impacte ambiental del nostre consum.

Com?

  • Adquirir béns usats i reutilitzables
  • Afavorir iniciatives orientades a les persones, com les de comerç just o empreses d’inserció social
  • Afavorir l’economia local
  • Escollir béns de baix impacte ambiental

La jerarquia de les 3 claus del consum conscient

Consumir és un concepte molt més ampli que comprar. En canvi, sovint, quan es parla de consum conscient, es pensa en allò relacionat amb les decisions de compra: comerç just, productes ecològics, botigues de proximitat… En canvi, la clau “comprar amb criteri” és la tercera en importància. Perquè amb les 3 claus del consum conscient passa el mateix que amb les 3 erres de l’ecologisme: l’ordre no és anecdòtic. En relació amb els residus, el prioritari és reduir, per sobre de reutilitzar i, en darrer lloc, queda reciclar. En el cas del consum, també la prevenció, és a dir, el consumir menys, passa per davant de la resta, deixant el comprar amb criteri en tercer lloc.

Això és així perquè la primera clau, com hem dit, és la més eficient a l’hora de reduir l’impacte negatiu del nostre dia a dia. Alhora, passar per la clau 1 i 2 abans de disposar-se a comprar amb criteri ens permet afrontar amb més diners el possible sobrecost que impliqui pagar un preu just per allò que comprarem.

 

El consum conscient a la pràctica

La pràctica del consum conscient, requereix fer els passos següents:

  • Reflexionar sobre la necessitat que hem de cobrir: és una necessitat autèntica o induïda? ho necessito o ho desitjo? vull permetre’m aquest desig? puc cobrir aquesta necessitat sense consumir res? El consum conscient no obliga a renunciar a res en concret, només exigeix aquesta reflexió prèvia en cada cas. Això sí, de forma global, d’acord amb la primera clau, la reducció és requisit indispensable. Com ha recordat en nombroses ocasions Joaquim Sempere, autor del llibre Mejor con menos, cal autocontenir les nostres expectatives de consum.
  • Informar-nos de les opcions de consum que tenim al nostre abast. Com més opcions coneguem més podem trobar la que s’ajusta més bé a la nostra sensibilitat i les nostres possibilitats. També es pot valorar la possibilitat de promoure accions col·lectives per ampliar aquestes opcions: iniciatives com plataformes de préstec o cooperatives de consum són una realitat gràcies a l’empenta de persones consumidores que no s’han conformat amb les alternatives que han trobat al seu entorn immediat. Aprofundir en aquestes formes col·lectives de consum és necessari per desenvolupar el potencial de transformació social del consum conscient. De la mateixa manera, si es reforcen els vincles comunitaris és més fàcil que sorgeixin accions col·lectives que forcin canvis legislatius i en l’estructura econòmica.
  • Decidir amb responsabilitat social i ambiental, és a dir, triant la que ens dona més garanties de tenir menys impacte en el medi ambient i més impacte positiu en l’àmbit social i en la nostra salut. Això darrer passa també per tenir en compte la nostra capacitat de sostenir la tria que haguem fet.

És gairebé impossible seguir aquests passos en totes les nostres pràctiques de consum. Fins i tot, aspirar a la màxima coherència ens pot portar molt malestar i arribar a bloquejar-nos. En canvi, si poc a poc i sense exigir-nos impossibles, anem prenent més decisions de consum des del compromís ambiental i social, transformem el nostre dia a dia i vivim més d’acord amb els nostres valors. D’aquesta manera, el consum conscient esdevé una font de satisfacció personal.

Autora de l’article: Laia Tresserra, Directora d’Opcions

 

Entitat o associació:
Opcions de Consum Responsable
Telèfon:
934 127 675
Llegir més

Calendari d’aliments de temporada de la cooperativa Opcions

Descripció anunci:

Tomàquets tot l’any i melons per Nadal. Ens hem acostumat a menjar moltes hortalisses i fruites a qualsevol època de l’any. Això sovint implica que ens arriben de molt lluny, que s’han cultivat en hivernacles, que s’han conservat en càmeres… Molta despesa energètica que podem estalviar menjant només allò que és de temporada.

