Skip to Content

FAQ

Preguntes freqüents.

Gestió associativa
  • On puc aconseguir la documentació per constituir una entitat?

    Al web del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya hi trobareu tota la documentació.

  • Quina diferència hi ha entre una associació juvenil i una general?

    Una associació juvenil està liderada i/o adreçada al interès comú dels i les joves.

    Segons el Cens d’entitats juvenils del Generalitat de Catalunya les entitats juvenils són aquelles que:

    • Emprin l’expressió “associació de joves”, “associació juvenil”, “esplai”, “agrupament escolta” o alguna d’equivalent en la seva denominació, amb la condició que l’associació es pugui considerar juvenil d’acord amb la seva naturalesa o els seus estatuts.
    • Acreditin, fefaentment, que més del 75% dels socis i les sòcies i més del 75% dels membres de la junta directiva de l’associació, inclòs el president o la presidenta, tenen una edat entre 16 i 29 anys. Aquest requisit s’ha de mantenir al llarg del temps.
    • També es consideren associacions juvenils les coordinadores o les federacions d’entitats juvenils, sempre que, com a mínim, el 80% de les entitats que en formen part siguin associacions juvenils.
  • Les entitats poden tenir beneficis econòmics?

    Una associació no pot repartir dividends entre les persones associades però sí que pot obtenir beneficis per a reinvertir entre els seus projectes.

    Cal tenir en compte que obtenir beneficis no és el principal objectiu d’una associació, per tant si en una associació es generés un gran excedent econòmic (molts beneficis) és molt probable que no s’estiguin optimitzant els recursos correctament.

  • Quantes persones pot haver a la junta directiva?

    La junta directiva ha d’estar composada com a mínim per tres persones. Els càrrecs de presidència i secretaria s’han de cobrir obligatòriament, i com a mínim ha d’haver-hi un altre càrrec (recomanablement tresoreria).

    Així mateix, tot i que no hi ha un nombre màxim des del CRAJ us recomanem que a la junta directiva hi hagi entorn 5-7 persones aproximadament i que siguin heterogènies, és a dir que siguin representatives dels diferents perfils d’associades que hi ha dins l’entitat.

  • Quins drets i deures té una persona sòcia de l’entitat?

    Drets de les persones associades (articles 323.1 a 323.5 del llibre tercer del Codi civil de Catalunya):

    1. Adquirir la condició d’associada.
    2. Fer aportacions al patrimoni de l’associació de béns o diners.
    3. Participar en l’activitat de l’associació.
    4. Ser informada de la marxa de l’associació.
    5. Rebre els serveis que l’associació ofereixi en compliment de les seves finalitats o amb caràcter accessori.

    Deures de les persones associades (article 323.6 del llibre tercer del Codi civil de Catalunya):

    1. Comprometre’s en les finalitats de l’associació i participar en llur assoliment.
    2. Contribuir a pagar les despeses de l’associació amb el pagament de quotes i derrames i amb les altres aportacions econòmiques que estableixin els estatuts i que s’aprovin d’acord amb aquests.
    3. Respectar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de l’associació.
    4. Complir les altres obligacions que estableixin els estatuts
  • Quines categories de sòcies pot tenir una associació?

    Aquest ítem el determinen els estatuts i és fruit d’un procés de reflexió a l’entitat. En aquest sentit podem decidir que totes les persones associades compten per igual o bé podem classificar-los per exemple en funció del seu nivell d’implicació.

  • No tenim seu social, podem posar als estatuts l’adreça d’algun dels membres de l’entitat?

    El domicili de l’associació s’ha d’establir al lloc on l’òrgan de govern tingui la seu o al lloc on l’entitat dugui a terme principalment les activitats. Ara bé, perquè les associacions es puguin regir pel llibre 3r del codi civil de Catalunya, cal que el seu domicili sigui a Catalunya i que la majoria de les seves funcions s’exerceixin a l’àmbit territorial constituït. No hi ha cap problema que sigui l’adreça d’una persona membre de l’entitat.

  • Pot una associació tenir sòcies d’altres països?

    Un associació és la unió de diverses persones físiques o jurídiques, doncs, no importa si hi ha persones sòcies provinents d’altres països. Si una entitat està constituïda a Catalunya, el que sí que demana la llei és que l’associació tingui la seva seu a Catalunya i realitzi la gran majoria de les activitats a territori català.

  • Què s’ha de fer quan dimiteix la presidenta o el president de l’entitat?

    La persona que renuncia a un càrrec de la junta directiva ho ha de comunicar a l’entitat, seguint el procediment previst establert als estatuts. Les vacants que es produeixin a la Junta Directiva s’han de cobrir en la primera reunió de l’Assemblea General que tingui lloc. Mentrestant, un membre de l’associació pot ocupar provisionalment el càrrec vacant, a no ser que els Estatuts estableixin un altre procediment.

    Un cop aprovats els nous càrrecs en Assemblea General cal comunicar al Departament de Justícia la renovació total o parcial dels càrrecs de la Junta directiva.

     

  • La Junta directiva pot prendre decisions sobre l’entitat?

    Sí, la Junta està facultada amb caràcter general per a fer els actes necessaris per a complir les finalitats de l’associació, llevat dels que, d’acord amb la llei o els estatuts, hagin d’ésser acordats per l’assemblea general o requereixin l’autorització prèvia d’aquesta. 

    L’Assemblea de socis i sòcies és la màxima autoritat dins de l’associació i és a l’Assemblea on s’han de prendre les decisions de trascendència per l’entitat. La Junta directiva és l’òrgan de govern que s’encarrega de la representació i la gestió diària de l’entitat.

