Skip to Content

Sortides a la natura
sortides_a_la_natura
Barcelona és una ciutat en un enclavatge natural immillorable per gaudir de la natura: entre mar i muntanya, el delta del Llobregat i el Besòs, i molt a prop del Montseny, amb un transport públic a l’abast de moltes d’aquestes zones. Malgrat en les darreres dècades el negoci de la construcció ha vulnerat parts sensibles del patrimoni natural de la diputació de Barcelona, es mantenen zones com el Parc Natural de Collserola, el de la Serralada de Marina o el Parc d’Olèrdola on encara es poden fer infinitat d’excursions i descobertes.
Aquest apartat proposa un recull d’excursions i rutes prop de Barcelona i accessibles en transport públic per a que les entitats juvenils de Barcelona podeu gaudir-ne i sigui un recurs al vostre abast.
de_valldoreix_A_la_floresta

Fitxa de l’itinerari:

  • Comarca: Vallès Occidental
  • Distància: 13 km
  • Durada: 3h 30 min
  • Desnivell 300 metres.
  • Dificultat: Baixa. S’ha de preveure portar aigua.
  • Època: Tot l’any.
  • Com arribar-hi: En transport públic s’hi pot arribar amb Ferrocarrils de la Generalitat, estació de Valldoreix. Des de Barcelona són 20-25 min de trajecte.

L’itinerari comença a la Plaça de l’Estació de ferrocarrils. Agafem la Rbla. Mn. Jacint Verdaguer cap amunt. Seguim recte fins arribar a la plaça de Mas Roig on agafem l’Avinguda de Can Montmany. No deixem l’Avinguda de Can Montmany fins passada la Plaça Joan Gassó, on prenem una pista davant nostra senyalitzada amb pintura blanca i vermella del GR96. Deixem a banda la finca privada de Can Montmany i iniciem una forta pujada per una pista assolellada, amb traces de figuera als marges.

Passada l’ermita i la zona d’esbarjo de la Salut, penetrem en la boscúria. Caminem per una agradable pista, deixant a la dreta el puig del Rossinyol i el turó de l’Alzinar. Arribats al collet de Batllivell baixem decididament cap a Can Castellví. Passat Can Castellví seguim per la carretera de Sant Bartomeu a la Floresta cap a l’esquerra uns 300 metres fins a prendre el carrer de Sibèria a al dreta, que més endavant esdevé pista.

La pista fa un gir brusc cap a l’esquerra. Just en aquest punt trobem a la dreta el pont de la Rierada i l’entrada a un estret senderó que ens endinsa a l’àrea de protecció especial de la Rierada. Aviat s’entra en un bosc de ribera amb una vegetació exuberant. A vegades el terreny ofereix un aspecte realment selvàtic i cal fer atenció no perdre el sender que creua diverses vegades el torrent. De tant en tant trobem una marca de pintura taronja.

El sender abandona el feréstec indret i puja cap a Can Bosquets. La pista ens durà a la carretera de Sant Bartomeu de la Quadra a la Floresta, que creuem, i arribem immediatament a les primeres cases de la urbanització. Aviat trobarem l’estació de ferrocarrils de La Floresta, on podem agafar el tren de tornada a Barcelona.

Mapa interactiu

Descarrega’t la sortida de Valldoreix a La Floresta en .pdf

1_valldoreix_lafloresta
la_vall_dolzinelles

Fitxa de l’itinerari:

  • Comarca: Vallès Oriental
  • Distància: 8,5 km
  • Durada: 3h 30 min
  • Desnivell 200 metres.
  • Dificultat: Baixa.
  • Època: Tot l’any.
  • Com arribar-hi: En transport públic s’hi pot arribar amb Rodalies, estació de Sant Celoni. Des de Barcelona són 30-40 min de trajecte.

Aquesta ruta circular per la vall d’Olzinelles comença i acaba a can Draper, casa pairal situada a l’entrada de la vall, a prop de Sant Celoni, al costat oposat de l’estació de rodalies – renfe. Per arribar-hi sortirem de l’estació de Sant Celoni prenent el carrer que ens queda sortint a mà dreta fins a trobar un pas inferior per creuar les vies. Un cop creuades les vies baixarem recte pel carrer que ens duu a la carretera principal de la comarca, on agafarem un nou pas inferior per creuar-la, passant per davant d’una gasolinera d’Esclat-Oil. Tot seguit seguirem recte pel costat d’uns polígons industrials fins a veure la riera i l’autopista i creuarem la riera pel pont de fusta. Passat el pont, seguirem per la pista a mà dreta creuant l’autopista per sota i, sortint del petit túnel, pujarem cap a l’esquerra fins a veure la casa de Can Draper.

A partir d’aquest punt ens endinsarem, tot seguint el camí senyalitzat, per la vall d’Olzinelles. Seguirem el caminet i haurem de travessar la carretera i continuar després per un camí paral·lel al vial asfaltat.