Opcions posa al vostre abast aquest calendari i ho posen ben fàcil!. Des d’aquest enllaç, es pot imprimir en DINA 4: Calendari de temporada de fruita i hortalisses d’Opcions.

 

Entitat o associació:
Opcions de Consum Responsable
Telèfon:
934 127 675
Llegir més

Qui s’ocupa de la sobirania alimentària?

Descripció anunci:

L’ Anuari de la Sobirania Alimentària mostra l’estat de l’agricultura, l’alimentació i el món rural als Països Catalans, a partir d’una anàlisi de publicacions a mitjans de comunicació durant un any i mig.

La revista Sobirania Alimentària, Biodiversidad y culturas (SABC) amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha elaborat un estudi publicat en forma d’anuari consultable en línia. Quasi 40 entitats treballen activament per la sobirania alimentària als Països Catalans. Tot i això, l’anuari mostra com el concepte no s’afronta des dels mitjans de comunicació convencionals.

Aquests solen abordar el tema de l’alimentació relacionant-lo amb la salut humana, i en moltes ocasions, com al parlar del sucre i de l’oli de palma, sense aprofundir a l’arrel del problema. Són els mitjans alternatius com La Directa, El Crític o La Jornada els que han fet d’altaveu principal, i parlen de l’alimentació des de la perspectiva de la sobirania alimentària. Aquesta és la primera conclusió d’un seguiment de publicacions realitzat des del gener 2017 a l’agost 2018.

Lluites camperoles i sistemes alimentaris més justos

Els articles es recullen des de dues perspectives territorials. D’una banda una anàlisi internacional aporta informació relacionada amb la lluita pel reconeixement dels drets camperols, l’accés a la terra i a les llavors i la lluita contra l’agroindústria. Des dels Països Catalans es presenten novetats dels col·lectius que treballen per promoure sistemes alimentaris locals més justos i sostenibles, i que analitzen el món rural, presenten alternatives de consum i avaluen els impactes sobre el territori.

Fomentar el debat i el treball en xarxa entre les entitats

Un dels objectius de l’anuari és ser una eina viva de debat per als diferents col·lectius que treballen per la sobirania alimentària als Països Catalans. Des de la revista Paula LLaurador explica que es convida les entitats a utilitzar-lo ‘com a eina de reflexió que els pugui servir per incentivar els espais de debat, a més de ser una eina de difusió i visibilització de la seva tasca.’ També ha estat creat amb l’objectiu de ‘fer extens el discurs de la sobirania alimentaria, i fomentar el treball en xarxa en el territori, arribant al País Valencià o a les Illes Balears.’

37 entitats per la sobirania alimentària

L’anuari inclou 37 fitxes d’associacions que treballen en xarxa des de diferents àmbits per promoure un nou sistema alimentari, amb dades de les activitats que realitzen al voltant de la sobirania alimentària i una valoració del que han aconseguit en el període 2017-2018.

En són un exemple l’associació Espigoladors i la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA), que treballen al territori amb l’ajuda de voluntariat per reduir el malbaratament alimentari. O el Grup de Defensa del Ter que denuncia el model de ramaderia intensiva, i per fer-ho impulsa cada any a finals de gener un projecte de voluntariat per controlar la contaminació per nitrats de les fonts de l’Osona i el Lluçanès. L’Associació Rurbans promou cada any l’Escola de Pastors de Catalunya o la Xarxa de Custòdia del Territori que ha col·laborat a un projecte per fomentar l’accés a la terra a una nova generació d’agricultors i agricultores ecològics.

L’anuari ha estat presentat en quatre jornades territorials el desembre de 2018. Des de les entitats hi ha una voluntat i esperança que esdevingui un projecte anual i que pugui arribar un territori més extens. Es pot consultar l’anuari en línia i, per a més informació, es pot escriure a info@soberaniaalimentaria.info.

Entitat redactora: Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

Autora: Paula Puy
 
 
Entitat o associació:
Anuari de la Sobirania Alimentària
Telèfon:
-
Llegir més