  • Si no tenim nacionalitat espanyola podem constituir una associació a Barcelona?

    Un associació és la unió de diverses persones físiques o jurídiques, doncs, no importa si hi ha sòcies d’altres països. No hi ha cap requisit de nacionalitat perquè un grup de persones es puguin constituir com associació, només cal que aquestes persones tinguin un número de passaport. Com acreditació per acompanyar l’acta fundacional de l’associació cal una còpia del passaport, DNI o NIE de les persones fundadores.

    Ara bé, a efectes de representació i obtenir el certificat digital (molt recomanable en cas que l’associació tingui activitat econòmica) sí que cal que el càrrec de presidència tingui un document identificatiu legal (DNI, NIE…).

    Per altra banda, si una entitat està constituïda a Catalunya, el que sí que demana la llei és que l’associació tingui seu a Catalunya i realitzi la gran majoria de les activitats a territori català.

     

  • Com podem aconseguir actualitzar les dades de l’entitat si la junta que hi havia ja no hi és?

     Els acords relatius a la renovació de l’òrgan de govern s’han de documentar mitjançant un certificat estès pel secretari amb el vistiplau del president, ambdós de la junta que cessa i que hi figura inscrita, i s’ha d’acompanyar de l’acceptació dels càrrecs del president i del secretari de la nova junta.

    Si, transcorregut un mes des de l’assemblea on s’ha renovat la junta, no s’ha pogut aconseguir les signatures de la presidència i la secretaria sortint cal que les persones que accepten el càrrec ratifiquin el document d’acceptació compareixent personalment al Registre (OAC del Departament de Justícia, carrer Pau Claris 81) perquè l’equip tècnic ho validi.

  • Com es dóna de baixa una entitat?

    Les associacions es poden dissoldre per les causes establertes legalment (article 324.4 del llibre tercer del Codi civil de Catalunya) o per les causes que estableixin els estatuts. Un cop acordada la dissolució, s’ha d’inscriure al Registre d’Associacions aportant un certificat de l’acord de dissolució, signat pel secretari amb el vist-i-plau del president, que ha de contenir els acords de l’assemblea general, relatius a la dissolució i liquidació de l’entitat i a la destinació del patrimoni, en cas que n’hi hagi.

    Podeu ampliar la informació a la Fitxa Temàtica núm. 40 – Dissolució d’una associació

  • És obligatori fer assemblea?

    Sí, com a mínim una vegada a l’any: és el què s’anomena Assemblea General Ordinària.

    Vegeu les plantilles de documentació associativa: 

  • Quines altres formes jurídiques ens poden anar bé?

    Les associacions són, per definició, sense ànim de lucre. És a dir que la finalitat de l’associació o de les persones que la constitueixen no pot ser la autoocupació o guanyar-hi diners. Si aquest fos el vostre cas us podeu plantejar altres formes jurídiques com són les cooperatives, una S.L. una S.A., etc. Si voleu conèixer millor aquestes alternatives feu una ullada a la Guia jove per l’Emprenedoria i l’Autoocupació del Consell de la Joventut de Barcelona!

  • Quina normativa hem de complir per fer una entitat juvenil?

    La normativa de les entitats juvenils és la mateixa que les entitats no juvenils, correspon al llibre 3r del codi civil català. No obstant segons l’àmbit temàtic de l’entitat s’ha de veure quines normatives específiques hi ha. Com per exemple: les entitats educatives (caus i esplais) han de complir la normativa d’activitat en el lleure per a menors d’edat.

  • Existeix alguna normativa que reguli les associacions?

    La normativa que regula les associacions és el llibre 3r del codi civil català, que podeu trobar a l’enllaç de la Llei 4/2008 de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

  • On puc aconseguir un local per a l’entitat?

    No hi ha una plataforma específica, tant de finançament concret per a llogar o com per a comprar locals per a entitats sense ànim de lucre. Des del CRAJ us recomanem que principalment conegueu el territori on estigueu ubicades així com les entitats veïnes, això facilitarà la detecció de possibles oportunitats i sinèrgies.

    També podeu consultar alguns bancs de recursos o taulells d’anuncis:

    Una altre opció son els Hotels d’Entitats; trobareu informació a la Fitxa Temàtica núm. 16 – Hotel d’entitats. Els hotels d’entitats són uns equipaments destinats a donar suport a associacions i entitats sense ànim de lucr e a través de diferents línies de col·laboració.

    Per últim, per la realització d’activitats puntuals podeu consultar el Cercador de sales i espais del CRAJ on trobareu un directori d’equipaments i espais que tenen disponible el lloguer i cessió puntual de sales per entitats no lucratives.

  • Hem perdut els estatuts, on podem demanar-ne una còpia?

    Les associacions de Barcelona han de demanar una còpia al Departament de Justícia (Pau Claris, 81). Per efectuar aquest tràmit s’ha de fer el pagament de la taxa vigent i la sol·licitud mitjançant aquest document:

    Demanar còpia estatuts associació

  • Cal tenir una assegurança a l’entitat?

    Les assegurances que són obligatòries per a totes les associacions són: Assegurança de responsabilitat civil: per a danys ocasionats a terceres i Assegurança d’accidents per al voluntariat: en el cas de que la l’associació disposi de persones voluntàries.