Segons l’època de l’any en què fem l’itinerari, trobarem la riera seca o amb aigua; en qualsevol cas, tindrem l’oportunitat de caminar entre arbres de grans dimensions. Tot caminant anirem trobant petites rescloses, que antigament servien per desviar l’aigua cap a recs i basses, i també algun pont de pedra, com el de camí de can Plana.

Seguint pel sender paral·lel a la riera d’Olzinelles, arribem a Can Valls, una casa privada que té en el seu entorn moltes coses per veure. Per arribar d’arribar-hi haurem de creuar de nou la carretera. Cal tenir en compte que per seguir el sender marcat (SL-C 79) haurem de tornar a la carretera i recuperar el sender. Abans de creuar la carretera podrem trobar diferents exemplars d’arbres monumentals, d’entre 32 i 36 metres d’alçària. Donant la volta a Can valls també val la pena aturar-se per contemplar els forns de pega, tres grans recipients de ceràmica de forma oval i dos metres d’alçada que daten del segle IX quan la pega servia com a combustible per a l’enllumenat públic.

Com dèiem, l’itinerari continua per un camí que surt a mà dreta de la carretera i ens porta a l’església de Sant Esteve d’Olzinelles, de l’any 1083 reformada durant el segle XVI. Baixant de l’església per la pista per la que hem arribat, trobem un petit camí que baixa, a mà esquerra, fins a la font del Rector. La font és un lloc ombrívol entre arbres molt adequat per descansar una estona.

Seguint pel camí que hi ha un cop creuada la carretera de nou arribem al pla de les Mines i creuem la riera d’Olzinelles. L’itinerari no té pèrdua i està senyalitzat fins arribar de nou can Draper.

 Mapa interactiu Descarrega’t la sortida de la Vall d’Olzinelles en .pdf

2_Olzinelles
cara_obaga_vallvidrera

Fitxa de l’itinerari:

  • Comarca: Barcelonès
  • Distància: 10 km
  • Durada: 2h 30min
  • Desnivell 350 metres.
  • Dificultat: Baixa.
  • Època: Tot l’any.
  • Com arribar-hi: En transport públic s’ha de pujar amb ferrocarrils fins al Peu del Funicular on s’agafa el funicular de Vallvidrera fins a l’estació de Vallvidrera superior. 20 minuts des de Barcelona.
  • Altres: Aquest itinerari es pot fer en dos trams. Un de Vallvidrera al Baixador, i l’altre del Baixador a Vallvidrera, i viceversa. És adaptable al grup i es pot aprofitar per fer més parades si es vol.

Aquesta ruta circular per la cara obaga de de Vallvidrera comença i acaba a la plaça Pep Ventura,davant l’estació del funicular. Per començar podem pujar a la part alta de l’edifici modernista de l’estació del funicular (inaugurat el 1906), on hi ha un mirador des del que es pot tenir una visió panoràmica de la ciutat de Barcelona. Sortint de l’estació a mà esquerra anem a buscar pel carrer de la plaça les escales que baixen a la plaça major de Vallvidrera, un lloc de pas de molts cotxes que van de Barcelona a Sant Cugat. Un cop a la plaça agafem el carrer dels Reis Catòlics que baixa cap al Centre Cívic i l’Escola Nabí i que es converteix en pista al costat del punt verd sota l’escola. Agafem la pista que fa una giragonsa cap a l’esquerra i baixem sense desviar-nos cap al Pantà de Vallvidrera.

Podem aprofitar per donar una volta pel pantà de Vallvidrera i seure a fer un mos, mentre contemplem la vegetació de la zona. Sota la presa del pantà, a la zona de lleure, podem prendre el camí del cama-sec que ens portarà fins a la carretera. Deixem l’església de Santa Maria a mà dreta i, creuant la carretera amb molt de compte, passem pel costat de l’estació del Baixador de Vallvidrera i pugem pel camí empedrat, tot travessant un ombrívol bosc de pins i alzines que ens durà a Vil·la Joana, on trobem el Museu Verdaguer. Just al costat hi ha el Centre d’Informació del Parc Natural de Collserola, al qual recomanem una visita. En aquest punt surten dos camins a mà esquerra que podem aprofitar per donar una volta i, si ho preferim, podem donar la volta (sender lila en el mapa) i tornar a l’estació del Baixador per tornar a Barcelona.

Si volem seguir cap a la Budellera, des del Centre d’Informació cal agafar la pista que surt a mà esquerra un cop s’ha deixat la zona d’aparcament, passant pel costat de l’escola infantil CEIP Els Xiprers. Cal seguir per la pista, deixant una primera desviació a l’esquerra. Poc menys d’un quart d’hora més tard, trobem una desviació a la dreta que ens porta fins al pla de les Monges, un lloc ombrívol ideal per fer una tercera parada.

