Skip to Content

Repensar el consum, apostar pels Drets Humans
Descripció anunci:

Lafede.cat ha obert un Punt d’Informació temàtic centrat en el consum responsable que es podrà visitar fins a mitjans de gener. L’objectiu és explicar els impactes del model de consum sobre els drets humans i el medi ambient i mostrar que hi ha alternatives.

Consumir és un acte polític. Avui, 10 de desembre, Dia Mundial pels Drets Humans, i juntament amb l’arribada de les festes de Nadal, cal recordar-ne la seva importància i el paper que ocupa per a canviar el món i assolir la Justícia Global. Consumir d’una manera conscient és respectar el planeta, garantir els drets humans i acabar amb les desigualtats.

Lafede.cat ha dedicat el nou Punt d’Informació temàtic al Consum responsable. Fins mitjans de gener es pot consultar el material informatiu – libres, informes i dossiers com l’Informe “Comercio Justo en España 2017” –, i llegir els panells amb informació sobre impactes i alternatives. A més, s’anima als visitants a fer un propòsit de consum responsable pel 2019.

El Consum responsable implica l’elecció conscient i crítica dels productes i serveis basada en criteris socials i ètics on es prioritza posar al centre les persones i el planeta. El sistema econòmic capitalista i de consum actual va en contra de tot això i, basant-se en una maximització dels beneficis i reducció dels preus, acaba creant productes que en la seva cadena productiva vulneren els drets humans.

1.500 milions de persones treballen en situacions indignes i insegures al món.

 

Responsabilitat: del local al global

L’acció de les grans empreses transnacionals que han externalitzat els seus serveis en altres països, així com aquelles que n’extreuen matèries primeres com petroli, gas, coltan, cacau, cafè o altres materials, vulneren sistemàticament els drets de les poblacions originàries. Generen impactes mediambientals a través de la contaminació de les terres, l’aigua i l’aire – com el cas de Chevron-Texacto a l’Equador—, de l’espoli de recursos naturals que empobreix les poblacions, i de l’expropiació de terres i l’aparició de monocultius, per exemple.

També hi ha vulneració de drets laborals a través de l’explotació laboral (jornades molt llargues, salaris baixos, inseguretat sanitària, etc.) i situacions properes a l’esclavatge – 21 milions de persones, segons la Organització Mundial del Treball (OIT)– i al treball infantil, calculat en 168 milions de nens i nenes al món. 830 milions de treballadors i treballadores són pobres, és a dir, viuen amb menys de dos dòlars al dia, i 1.500 milions de persones treballen en situacions indignes i insegures, segons l’últim informe del Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD). Exemples en són grans conglomerats empresarials de roba com el grup Inditex (Zara, Bershka, Osho, Massimo Dutti, etc.), Mango – amb el cas de l’enfonsament de la fàbrica a Bangladesh—, o Cortefiel, entre d’altres, o d’empreses alimentàries. Moltes d’aquestes situacions generen conflictes alimentats, alhora, per la indústria armamentística i la banca. Segons l’informe Alerta 2018! de l’Escola de Cultura de Pau hi ha 35 conflictes oberts al món i 88 situacions de tensió.

 

La vida en perill per defensar drets

Precisament cada dia i arreu defensores i defensors de drets humans i ambientals pateixen persecució, amenaces, empresonament, tortures, assassinats o són víctimes de desaparició forçada pel seu compromís amb la defensa dels drets. Segons de l’ONG Front Line Defenders, des del 2014 més de 1.000 defensors i defensores de drets humans han estat assassinades, principalment a països com Brasil, Colòmbia, Guatemala, Hondures, Mèxic i Filipines i per defensar el medi ambient. L’informe anual de 2017 denuncia que només el 2017 en van ser assassinades 300.

El 2017 el comerç just va generar 43 milions d’euros a Espanya, un 8% més que 2016.

Davant de tot això, hi ha alternatives i aquestes impliquen reflexionar abans de consumir: no només cal canviar de proveïdors, sinó que també cal preguntar-se si allò que es vol comprar realment és necessari. El 2017 el comerç just va generar 43 milions d’euros a Espanya, un 8% més que 2016, malgrat encara estar a la cua dels països europeus, segons l’últim informe El Comercio Justo en España de la Coordinadora Estatal de Comercio Justo.

L’Economia social i solidària, que es basa en el consum necessari, de proximitat, ecològic, ètic i socialment just, busca crear oportunitats per a petits productors, transparència i rendició de comptes, un preu just, una relació comercial equitativa, condicions laborals dignes, equitat de gènere, respecte al medi ambient i que no hi hagi treball infantil.

 

Recursos i iniciatives

Lafede.cat anima a la ciutadania a fer petits canvis en els hàbits de consum que poden començar per treballar amb banca ètica, deixar de consumir en grans superfícies o repensar-se la utilitat d’allò que es vol adquirir. Per ajudar a fer canvis existeixen xarxes i campanyes que ajuden a prendre consciència i donen alternatives reals:

El primer pas per començar pot arribar aquest Nadal, una època on els incentius per a consumir són molt més grans. Lafede.cat proposa quatre passos:

  1. Redueix: Cal comprar el regal? És útil? El puc fabricar jo? Puc fer regals conjunts? Puc fer un regal no material? I si regalo una experiència?
  2. Reaprofita: Puc fer regals circulars que siguin útils? Podria ser un objecte de segona mà?
  3. Informa’t: El que tinc pensat regalar quins impactes té? L’ha fabricat algú amb condicions dignes? Contamina? Prové de recursos espoliats?
  4. Compra responsable: Busca alternatives, remena i sigues conscient del que compres i regales!

 

Entitat o associació:
La Fede
Telèfon:
934 422 835