    La resta són optatives en funció de l’activitat que l’entitat realitza. En tot cas, cal tenir present que a banda de l’obligatorietat, poden concórrer responsabilitats econòmiques, que seria pràcticament impossible de satisfer amb els propis recursos de l’entitat en cas que s’hagués de cobrir despeses derivades d’un incident o alguna lesió greu soferta per algun voluntari.

    Per ampliar aquesta informació podeu consultar el Butlletí 901 núm.126 – Les assegurances a les associacions.

  • Quan i com es pot demanar el NIF?

    El Número d’Identificació Fiscal de l’Associació (el NIF) és un equivalent al DNI per a associacions i és necessari per dur a terme qualsevol gestió administrativa amb tercers. Es pot sol·licitar just quan ja s’ha entregat tota la documentació per a la constitució de l’entitat a Justícia i així ja podreu facturar a nom de l’entitat (emetre i/o rebre factures).

    Aquest tràmit es pot realitzar a qualsevol delegació d’Hisenda sense necessitat de demanar cita prèvia.

    La documentació que cal portar per a la seva sol·licitud és:

    • Còpia de la sol·licitud d’inscripció al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya
    • Original segellat per Justícia i còpia de l’Acta Fundacional.
    • Original segellat per Justícia i còpia dels Estatuts.
    • Declaració censal (model 036), amb la casella 110 marcada, que podeu trobar al web de l’Agència Tributària.

    En aquest moment us lliuraran un NIF (provisional). Aquest NIF es tornarà definitiu quan us hagin aprovat la constitució des del Departament de Justícia, llavors haureu d’anar a retirar-lo a la Delegació d’Hisenda on us varen lliurar el provisional. Aquest seguirà mantenint el mateix número.

    Per a més informació podeu consultar la web del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

  • Si som menors de 18 anys podem constituir una associació?

    Segons l’article 322-1 del llibre tercer del Codi Civil, les persones menors d’edat i majors de 14 anys poden constituir una associació. Així mateix, cal tenir en compte que segons l’article 322-11:

    1. El càrrec de presidència, en tant que és un càrrec de representació de la personalitat jurídica de l’associació, l’ha d’ocupar una persona membre de la Junta directiva amb capacitat d’obrar (és a dir, major de 18 anys).

    2. Si dins la Junta directiva no hi hagués cap persona major d’edat caldrà que es constitueixi un òrgan adjunt constituït, com a mínim, per dues persones majors d’edat (que no cal que siguin sòcies). La finalitat d’aquest òrgan adjunt és suplir la manca de capacitat d’obrar de la junta directiva.

    3. Les integrants de l’òrgan adjunt són escollides i actuen d’acord amb el que estableixin els estatuts. Si els estatuts no ho estableixen, són escollides per l’assemblea general i poden actuar solidàriament.

    4. La constitució inicial i les renovacions de l’òrgan adjunt s’han d’inscriure en el Registre d’Associacions.

  • Com es registra una entitat?

    Per constituir-vos legalment com associació juvenil necessitareu omplir els tres models que apareixen a continuació, pagar la taxa de tràmits i portar tota la documentació al Departament de Justícia (c. Pau Clarís, 81) o a qualsevol registre oficial de la generalitat de Catalunya:

    Per més informació consulteu la Fitxa Temàtica “12 passos per gestionar una entitat”.

  • En quins censos ens hem de donar d’alta?

    Una vegada hem fet tots els tràmits per a constituir la nostra entitat, ens podem registrar en els diferents censos que existeixen per a entitats.

    Els censos d’entitats són llistats d’entitats agrupades per uns mateixos sectors o àmbits temàtics, serveixen per tenir un control administratiu de les entitats d’un mateix sector i obtenir informació sobre les mateixes.

    A nivell associatiu existeixen censos segons els següents paràmetres:

    • Entorn territorial
    • Àmbit d’actuació
    • Tipologia d’entitats

    Consulta la Fitxa temàtica núm. 32  Censos d’entitats

  • La junta directiva poden ser persones treballadores de l’entitat?

    A una associació poden treballar com a màxim el 50% de la junta directiva (si son 4 = 2, si son 3 = 1..) i sempre per tasques diferents a l’exercici de les seves responsabilitats dins de la mateixa, d’aquesta manera, el president no podria cobrar per exercir les funcions que es determinen als estatus que corresponen a presidència però si que podria fer-ho per realitzar un altre càrrec (gerència) amb un contracte laboral sota les lleis vigents.

    Ara, si hi ha un ànim de lucre personal, potser Associació NO ÉS la forma jurídica adient, ja que existiria un conflicte d’interessos en una persona que té un contracte laboral i és membre de la Junta directiva. Llavors us podríeu plantejar el tema de crear una altre forma jurídica.

  • Quins programes online ajuden en la creació de cartells?

    Els cartells són un recurs efímer i valuós, on la informació l’ha de facilitar l’enginy, la simplicitat i la intuïció en la composició dels elements que hi apareixen.

    La funció del cartell varia segons el tipus de informació que presenta. El cartell envia sempre un missatge determinat amb el propòsit de ser recordat pel seu receptor i d’actuar en concordança amb al que proposa o emet.

    Vegeu la Fitxa temàtica núm. 71 – Disseny de cartells

  • Quina diferència hi ha entre una associació i una cooperativa?

    A diferencia de les associacions, les cooperatives són societats constituïdes per una associació de persones que tenen l’objectiu de satisfer les seves necessitats econòmiques mitjançant la realització d’activitats empresarials on els interessos col·lectius estan per sobre de tota idea de benefici particular. El seu funcionament és lliure i democràtic, s’assegura la participació de tots els socis/es en condicions d’igualtat en la presa de decisions independentment del capital que hagi aportat.