Després del pla de les Monges, el camí travessa el torrent de la Vimetera per un pont de fusta. Uns 100 metres després d’aquest punt, veiem el Camí de Baix, que també porta a la font. El deixem i seguim caminant, mentre podem contemplar una magnífica vista de la torre de telecomunicacions de Collserola, un dels elements que ajuden a orientar-se en un parc periurbà com el de Collserola. El camí continua per la pista inicial passant entre les cases de Can Mandó i de can Xoliu. Després de fer un revolt molt pronunciat cap al sud-oest i, abans de girar una altra vegada, s’agafa el camí indicat que baixa cap a la font de la Budellera. Un bon espai on fer un nou repòs.

A l’altre costat de l’esplanada sobre la font, sorgeix un sender que s’enfila perpendicular a la serra a poc a poquet direcció a la torre de telecomunicacions fins a recuperar la mateixa pista d’on havíem vingut que va a desembocar al carrer del Parc de la Budellera. Aquest carrer baixa suau cap a la carretera que va de Vallvidrera al Tibidabo. Seguint la carretera arribarem de nou a l’estació del funicular de Vallvidrera Superior, on acaba la nostra ruta.

Mapa interactiu

Descarrega’t la sortida de la volta per la cara obaga de Vallvidrera en .pdf

3_CaraObaga_Vallvidrera
la_trona-el_figaro

Fitxa de l’itinerari:

  • Comarca: Vallès Oriental.
  • Distància: 9,4 km.
  • Durada aproximada: 3h 30min.
  • Desnivell: +585 m / -442 m. Dificultat: Baixa.
  • Època: Tot l’any.
  • Com arribar-hi: En transport públic s’ha d’agafar el tren de rodalies direcció Vic (R3) parant a l’estació del Figaró.
  • Altres: Excursió de fàcil orientació. Tota la pujada fins dalt la cinglera la farem seguint el PR C-33. Això vol dir que només caldrà seguir les marques blanques i grogues d’aquest sender fins a trobar les blanques i vermelles del GR-5, sender que ens portarà fins a la mateixa estació de Sant Martí de Centelles.

El més pràctic és agafar el primer vagó del tren, donat que la sortida de la excursió la farem seguint landana en la mateixa direcció de la marxa del tren (nord). Tot just passada l´edifici de l´antiga estació prenem un camí en lleugera baixada a la nostra dreta (carrer Verge de Montserrat). El seguim recte fins el final del carrer, quan gira a la dreta (carrer Tagamanent) i prenem el primer carrer a l´esquerra (Camí del Bac), carrer que als pocs metres creus la via del tren i comença a enfilar-se vers els cingles.

El carrer de seguida esdevé corriol que va enfilant-se cada cop de forma més vertical. Aproximadament al quilòmetre 2,9 de la ruta, trobem un trencall a la dreta que ens duu en 1 min. al Sot del Bac (475m), on trobem una bonica cascada envoltada de cingleres.

Seguim les marques del PR C-33 travessant un parell de camins fins a l’ampli coll de la Pedra Dreta, on veurem una pedra a la nostra dreta que dóna nom al coll. La Trona apareix just sobre els nostres caps. El camí puja per la dreta de la Trona (est) per un corriol força dret en ziga-zagues (grau de La Trona) fins el trencall (km 4,6 de la ruta) que ens portarà al cim de La Trona. L´accés al cim es fa per un camí fàcil però aeri en un curt tram.

Pocs metres més de pujada i serem a la cota màxima de la ruta (829m), on trobarem la masia de Can Regidell. Continuem al nord per anar a trobar el GR-5, sender que uneix Canet i Sitges a través de parc naturals interiors. El mateix GR-5 ens portarà 4,5 quilòmetres després fins a la mateixa estació de tren de Sant Martí de Centelles.

Cal anar atent a no seguir la pista que hem trobat, ja que el corriol fa un gir a la dreta poc després de prendre el GR-5. La baixada dels cingles es fa pel grau de les Avellanedes, força més dret que el grau de de la Trona que hem utilitzat de pujada. Quan sortim del grau passem a tocar de les cases de Valldaneu. En aquest punt cal parar atenció ja que tenim dues opcions. El GR baixa dret fins a la parròquia de Sant Pere de Valldaneu poc després d’agafar la pista d’accés a Valldaneu. Si seguim la pista ens portarà de nou al GR però uns metres més enllà de la parròquia. Seguint les marques del GR-5 finalment farem cap a l´estació de Sant Martí de Centelles, situada just a l´entrada del poble en la direcció que seguim.