    A diferència de les associacions, una cooperativa ha de disposar d’un mínim de 3.000 euros de patrimoni en el moment de la seva constitució. Les aportacions dels/de les socis/es poden ser dineràries (en moneda de curs legal) i no dineràries (drets patrimonials o béns).

    Podeu ampliar la informació a la Fitxa Temàtica núm 25 – Les cooperativestambé us pot interessar l’article “Cooperativisme i joves: guia “Feu-vos COOP” i vídeos “Mites de l’emprenedoria”!

     

  • Què és el certificat digital i com el podem obtenir per la nostra associació?
    El certificat digital és una eina que ens permet signar documentació des de casa sense necessitat d’haver d’anar presencialment a un lloc per demostrar que realment som nosaltres qui ho està signant. Es tracta d’un arxiu que s’instal·la a l’ordinador. Quan signem electrònicament un document mitjançant el certificat digital és com si el/la president/a de la nostra entitat l’estigués signant presencialment. Així doncs, aquest certificat va associat a la persona que exerceix el càrrec de presidència i s’ha de renovar cada dos anys o cada cop que la presidència canviï.
     
    El certificat digital més usat entre l’associacionisme és el que emet la Fàbrica Nacional de Moneda y Timbre.
     
    Si voleu saber com obtenir el vostre certificat digital podeu consultar la nostra Fitxa Temàtica núm. 23 – Com aconseguir el Certificat Digital”. Un breu resum del procés seria:
     
    1. El primer pas és assegurar-nos de que l’actual Junta directiva estigui correctament inscrita al Registre d’associacions (Departament de Justícia). Cal sol·licitar la certificació respecte el nomenament i vigència del càrrec de presidència del representant legal. El tràmit s’anomena certificació de dades registrals d’una associació, té un cost de 21’85€ i ha d’estar expedit en els 15 dies anteriors a la sol·licitud del certificat digital, que és el següent pas. No obstant, també és possible aprofitar el tràmit de renovació de la junta directiva, i substituir el certificat de dades registrals pel paper amb la junta renovada. D’aquesta manera ens podrem estalviar els 21’85€ (ja que la renovació de junta és un tràmit que el farem igualment quan toqui, i ja pagarem els 21’85€ per la renovació).
      Per tant, és ideal demanar el certificat digital quan fem canvi de junta. Per fer-ho el dia que entreguem a registre el document de renovació de la Junta hem de portar una còpia i que ens la compulsin, aquesta còpia ens servirà per certificar davant d’Hisenda quina és la nova junta directiva. Vegeu la Fitxa temàtica núm. 64 – Renovació de la Junta Directiva.
    2. Sol·licitud a la web de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre: Fer la sol·licitud del certificat digital per a representant de persones jurídiques indicant el NIF de l’entitat i un correu electrònic. D’aquesta sol·licitud obtindreu un codi que s’ha imprimir i portar-ho a Hisenda. NOTA: Només es pot realitzar la sol·licitud des dels següents navegadors: Internet Explorer o Firefox.
    3. Acreditació de l’entitat sol·licitant: Es fa de forma presencial i cal demanar cita prèvia. Ha d’anar-hi la persona presidenta de l’associació amb el seu DNI original, el codi obtingut en el punt anterior, i el certificat de dades registrals (o paper de renovació de la junta comentat al punt 1).
    4. Descarregar el certificat: Per descarregar el certificat digital, s’ha d’anar al següent enllaç “descàrrega del certificat” amb el mateix equip amb el mateix equip on es va fer la sol·licitud i descarregar-ho després de 24 hores d’haver entregat la documentació. Normalment es rebrà un correu passades unes 2h de la cita amb Hisenda, informant que ja es pot descarregar el certificat. En cas contrari esperem a les 24 hores. És en aquest moment quan caldrà fer efectiu, mitjançant targeta de dèbit/crèdit Visa o Mastercard, el pagament de la taxa associada al tràmit (16’94€). Posteriorment al pagament, cliquem a la casella “Descarregar Certificat” i es generarà un fitxer que es podrà descarregar i instal·lar a l’ordinador.
Gestió de projectes
Finançament
  • On podem trobar subvencions?

    Hi ha diversos cercadors de subvencions, aquí us en deixem alguns per que els pugueu consultar:

  • A quina convocatòria de subvencions ens podem presentar?

    Cada entitat pot presentar els projectes a les convocatòries que li semblin més adients tenint en compte els requisits de les bases de la subvenció.

    Consulta el Taulell d’ajuts premis i subvencions.

    Consulta la guia bàsica de subvencions.

  • Quines ajudes hi ha per a entitats?

    Dins d’una entitat podem treballar tres tipus de finançament:

    El finançament públic: Són recursos econòmics que provenen de l’administració pública. Generalment es a través de subvencions o convenis de reconeixement. Consulta el Taulell d’ajuts premis i subvencions.

    El finançament privat: Recursos econòmics que provenen d’empreses i entitats privades o bé de persones físiques.

    El finançament propi: Són aquells recursos que genera la pròpia associació mitjançant les seves activitat, serveis o a partir de la quota dels sòcies i sòcies. Generalment es destinen al funcionament ordinari de l’entitat.

    Consulta la guia bàsica de subvencions.

    Consulta la guia de finançament privat.

Gestió legal, fiscal i comptable
  • És necessari fer factures de les quotes de l’entitat?

    Les quotes són aportacions per al sosteniment de l’entitat, igual que les donacions, no requereixen ser emeses amb una factura però si amb un rebut i el registre corresponent.