Mapa interactiu Descarrega’t la sortida de la Vall d’Olzinelles en .pdf

4_latrona_elfigaro
al_turo_den_galzeran_des_de_can_girona

Fitxa de l’itinerari:

  • Comarca: Vallès Oriental
  • Distància: 13,5 km
  • Durada aproximada: 3h 30min (sense parades)
  • Desnivell: 563m de desnivell acumulat
  • Dificultat: Baixa.
  • Època: Tot l’any.
  • Com arribar-hi: En transport públic s’ha d’agafar el tren de rodalies direcció Granollers Centre o Maçanet-Massanes (R2 i R2nord) parant a l’estació de Mollet-Sant Fost. Podeu consultar els horaris en aquest enllaç. Just davant l’estació de Mollet-Sant Fost hi ha una parada de busos. Heu d’agafar la línia del 355 i 356 direcció Santa Maria de Martorelles. Aquí els horaris. Heu de baixar a la parada de Canigó-Camí de Can Girona. Un cop abaix s’ha de creuar la carretera i prendre el Carrer Camí de Can Girona cap amunt. Aquest trajecte Aquest trajecte està calculat en una hora i quart aproximadament des de l’estació de Passeig de Gràcia.
  • Altres: El camí és fàcil de seguir perquè hi ha molts trossos de camí ample i està fortament senyalitzat. Veurem també traces del GR97.3 que ens ajudarà a ubicar-nos. Passarem per moltes fonts, encara que si s’hi va en els mesos d’estiu caldrà portar aigua perquè les trobarem seques. Encara que fàcil, la ruta té alguns trams amb una forta pendent i algunes zones de terra es bastant relliscós, especialment en l’arribada al poble ibèric.

Aquesta ruta és especialment recomanable si es fa nit als terrenys d’acampada de Can Girona.

Dins del Parc de la Serralada de Marina, entre vinyes de raïm blanc, ascendirem al Turó d’en Galzeran tot fent la volta sencera a la Vall del Torrrent de Can Gurri. Ens hi esperen el castell de Sant Miquel, el dolmen de can Gurri, les vinyes més altes de la DO Alella, el Turó d’en Galzeran, el dolmen i el poblat ibèric de Castellruf, i la font de la Mercè.

Comencem a caminar des del panell del parc, uns metres abans de can Girona i ràpidament ascendim entre vinyes de raïm blanc i pi blanc fins al coll d’en Mercader. Voltem el turó del castell de Sant Miquel tot agafant el primer camí a la dreta per anar cap al coll de can Corbera pel sud, la via més ràpida. En aquest coll tenim el camí d’ascens al castell de Sant Miquel ben senyalitzat. Un cop conquerit el castell, tornem al coll per dirigir-nos al dolmen de can Gurri i cercar la carena on gaudim del contrast entre l’obaga i la vista prou impressionant a la costa de Barcelona i del Maresme. Entre pins pinyoners, alzines, roures i arboços fem pista fins al Turó d’en Galzeran, un mirador privilegiat a banda i banda de la Serralada situat a prop del punt més alt de les vinyes DO Alella a més de 450 metres.

De tornada, ens dirigim cap al poblat ibèric de Castellruf tot passant abans pel dolmen del mateix nom. Just a l’indicador del poblat s’inicia una forta baixada a la nostra dreta, primer per pista i, després, amb l’opció de prendre un bonic sender que ens portarà de seguida fins a la font de la Mercè, al torrent de can Gurri. D’allà, el camí ja baixa suaument fins que tornem a divisar la masia de Can Girona.

Mapa interactiu

Descarrega’t la sortida de Al Turó d’en Galzeran des de Can Girona en .pdf

5_cangirona_turogalzeran
pujada_al_tagamanent

Fitxa de l’itinerari:

  • Comarca: Vallès Oriental
  • Distància: 14,8 km
  • Durada aproximada: 3h 40min (sense parades)
  • Desnivell: 600m de desnivell acumulat
  • Dificultat: Baixa.
  • Altitud: 1055m
  • Època: Tot l’any.
  • Com arribar-hi: En transport públic s’ha d’agafar el tren de rodalies de la línia R3 direcció Vic i Puigcerdà parant a l’estació de Sant Martí de Centelles. Podeu consultar els horaris en aquest enllaç.
  • Altres: Itinerari d’anada i tornada, és a dir, no circular, senyalitzat per marques del GR 5.

 Sortim de l’estació de Sant Martí de Centelles i creuem el poble direcció nord cap a la plaça de l’ajuntament, que el trobarem a mà esquerra després de creuar les vies del tren. Des d’allà, creuem la C-17 per sota pel Carrer Major i a la rotonda tombem a mà dreta amb molt de compte per la nacional fins arribar al Carrer Molí d’Avencó que prenem cap amunt. Just abans de l’entrada del pàrquing del restaurant Les Alzines d’Avencó trobem una pista ampla que puja amb força pendent i amb les indicacions del GR 5 que ens acompanyaran tot el trajecte. Seguim per aquesta pista uns 200 m. fins trobar un pal metàl·lic grocs a cada costat.

Prenem pel corriol que surt de pujada prop del pal groc de l’esquerra, amb els senyals del GR 5. De fet, és suficient seguir les indicacions d’aquest itinerari de gran recorregut per arribar al nostre destí.

El camí d’anada és sempre de pujada, que inicialment és força pronunciada i va entre vegetació abundant. Molts trams tenen el terra de lloses de pissarra. Després de passar per una clariana amb vistes sobre Centelles, els Cingles de Bertí i, en primer terme, la serra de l’Arca, arribem a una torre d’alta tensió. El camí és ample i el seguim cap a l’esquerra fent sempre cas a les indicacions del GR, amb el castell de Tagamanent al davant.