  • Hem perdut el NIF, on podríem trobar una còpia?

    A l’Administració de l’Agència Estatal de la Administració Tributària (Agència Tributària) del Districte que correspongui segons el domicili fiscal de l’entitat, mitjançant el model de declaració censal 036.

  • Quins requisits necessito per a preparar una activitat amb menors d’edat?

    El decret 137/2003 regula la normativa sobre activitats de lleure amb menors d’edat. Per ampliar aquesta informació mirar la Fitxa Temàtica núm 31 Activitats amb menors

  • Com podem obtenir el certificat electrònic?

    A la Fitxa Temàtica número 23 Com obtenir el certificat electrònic trobaràs tot el procediment per tal de demanar-ne un.

  • Cal comunicar els canvis de dades de la meva entitat a hisenda?

    Sí, mitjançant el model de Declaració Censal 036.

  • Si ens paguen per fer una activitat ens convertim en una associació amb ànim de lucre?

    No, les associacions poden tenir moviments econòmics, inclús benefici en les seves activitats sempre i quan aquest reinverteixen en els projectes de l’entitat. La finalitat principal de l’associació, però, no és dur a terme exclusivament una activitat econòmica.

    En el cas que les associacions desenvolupin una activitat econòmica, aquesta ha de ser accessòria o subordinada a les finalitats socials, i si n’obtenen beneficis, es destinen als fins de l’associació. 

  • Hem de portar al dia la comptabilitat anual de l’entitat si no superem els 50.000€ anuals?

    Si, la comptabilitat sempre s’ha de portar al dia i no hi ha cap requeriment econòmic mínim per a que així sigui.

    Vegeu la Plantilla de documentació associativa Llibre de caixa i la plantilla de memòria econòmica del projecte.

     

  • Quins beneficis tenen les entitats declarades d’utilitat pública i quines obligacions?

    Beneficis de les associacions d’utilitat pública:

    1. Utilitzar la menció ‘Declarada d’utilitat pública’ en tota classe de documents, a continuació de la seva denominació.

    2. Gaudir de les exempcions i els beneficis fiscals que les lleis reconeguin a favor seu, en els termes i les condicions que preveu la normativa vigent.

    3. Gaudir de beneficis econòmics que les lleis estableixin a favor seu.

    4. Assistència jurídica gratuïta en els termes que preveu la legislació específica.

    Obligacions de les associacions d’utilitat pública:

    1. Retre els comptes anuals de l’exercici anterior en el termini dels sis mesos següents al seu acabament, i presentar una memòria descriptiva de les activitats realitzades durant aquest període davant de l’organisme encarregat en el Registre corresponent, on queden dipositades. Els comptes anuals esmentats han d’expressar la imatge fidel del patrimoni, dels resultats i de la situació financera, així com l’origen, la quantia, la destinació i l’aplicació dels ingressos públics percebuts. S’ha de determinar per reglament en quines circumstàncies s’han de sotmetre a auditoria els comptes anuals.

    2. Facilitar a les administracions públiques els informes que aquestes els requereixin, en relació amb les activitats realitzades en compliment de les seves finalitats.

     Vegeu Fitxa temàtica núm. 74 – La declaració d’utilitat pública.

  • Com es fa una factura?

    La regulació de les factures es troba recollida al RD 1496/2003. S’ha d’expedir factura de les operacions que efectueu amb les següents dades:

    1. Numero de la factura o rebut.
    2. Data d’expedició.
    3. Denominació completa de l’entitat, domicili i NIF.
    4. Denominació completa de les dades del destinatari conjuntament amb el NIF.
    5. Descripció de la base de l’operació.
    6. Base imposable (Preu del servei o be.)
    7. Menció de si l’operació es troba exempta o no d’IVA.

    Vegeu la Plantilla de documentació associativa Factura.

  • Quines obligacions fiscals té una entitat?

    Cal que des de les associacions juvenils coneguem les obligacions fiscals que es deriven de les nostres activitats econòmiques i no caure en l’error de pensar que, pel fet de ser entitats sense ànim de lucre, no hem de retre comptes a la Hisenda Pública.

    La fiscalitat és una matèria complexa i, a més, amb canvis normatius constants, però cal assumir que existeix i, per tant, cal conèixer- la i aplicar-la.

    Els impostos als que estan subjectes les entitats són:

    • Impost d’Activitats Econòmiques (IAE)

    • Impost del Valor Afegit (IVA)

    • Impost de Societats (IS)

    • Impost de la Renta de les Persones Físiques (IRPF)

    Consulta la Fitxa Temàtica número 17 – Fiscalitat associativa.

     

  • Quin és el procediment que cal seguir per sol·licitar la declaració d’utilitat pública d’una associació?

     

    La declaració d’utilitat pública és el reconeixement administratiu que una associació està constituïda per assolir una finalitat d’interès general. D’entrada, podem avançar que la utilitat pública possibilita l’accés al mateix règim fiscal especial del que gaudeixen les fundacions.

    Abans de decidir fer aquest pas, cal analitzar si els beneficis que aporta ser declarada d’utilitat pública són majors que els inconvenients que comporta. Vegeu Fitxa temàtica núm. 74 – La declaració d’utilitat pública.

  • Què necessitem per obrir un compte bancari?

    Cada entitat bancària demana en funció de les seves necessitats. No obstat el més normal és que demanin l’assistència de presidència, secretaria i tresoreria, i demanin la següent informació:

    • Estatuts
    • Acta fundacional
    • NIF (provisional o definitiu)

    Vegeu el Butlletí 901 núm. 111 – Què fan els bancs amb els nostres diners?