Trobem les restes de la masia de Puig Agut (al mateix peu de la pista ampla) i seguim un tram de la pista ampla fins trobar un corriol a l’esquerra, amb les indicacions del GR.

El nostre camí segueix de pujada i travessa diverses vagades la pista ampla, fent drecera. En algun lloc segueix per la pista uns metres.

Arribem a una clariana amb el castell en el cim del davant i el camí va cap a l’esquerra planejant, amb el cim del castell a la dreta.

Arribem a un encreuament de camins, amb un panell informatiu. A la dreta, un camí duu en pocs minuts al castell. A continuació veiem la pista que ve de pujada des del poble de Tagamanent i es dirigeix cap a l’esquerra cap el Pla de la Calma. Si seguim per aquesta pista arribem a la masia Bellver amb el centre d’informació “La Calma”, i la masia l’Agustí.

Tornarem tot fen baixada pel mateix camí que hem pujat.

Mapa interactiu

Descarrega’t la sortida de la pujada al Tagamanent.pdf 

6_pujada_al_tagamanent
del_garraf_a_sitges

Fitxa de l’itinerari:

  • Comarca: Garraf
  • Distància: 14,8 km
  • Durada aproximada: 4 hores 40min (sense parades)
  • Desnivell: 534m de desnivell
  • Dificultat: Mitjana.
  • Altitud: 286m
  • Època: Tot l’any.
  • Com arribar-hi: En transport públic s’ha d’agafar el tren de rodalies de la línia R2 direcció Sitges i Vilanova parant a l’estació del Garraf. Podeu consultar els horaris en aquest enllaç.
  • Altres: Itinerari d’anada. La ruta comença en l’Estació de Tren del Garraf i acaba a l’Estació de tren de Sitges.

Sortim de l’estació del Garraf per la plaça i l’avinguda de l’estació per anar a buscar el pont subterrani per creuar la carretera C-31, a partir d’aquí seguim les marques en vermell i blanc del GR-92 que ens portaran pràcticament fins al final de la ruta. Continuem per l’avinguda del Castell i sortim del poble passant per sota de la C-32. A poca distància a mà dreta trobem el Castellet del Garraf. Continuarem el camí pujant passant per una pineda i pel costat d’una pica i el pou d’aigua de la Mota fins a arribar a Can Lluçà. Un cop aquí deixarem el camí que segueix recte i n’agafarem un altre a mà esquerra, que passarà per Can Campdàsens, Can Fontanilles, Can Robert i L’Amell (Can Granada) antigues masies de la zona. A partir d’aquí d’aquí el camí fa una ziga-zaga i passa un primer cop per sota l’autopista. Just després de passar per l’autopista intuirem a mà dreta (si no està seca) la Riera de Vallcarca, i anirem baixant fins a la cimentera on mor la riera tenint de fons l’autopista que aviat deixarem de sentir. Vorejarem la cimentera per darrere fins arribar a les Casetes de Vallcarca, antigues vivendes dels treballadors de la Cimentera. Un bon punt on fer una petita parada. A continuació emprenem la pujada cap a l’Ermita de la Trinitat, des d’on seguirem el GR passant pel costat de les antenes i de la Penya del Llamp. A poca distància deixarem el camí per agafar un corriol de baixada que ens portarà al mirador de Sitges. Seguirem baixant fins arribar al final del carrer Trinitat on agafarem les escales que ens portaran al carrer Corral d’en Falç. Ja entrats en la trama urbana seguirem uns metres el carrer Corral d’en Falç fins a trobar l’Avinguda de les Corts d’Aragó que prendrem cap avall passant una rotonda. A la segona rotonda girarem a la dreta per la primera sortida (carrer de la Devesa) que tirarem tot recte fins a agafar a la Carretera de les Costes, al final de la qual ja veurem l’estació de tren de Sitges.

Mapa interactiu Descarrega’t la sortida del Garraf a Sitges.pdf

7_Garraf_Sitges
el_montcau_les_coves_dels_oblits

Fitxa de l’itinerari:

  • Comarca: Vallès Occidental
  • Distància: 16,37 km
  • Durada aproximada: 4 hores 25min (sense parades)
  • Desnivell: 964m de desnivell
  • Dificultat: Moderada.
  • Altitud: 1087m
  • Època: Tot l’any.
  • Com arribar-hi: En transport públic s’ha d’agafar el tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) línia del Vallès direcció Terrassa. Baixarem a l’estació de Terrassa-Nacions Unides, i anirem a buscar el bus M8A a la Carretera de Matedepera cantonada Av. Béjar. Aquí podeu trobar els horaris de l’autobús (passa cada hora). Baixarem a l’estació de Matadepera- Plaça del Pla de Sant Llorenç. Des de la parada agafem el Passeig del Munt que en 15 minuts ens porta directes al pàrquing dels monjos..
  • Altres: Itinerari d’anada i tornada, és a dir, no circular, senyalitzat per marques del PR. El primer tram, que puja a La Mola, sol ser molt transitat en els mesos de primavera i estiu.

Comencem la ruta al pàrquing dels monjos, a la urbanització Cavall Bernat de Matadepera. Seguim els senyals blancs-grocs del camí dels Monjos (PR-C 31), fins a l’antic monestir de Sant Llorenç del Munt, on es pot accedir a l’antiga església. Pel camí pot ser que haguem de grimpar en algun punt sobre la roca, sense cap tipus de perill. El camí serpenteja entre roques fins arribar al cim sense massa complicacions. Segurament estarà molt transitat. Des del cim de la Mola hi ha molt bones vistes a Montserrat, Collserola i el litoral. Un cop arribats seguim en direcció al Montcau, baixant pel camí principal SL-C 50, cap al morral del Drac. Allà el camí es torna més bo i planer. Seguirem per aquest camí una bona estona, sense pèrdua a uns 900m d’altitud. Al cap d’una bona estona tenim l’oportunitat de desviar-nos a la dreta per anar a veure les diferents coves dels Òbits, que estan en una cinglera encarada al Sud-Est amb molt bones vistes. Donarem mitja volta i tombarem a la dreta pel collet dels Tres Termes per recuperar el camí principal. Seguint el camí, passem pel gran roure del Palau, fins arribar al coll d’Eres. On ja podrem enfilar cap al cim del Montcau. Si es vol, hi ha la possibilitat de desviar-se per visitar la cova Simanya. Per pujar al Montcau, ens caldrà fer una petita grimpada, gens complicada, a menys que hagi plogut i pugui provocar relliscades. Aquest cim és un dels límits de les comarques del Vallès i el Bages. Hi ha molt bones vistes a totes bandes, les mines de Sallent per exemple, Montserrat, el Montseny etc. Per tornar desfem el camí que hem fet sense més dificultats.

Mapa interactiu Descarrega’t la sortida El Montcau, Les coves dels oblits.pdf

8_ElMontcau_LesCovesdelsObits
9_PuigdeCastellar-SantaColoma

Fitxa de l’itinerari:

  • Comarca: Barcelonès
  • Distància: 5,25 km
  • Durada aproximada: 2h (sense parades)
  • Desnivell: 247 m
  • Dificultat: Fàcil.
  • Altitud: 303m
  • Època: Tot l’any.
  • Com arribar-hi: Es pot agafar la L1 (vermella) direcció Fondo i aturar-se a l’estació de Santa Coloma de Gramanet (la penúltima).
  • Altres: És un itinerari circular que en part recórrer marques del GR 92. La ruta transita majoritàriament per pistes forestals ben senyalitzades amb vistes al mar i al riu Besòs. Aquesta ruta té elements històrics interessants com el poblat ibèric i el pla de les Alzines.

Aquesta ruta circular la iniciem a la Plaça de la Vila de Santa Coloma, a la boca del metro de la L-1. Des d’aquest punt de fàcil accés comencem la ruta cap al Puig de Castellar travessant Santa Coloma de Gramanet. Cal agafar el carrer de Sant Carles amunt (direcció nord/nord-oest) fins a trobar el carrer Sant Jeroni que prenem per girar de seguida pel Carrer Dr. Ferran fins a creuar l’Avinguda Pallaresa, just a sobre de la B-20 direcció Mataró. Un cop creuada, prenem la mateixa avinguda cap a la dreta fins arribar a l’Avinguda de Ramón Berenguer IV, que l’agafem cap amunt fins al final. On acaba trobarem la pista que porta al Puig de Castellar. La pista queda una mica cap a l’esquerra, però no l’agafem sinó que és més recomanable prendre el sender -anomenat Torrent de les Bruixes- que surt entre els arbres just on mor l’Avinguda de Ramón Berenguer IV. Aquest camí és un corriol força entretingut, senyalitzat amb fites taronges, que porta al poblat ibèric tot passant per la font de la Bóta, més agradable i menys transitat que la pista. El camí no té pèrdua, cal seguir les fites taronges cap amunt. En algun moment pot ser que creuem la pista, però cal no perdre de vista les marques taronges que ens porten directe al poblat ibèric.

Val la pena fer un passeig pel poblat ibèric, situat al cim del turó del Pollo. Tot passejant pel recinte, que sempre és obert, s’hi poden veure els carrers que componien el nucli, que daten del segle IV aC. Des d’aquest punt es veu la línia de costa, la desembocadura del Besòs, Barcelona, Badalona, Santa Coloma i part de la plana del Vallès.