  • Com es gestionen les donacions rebudes?

    En el cas de les associacions i fundacions, els efectes que suposa rebre una donació per part d’una persona física o jurídica constitueixen una important via de captació de recursos econòmics per què l’entitat pugui dur a terme i finançar el seu objecte fundacional.

    En primer lloc, les donacions rebudes per part d’empreses o persones físiques són gratuïtes, és a dir, que no suposen la presentació ni pagament de cap impost. Per tant, es podria dir que és la millor forma d’aconseguir finançament.

    A més, des de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats no lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge, les entitats que s’acullen a l’empara d’aquesta llei obtenen un incentiu fiscal important i una sèrie de beneficis per les persones donants, que es pot tenir en consideració, malgrat les conseqüències de la seva adhesió pugui comportar més feina. 

    Vegeu Fitxa temàtica núm 35 – Donacions a les entitats juvenils.

     

Comunicació
  • Com puc donar a conèixer la meva entitat?
    La comunicació és una part important del dia a dia de l’entitat. Poder comunicar la finalitat i característiques de l’entitat és imprescindible tant per a cercar socis, col·laboradors, finançament, etc. Des del primer pas, seria convenient tenir, al menys, el següent:
    • Document on s’expliqui en què consisteix l’associació, que ofereix, que persegueix, quin tipus d’activitat desenvolupa per a aconseguir-ho, què ofereix als socis i què cal per a fer-se’n, si hi ha alguna altra forma de participar-hi, etc. Aquesta explicació l’han de tenir clara tots els socis per a poder-ho comunicar si cal.
    • Un correu electrònic que algú miri cada dia. Un correu personalitzat (tipus info@elnomdelentitat.cat) dona una imatge de molta més serietat.
    • Un lloc web. Si algú “googleja” el nom de la vostra entitat, és molt recomanable que trobi un lloc web propi on pugui trobar al menys la informació bàsica. Es relativament fàcil procurar-se un lloc web personalitzat fàcilment editable (amb blogger, wordpress, wix, google sites, etc.) i per a començar pot ser la millor opció. Més endavant, quan tingueu clar què necessiteu del vostre lloc web, podeu plantejar-vos fer-ne un de personalitzat.
    • Presència a les xarxes socials: facebook, twitter, myspace, linkedin, etc. Si hi ha alguna xarxa social que penseu que pot aglutinar el tipus de gent a qui voldireu arribar pel motiu que sigui, val la pena que hi tingueu un perfil. Això sí, heu d’anar amb compte: heu de tenir clar què hi ha al web i què hi ha a les xarxes socials. Cada canal serveix per a una cosa. No pot ser, per exemple, que hi hagi informació desactualitzada al web perquè heu agafat el costum de fer servir més el facebook.
    • Presència als directoris que us interessin. Hi ha portals especialitzats, bases de dades oficials, directoris temàtics, etc. Són els llocs on la gent interessada en la temàtica de la vostra associació cercarà quines opcions hi ha. Val la pena que la vostra entitat hi aparegui. Aquí algú que en sàpiga més que jo ho hauria de completar amb les diferents bases de dades d’associacions que existeixen.

    En general, penseu que la fita és que la gent que voldrà participar a la vostra associació s’assabenti de que existeix. Penseu: on hi ha aquesta gent? I quina és la millor forma de contactar amb ells?

    Per exemple, si feu una associació d’estudiants de biologia, les facultats de biologia seran un objectiu obvi: escriviu als campus virtuals.

    Si feu una associació de jocs de rol, les tendes de jocs de rol seran un bon lloc on anar a buscar gent: aneu-hi i pregunteu si podeu deixar-hi targetes de presentació de l’entitat al mostrador.

    Si feu una associació que treballa amb nens, les escoles seran el millor espai on anar-se a presentar: deixeu cartells a les sortides de les escoles.

  • Com podem millorar la comunicació interna de l’entitat?

    La comunicació interna interpel·la a totes les persones que, d’una forma o altra, estan vinculades a l’organització de manera activa. Les destinatàries més recurrents són la base social, és a dir, les persones voluntàries i l’equip de professionals que hi participen. Però també cal tenir en compte a les persones associades i les pròpies usuàries o beneficiàries.

    Vegeu Fitxa temàtica núm. 24 – La comunicació interna a les entitats.

  • Com definim la imatge corporativa de l’entitat?

    La identitat corporativa defineix de forma global la filosofia i el caràcter, que neix dels valors de l’entitat, i ens ajuda alhora a desenvolupar la imatge corporativa, centrada de forma particular en l’essència visual, els símbols, els elements i els signes gràfics.

    Pensar en idear la imatge corporativa de l’associació equival a establir un conjunt de pautes i normes estètiques i visuals que regulin la manera com ens presentem al públic. Així comunicarem amb coherència i homogeneïtzarem els missatges perquè siguin més fàcilment reconeguts i identificables.

    Vegeu Fitxa temàtica núm. 37 – Construïm la imatge corporativa de l’entitat.

  • Cal que la nostra entitat faci un pla de comunicació?

    El pla de comunicació és l’eina que marca els passos que ens poden ajudar a donar resposta a les qüestions sobre el punt en què es troba l’organització, quins són els nostres objectius, a quin públic s’adrecen les nostres accions o serveis, què és el que hem de comunicar, quins canals comunicatius utilitzarem per a transmetre els missatges, en quin tipus d’entitat ens volem convertir, de quins recursos disposem, quines accions ens permetran assolir els objectius i quan realitzarem aquestes tasques.