Des del Poblat ibèric al Pla de les Alzines hi ha quatre passes i és un lloc molt recomanable on seure i admirar les poblacions de Santa Coloma, Barcelona i Sant Adrià, amb el mar de fons. En aquest punt hi trobarem un pedró amb uns versos del poeta Màrius Sampere dedicat al caminant: «Vida o camí, l’agafa el caminant, i va cap a la fi, no mai enrere. Camí vol dir que enlloc no hi ha frontera sinó terra de tots». Des del Pla de les Alzines podem prendre ara sí la pista, que ressegueix una part del GR92, ara en direcció al dipòsit que es veu i la torre de vigilància. El camí dóna la volta per darrer el turó i després d’una primera pujada va baixant suament cap als límits occidentals del Parc de la Serralada de Marina. Passarem a prop de la font de les Canyes i la font de l’Alzina abans d’arribar finalment a l’àrea de lleure Font de l’Alzina on podem seure a fer un mos i descansar.

Des d’aquí hem des seguir la pista sense desviar-nos en cap moment, cal tenir en compte que hi ha una bifurcació que sembla el camí recte a seguir però en aquest punt hem de seguir la pista cap a l’esquerra. Seguirem per la pista de la Font de l’Alzina que aviat ja es converteix en vial asfaltat fins arribar a l’Avinguda de l’Anselm Riu. Prenem aquest carrer cap a la dreta per anar a agafar l’Av. De Francesc Macià. La seguirem, creuant novament l’Avinguda Pallaresa fins arribar al Passeig de Llorenç Serra on, a l’esquerra, trobarem l’estació de Metro i la plaça de la Vila de nou on posarem fi al nostre recorregut.

Mapa interactiu

Descarrega’t la sortida Puig de Castellar, Santa Coloma de Gramanet.pdf

9_PuigdeCastellar_SantaColoma
10_Vilafranca_ParcOlerdola

Fitxa de l’itinerari:

  • Comarca: Alt Penedès
  • Distància: 15 km
  • Durada aproximada: 3h 30 min (sense parades)
  • Desnivell: 320 de desnivell acumulat
  • Dificultat: Fàcil
  • Altitud: 349
  • Època: Tot l’any (evitar les èpoques de més calor)
  • Com arribar-hi: En transport públic s’ha d’agafar el tren de Rodalies que passa per Vilafranca del Penedès. Baixarem a l’estació de Vilafranca i anirem a buscar el carrer de la Mare Ràfols on comença la ruta.
  • Altres: Itinerari d’anada i tornada, amb una part circular, senyalitzat a la part del jaciment d’Olèrdola i algun tram més.

La capital del Penedès és el punt d’inici d’aquesta ruta per l’Alt Penedès, que ens portarà fins a les ruïnes d’Olèrdola. Sortim de l’estació i girem a l’esquerra pel Passatge de Camp dels Rolls. De seguida creuarem el pont per sobre les vies i prendrem el carrer de la Mare Ràfons tot recte fins a creuar la N-340. Aquí comença el Camí de la Serreta o del Sepulcre que seguirem fins arribar a Sant Miquel d’Olèrdola. Primerament creuarem per sobre l’AP7, un cop creuada girarem cap a mà esquerra fins que molt aviat veurem un pas inferior a les vies del tren que prenem, i un cop creuades tombem de nou a la dreta per seguir pel camí cap al sepulcre. Travessarem la serreta, una zona boscosa amb cases sense perdre de vista la direcció cap l’església del Sant Sepulcre. Creuarem diferents trencalls i amb algun tram asfaltat, però cal seguir les indicacions cap al Sant Sepulcre. Durant aquest tram també creuarem diferents vinyes en una zona molt assolellada.

Passat el sepulcre i Cal Clarí el camí esdevé un passeig ombrívol encara amb vinyes a la vora durant uns metres fins arribar a la C-15, que creuarem de nou per sobre passant dues rotondes, fins entrar al poble de Sant Miquel d’Olèrdola. Caminem per l’Av. De Catalunya, creuem la plaça d’Anselm Clavé fins arribar al carrer de Fontanilles que prenem a mà esquerra fins al final. En aquest punt creuem la riera que ens queda a mà dreta i prenem la pista que trobem de seguida cap a l’esquerra. El camí va paral·lel a la riera Fondo del Cementiri i també passarem pel costat d’algunes vinyes. Després de passar un primer trencall a mà dreta que no duu enlloc, girem de seguida cap a la dreta a la bifurcació. Prenem aquesta pista principal però molt pocs minuts després prenem de nou un camí a mà esquerra que està barrat amb una cadena.

Seguirem el GR-92-3 (que ja hem anat seguint una estona) en direcció cap a la font de Fontanilles, Olèrdola aparcament i castell d’Olèrdola. El camí inicia una suau pujada i sense desviar-nos seguim les marques del GR-92-3. Continuem pujant i el nostre camí poc a poc es converteix en un caminet estret fins finalment fa una corba molt marcada cap a l’esquerra i desemboca en un camí més ample amb un pal indicador. Agafem el caminet cap a la dreta en direcció al castell d’Olèrdola i la font d’Alba. Cap a l’esquerra aniríem a parar a la masia i restaurant de Segarrulls. De seguida ens trobem una nova cruïlla amb un pal indicador: a l’esquerra del nostre camí surt un corriol amb marques de GR en direcció al castell d’Olèrdola. Hem d’agafar aquest caminet però abans podem anar a visitar la font d’Alba. Per anar a la font no ens desviem i continuem rectes seguint la pista. Un pal indicador ens indica que la font està molt a prop a uns 25 metres. Continuem doncs per la pista uns 25 metres i abans d’un corba ens desviem a la dreta per un corriol. Trobarem la font al costat d’un grup de plataners. Després tornem enrere i refem el corriol i la pista fins a l’anterior cruïlla. Un cop a la cruïlla deixem la pista i agafem el caminet que ara ens queda a la nostra dreta en direcció al castell d’Olèrdola. El caminet puja de valent i s’endinsa en un bosc molt ombrívol amb pins i alzines fins que desemboca a la carretera BV-2443. En aquest punt hem de continuar la carretera cap a la dreta i acabar la pujada. Arribem a l’aparcament del castell i jaciment d’Olèrdola on hem començat la ruta.

En aquest punt s’inicia la ruta circular pel jaciment. Hi ha un aparcament, una zona de pícnic, una font connectada a la xarxa i una zona de jocs per a nens. Al final de l’aparcament surt un camí de terra força ample. La muralla d’Olèrdola ens quedarà a mà dreta. Cal seguir les indicacions direcció GR92-3 Castellet i PR-C-148 Castell de Castellet. Abans de començar la ruta però, és recomenable fer la visita al jaciment d’Olèrdola amb vestigis dels ibers, romans i de l’època medieval. Dins del recinte emmurallat podreu contemplar entre d’altres llocs la cisterna romana, l’església de Sant Miquel i la seva necròpolis, la talaia romana i les restes del castell i diverses estructures de cases medievals.

Al poc d’iniciar el camí en una corba molt marcada trobarem a mà esquerra una bifurcació. En aquest punt tenim la oportunitat de visitar la Necròpolis del Pla dels Albats, amb tombes antropomorfes i les runes de l’església de Santa Maria. Podem retornem pel mateix camí fins a la pista principal i continuem per la pista cap a l’esquerra. Aviat veurem encinglerada a la nostra dreta l’església de Sant Miquel d’Olèrdola i, uns metres més endavant, deixem la pista principal (GR92-3 i PR-C-148) i agafem el corriol que surt a la dreta en direcció al Forn de calç. És un sender una mica pedregós que passa per un petit tram recentment cremat. Cal anar seguint les indicacions cap al Forn de calç. Una mica més endavant passarem a tocar una torre elèctrica i poc després el caminet inicia una forta baixada. Trobarem petites cruïlles a banda i banda però no hem de deixar el camí principal fins a baix de tot. El camí desemboca en una pista, a la nostra esquerra tenim el Forn de calç.

Agafem l’ampla pista cap a la dreta en direcció a la font de l’Avellaner i Sant Miquel d’Olèrdola (PR-C-148). Cap a l’esquerra veiem molt a prop la carretera i cal Castellví. De la pista surt un caminet a l’esquerra que ens portarà cap a la font de l’Avellaner. Deixem la pista i baixem pel caminet cap a la font. El caminet baixa fins a una vinya i la font ens quedarà a la nostra dreta. És una petita font situada sota unes pedres. En front tenim les balmes de cal Ximet i la casa del mateix nom. Després retornem pel mateix caminet i pugem de nou a la pista. Agafem la pista cap a l’esquerra que suaument va baixant. Trobem una cruïlla amb tres camins, continuem per la pista situada més a la dreta. Seguim rectes direcció cap a la font de l’Atmetlló i Sant Miquel d’Olèrdola sense desviar-nos en cap moment i anem baixant.

Si encara tenim ganes de descobrir coses, passada la cabana de pedra seca que ens queda a mà dreta, podem deixar momentàniament la pista principal i agafar un corriol pujador a mà esquerra en direcció a la font de l’Ametlló que puja de valent. Aquesta bonica font és dins una cova abans d’arribar a dalt de la cinglera. Just abans d’arribar a la cova de la font surt un corriol que continua pujant fins a dalt de la cinglera, la font queda a la dreta, cal vigilar de no passar-se la font de llarg. Després podem refer el camí per baixar a la pista anterior.

Agafem la pista cap a l’esquerra en direcció a Sant Miquel d’Olèrdola. De seguidar trobarem una cruïlla de pistes. Cal que continuem per la pista de l’esquerra en direcció a Sant Miquel d’Olèrdola. Seguint la pista anirem trobant pals indicadors que ens indiquen cap a Sant Miquel d’Olèrdola. Anem baixant pel Fondo de la Vall. Fins que, després d’una petita esplanada, trobarem a mà dreta el mateix camí que ens havia porat fins al Jaciment. Aquest cop, és clar, girem cap a l’esquerra i tornem a fer el recorregut que hem fet d’anada cap a Sant Miquel, el Sant Sepucre fins arribar de nou a Vilafranca.

Mapa interactiu


Descarrega’t la sortida Vilafranca, Parc Olèrdola.pdf

10_Vilafranca_Olerdola