     

    Vegeu la infografia sobre el Pla de comunicació d’una entitat.

Participació i equip humà
  • És necessari que les voluntàries estiguin assegurades?

    La normativa estatal, la Llei 6/1996 regula com un dret del voluntari, el fet d’ésser assegurat contra els riscos d’accident i malaltia derivats directament de l’exercici de l’activitat voluntària, amb les característiques i pels capitals assegurats que s’estableixin reglamentàriament.

    Per la seva banda, la Carta del Voluntariat de Catalunya estableix com a dret del voluntari el fet d’ésser cobert dels riscos derivats de l’activitat que du a terme com a voluntari i dels danys que, involuntàriament, podria causar a tercers per raó de la seva activitat.

    Aquests drets dels voluntaris comporten a la pràctica per a les entitats catalanes una doble obligació en relació amb les assegurances, la de disposar d’una assegurança d’accidents i d’una altra de responsabilitat civil.

  • Les persones sense papers poden formar part de l’entitat?

    Si no tenen cap identificació, com pot ser el NIE, no podran ser membres de la Junta directiva ni dels socis fundadors. No obstant, poden ser voluntaris a l’associació.

  • La responsabilitat legal recau en el president de l’entitat?

    Els membres de l’òrgan de govern responen dels danys que causin a l’associació per incompliment de la llei, dels estatuts, pels actes o omissions negligents en l’exercici de llurs funcions. L’acció de la responsabilitat per danys a l’associació és independent de la que correspongui als associats o a tercers per actes o omissions dels membres dels òrgans de govern que hagin lesionat llurs drets o interessos.

    Aquesta acció prescriu al cap de tres anys comptats d’acord amb el que estableix l’article 121-23.

  • Per a que una persona vingui a fer un servei a l’entitat cobrant l’hem de contractar?

    No és necessari, la podeu contractar, o bé ella us pot fer una factura o emetre un rebut sempre i quan es compleixi amb la normativa laboral vigent.

  • Hi ha un màxim de sou per al personal contractat?

    No, com a molt hi haurà un mínim depenent de la categoria professional del lloc de treball, i segons el conveni laboral que hi hagi vigent.

  • Ha canviat la junta directiva, ho hem de comunicar a algú?

    Qualsevol canvi a la associació, ja sigui de renovació dels estatuts, càrrecs de la junta o canvi de domicili, s’ha de notificar al Departament de Justícia mitjançant una sol·licitud i el pertinent certificat.

    Al següent link trobareu tots els certificats: documentació canvis en associació

  • A la nostra entitat podem tenir persones contractades?

    Sí, sempre i quan es compleixi la normativa laboral vigent.

    Vegeu Fitxa temàtica núm. 29 – Contractació de personal a l’entitat.

Activitats internacionals
  • Com es pot crear i gestionar un intercanvi juvenil?

    Totes les organitzacions que vulguin participar en el programa Erasmus+, tant si són sol·licitants d’una subvenció com si són sòcies d’un projecte, hauran d’accedir al Portal del participant i registrar la seva organització en el Portal del Participant ECAS i, a través del qual s’obtindrà el Codi d’Identificació del participant (PIC). Vegeu les instruccions registrar-vos al portal ECAS.

    Un cop registrades les entitats i haver obtingut el PIC, l’entitat coordinadora del projecte de l’intercanvi d’intercanvi juvenil trametreu electrònicament la sol·licitud de subvenció a l’Agència Nacional a través del portal EC Europa on haureu de pujar la documentació del projecte.

    Per poder escriure en el formulari adjunt necessiteu tenir el programa Adobe Reader and Acrobat Reader DC que podeu descarregar d’aquesta pàgina: http://get.adobe.com/reader/otherversions/

     

  • Com podeu trobar partners per a crear un intercanvi juvenil?

    En aquesta base de dades les entitats podeu oferir projectes i trobar entitats que hi estiguin interessades. I a l’apartat d’ofertes de mobilitat del CRAJ anem penjant la demanada de diversos partners interessats en esdevenir partners de projectes europeus.

  • Som un grup d’amics, cal estar constituïts com a associació per participar en un intercanvi juvenil?
    No, en un Intercanvi juvenil podeu participar com a grup informal de joves, ja sigui com a organització o com a participants.
     
    És un grup de joves que no té personalitat jurídica legalment reconeguda però que compta amb un representant legal amb capacitat per actuar en nom del grup. En algunes accions d’Erasmus+, aquests grups de joves poden participar com a sol.licitants i participants, en les mateixes condicions que les entitats i organismes legalment constituïts.
     
  • Per a quants participants està definit?
    En un Intercanvi juvenil haurà d’haver-hi un mínim de 16 i un màxim de 60 participants en el seu conjunt (excloent al/s líder/s de grup), i que per cada grup que hi participa hi ha d’haver un mínim de 4 joves (al menys han de ser dos grups de dos països diferents).
     
    Per exemple: si quatre organitzacions d’Alemanya, Polònia, França i Espanya organitzen un Intercanvi juvenil, el còmput total de participants (excloent al/s líder/s de grup) ha d’estar comprès entre els 16 i els 60 . Cal tenir present que, per cada grup nacional (Alemanya, Polònia, França i Espanya) ha d’haver-hi un mínim de quatre participants.
     
  • Què és un intercanvi juvenil?
    Els intercanvis permeten a grups de joves de dos o més països conviure plegats en un dels països d’algun dels grups participants. Es porta a terme un programa de treball (amb tallers, exercicis, debats, activitats, etc.) que els mateixos grups heu dissenyat. Els intercanvis permeten desenvolupar competències, augmentar la sensibilització en relació a temes socials i conèixer nous països i cultures. Segons el nombre de països implicats, un intercanvi pot ser bilateral, trilateral o multilateral amb dos, tres o més partners.
     
    Els partners són associacions, centres de lleure, centres escolars, entitats amb les que tingueu un interès compartit per gestionar i experimentar un projecte concret, d’altres països.
     
    El més essencial d’entendre és que són les associacions les qui teniu la proposta i qui gestioneu el vostre projecte juntament amb els partners.
     
    Per a més informació consulteu les publicacions sobre Informació sobre Activitats Internacionals
  • Quina és l’edat mínima i màxima per a participar?

    Depenent de l’acció, les persones participants han de tenir edats compreses entre 13 i 30 anys o treballar amb joves en una organització juvenil (aleshores és igual l’edat) i ser residents legals en un dels països del programa o països associats. Els participants a projectes de mobilitat d’Erasmus + han d’haver complert l’edat mínima abans del començament del projecte.

    Per a més informació consulteu sobre Com elaborar un projecte d’intercanvi juvenil internacional

     

  • Qui pot participar en el programa Erasmus +?

    Les persones joves i treballadores juvenils són el principal grup destinatari d’aquest programa . No obstant això, aquest s’accedeix a través d’organitzacions i associacions juvenils. El tipus d’organització dependrà també de l’acció, de manera molt general, podran ser una ONG, una associació, un grup informal de joves, un organisme públic, etc.

    Per a més informació consulteu la publicació sobre Erasmus +

  • En un Intercanvi juvenil, quina organització sol·licita la subvenció? L’organització del país en què es desenvoluparà l’activitat?

    No, tant l’organització d’enviament com l’organització d’acollida poden presentar una sol·licitud de subvenció, o un o l’altre, però qui el presenti constarà com a entitat coordinadora. Es presentarà a l’Agència Nacional del país al qual pertanyen (no a l’Agència Nacional del país on es desenvoluparà l’activitat). En el cas d’Espanya, l’Agència Nacional és l’INJUVE (Instituto de Juventud de España).

    Vegeu més informació sobre Erasmus +: Fitxa temàtica núm. 133 – Erasmus +

    Per a més informació consulteu les publicacions sobre Activitats Internacionals.

  • Quins documents cal adjuntar per obtenir el codi d’identificació del participant (PIC)?

    Les organitzacions han d’adjuntar al Portal del participant “el formulari d’entitat legal” amb els documents que en el mateix s’indiquen (CIF, registre administratiu,…) i “la fitxa d’identificació financera”. No obstant això, no hi ha obligatorietat de pujar-los abans de presentar el formulari electrònic.</div>

    A més a més, les organitzacions que sol·licitin una subvenció superior a 60.000,-euros, hauran d’adjuntar una documentació específica per demostrar la seva capacitat financera en el moment en que es registrin o, com a molt tard, abans de presentar la sol·licitud per a una subvenció del programa Erasmus +.

    Per més informació consulteu la Fitxa temàtica núm. 41 – Erasmus +

     

Sostenibilitat
  • Som conscients de en quin punt ens trobem? Què podem fer per millorar?

    Per treballar la sostenibilitat una eina imprescindible és l’autodiagnosi ambiental. L’autodiagnosi ambiental ens proposa fer un anàlisi de les nostres accions, els nostres consums, la nostra manera de funcionar per tal que puguem detectar aquelles coses que no fem bé i poder posar-nos objectius i indicador per millorar la nostra acció diària.

  • Com puc consumir i treballar de forma més sostenible?

    Per més informació podeu visitar les nostres pràctiques sostenibles i les fitxes temàtiques de sostenibilitat.

  • Com caminar cap a una entitat més sostenible?

    A través de les 6R: Reduir, Reciclar, Reutilitzar, Repensar, Redistribuir i Reestructurar.

    • Reduir el consum en la mesura que ens posem indicadors màxims sobre el nostre consum i siguem crítics amb nosaltres mateixes, i especialment reduir el consum en grans superfícies o grans cadenes de supermercats. En definitiva reduir els residus.

    • Reciclar: Fer un bon reciclatge en origen en tots els aspectes. És a dir, tenir cura de fer la correcta separació de residus al finalitzar qualsevol activitat o en el dia a dia, tot implicant als participants en la recollida vetllar per el correcte.

    • Reutilitzar al màxim tot allò que es pugui. A més, per cada necessitat mirar què tenim a la vora que pugui cobrir-la enlloc de tornar a comprar un material que potser quedarà obsolet. La majoria de materials tenen més d’un ús possible, reutilitzem-los!

    • Repensar els nostres hàbits i costums. Allò que “sempre s’ha fet així” potser es pot fer diferent i a més, podem ajudar a mantenir el nostre planeta viu i saludable. Això implica també repensar altres aspectes com per exemple, on tenim els diners, amb qui contractem la llum, etc.

    • Redistribuir: buscar la manera equitativa de satisfer les necessitats de tots els membres de la nostra entitat i del nostre entorn, així com d’aquelles entitats amb les qui treballem

    • Reestructurar: tenir i apostar pel debat sobre on posem el centre del sistema en el que vivim: la maximització dels beneficis o en el benestar de la gent?

    Podeu consultar la Guia “Som part del canvi” i la infografia La importància del consum conscient a les entitats