Skip to Content

Activitats i tallers sostenibles
En aquest apartat de la web trobareu diverses propostes de tallers relacionats amb l’aprofitament de l’energia solar, la gestió dels residus, el coneixement del medi, i un munt de temàtiques relacionades amb l’entorn; per tal que les pogueu posar en pràctica en les sortides que realitzeu amb la vostra entitat.

Instal·lació d'un clot d'aigües residuals

En un terreny d’acampada es genera una gran quantitat d’aigua residual que prové principalment de l’aigua necessària per cuinar i l’aigua utilitzada per rentar (plats, roba, etc.). Per tal d’oferir un tractament a aquestes aigües “brutes” abans de ser retornades al medi, podem instal·lar un clot d’aigües residuals que permeti tractar-les adequadament i minimitzar el seu impacte ambiental. Si ens disposem a realitzar una instal·lació d’aquestes característiques, és molt important que en tinguem una cura exhaustiva, tant en la seva construcció com en la seva utilització i desmantellament, ja que en cas contrari podria suposar un problema més que no pas una solució pel que fa a la gestió ambiental d’aquestes aigües.

Per realitzar la instal·lació necessitarem una pala i un tros de tela de mosquitera. El primer pas serà escollir la ubicació del clot. Normalment el situarem en un indret prop de la cuina, en un lloc discret, allunyat del riu i sense efecte sobre cap punt de captació d’aigua. Podem excavar dos clots, un per les aigües de la cuina i l’altre per les aigües que provinguin de la higiene personal.

Les dimensions del clot hauran de ser proporcionals a la quantitat d’aigua que podem embrutar a les hores punta. A l’hora de triar la ubicació del clot, també haurem de tenir present la permeabilitat del sòl, ja que si l’ubiquem sobre un sòl argilós, l’aigua no s’hi filtrarà i quedarà estancada.

Un cop tinguem el clot fet, caldrà incorporar-hi el sistema de filtrat, que consistirà en un seguit de capes de diferents materials que retinguin les impureses i deixin passar l’aigua cada cop més neta.

La capa de la base del clot l’omplirem de sorra ben fina, ja que serà l’ultim filtre abans de que l’aigua torni al medi. Just a sobre hi podem col·locar una capa de sorra amb partícules de diàmetre una mica més gran, finalment la capa superior del clot l’omplirem amb grava i pedres de petit tamany, que a part de realitzar la primera fase de filtrat, també evitaran que es produeixi una invasió d’insectes a la zona del clot. A l’hora de fer ús del clot, caldrà procurar que el nivell de l’aigua avocada no superi aquesta capa de grava.

Construcció d'un forn solar

Material:forn

– Cartró

– Safata de forn negra

– Paper de diari

– Aironfix platejat o paper d’alumini

– Vareta metàl·lica

Per començar, s’han de muntar 3 caixes de cartró de diferents mides: Una caixa farà de base o caixa exterior, l’altra caixa estarà a l’interior (entre les dues hi haurà una capa de boles de paper de diari, que faran la funció d’aïllant) i la tercera caixa serà la tapa de la caixa exterior.

Un cop construïdes les 3 caixes, caldrà folrar amb aironfix platejat o paper d’alumini les cares interiors de la caixa interior i també el fons de la caixa que farà de tapa. Dins la caixa interior, ha d’encabir-se la safata de forn. Retalla el fons de la capsa que farà de tapa per 3 costats, de tal manera que se’n pugui regular la inclinació. Col·loca la vareta metàl·lica, que pots regular fent diferents forats al cartró, de tal manera que mantingui la base platejada inclinada sobre la safata de forn, i ja només falta buscar un lloc on hi toqui el sol directe per poder cuinar.

Per fer servir el forn solar es pot fer de diverses maneres: amb un recipient de color negre amb tapa al seu interior (menjars cuinats amb aigua), o bé introduint-hi el menjar directament (pizzes, pomes al forn, etc.). Recordeu que la tapa ha d’estar sempre molt ben orientada i encarada al sol.

Instal·lació d'una dutxa solar

Material:

Una mànega negra

– Filferro

– Un rotllo de tefló

– Un capçal de dutxa de plàstic

– Un taulell quadrat de fusta

Per instal·lar una dutxa solar, primer haurem d’enrotllar la mànega negra sobre el taulell, fixant cada volta amb un filferro que travessi el taulell, o amb algun altre sistema que subjecti bé la mànega sobre el taulell de fusta. Un cop tinguem la mànega enrotllada i subjectada a la fusta, haurem de muntar un sistema que ens permeti mantenir el taulell encarat al sol amb una inclinació de 45º, ja sigui falcant-lo a un tronc d’arbre, construint un suport, etc.

Un cop fet això, només caldrà incorporar un capçal de dutxa (amb l’ajuda de tefló per evitar pèrdues d’aigua) a l’extrem de la mànega, per tal de no escaldar-nos la mà al agafar-la.

Evidentment, si voleu que la dutxa solar us proporcioni aigua calenta, caldrà triar un moment del dia en que la mànega hagi estat exposada al sol vàries hores. D’altra banda, penseu que els litres d’aigua calenta vindran limitats per la longitud de la mànega així que, com més metres de mànega tingueu, més estona podreu gaudir d’aigua calenta.

Construcció d'una estació meteorològica

  • BARÒMETRE

L’estudi de la pressió atmosfèrica ens pot ajudar a predir canvis en el temps i fins i tot preveure si s’aproxima una tempesta. La pressió atmosfèrica es mesura amb un baròmetre i pots construir-ne un utilitzant uns suport de fusta, un pot, un tub de vidre amb un diàmetre de 3-4 mm i un regle (també necessitaràs un altre baròmetre de referència pel calibratge si vols obtenir valors concrets).

Tanca un extrem del tub de forma hermètica i omple’l fins a la meitat d’aigua. Posa un dit sobre l’extrem obert mentre col·loques el tub cap per avall en el pot ple d’aigua. El tub s’ha de fixar al suport de tal manera que l’extrem obert estigui a pocs mil·límetres per sobre del fons del pot. Fixa un regle en el suport al costat del tub, o bé darrera d’aquest.

Per a graduar el teu baròmetre necessitaràs un baròmetre corrent del qual has de transferir les lectures al teu aparell per tal de calibrar-lo: en funció de la longitud i amplada de tub, les mesures presentaran més o menys mm de distància entre un valor i el següent. barometre

El baròmetre s’ha de situar a un lloc on la temperatura sigui constant; d’una altra manera l’aire de la part superior del tub es veuria afectat pel canvi de temperatura i això influirà en les lectures.

El mecanisme de funcionament és ben senzill, a mesura que la pressió atmosfèrica augmenta, aquesta pressionarà l’aigua que es troba en el pot, tot fent que aquesta aigua vagi pujant per dins del tub de vidre. Si contràriament la pressió atmosfèrica disminueix, l’aigua del pot no notarà tanta pressió i aquest cop l’aigua de dins del tub anirà descendint.

  • PLUVIÒMETRE

Per construir un plPLUVIÒMETREuviòmetre, necessitem un pot estret i llarg de vidre, un got que tingui els costats rectes, un embut, un regle i un retolador permanent.

Si volem utilitzar la mesura de litre/metre quadrat, haurem de calcular els mil·límetres de superfície de la base del got per després poder fer la conversió al metre quadrat.

Poseu l’embut en el pot estret. Poseu 1 cm d’aigua en el got (mesurat amb el regle), i buideu aquesta aigua en el pluviòmetre (el pot estret de vidre), a través de l’embut. Després marqueu el nivell de 1cm en el pot llarg amb el retolador, i dividiu aquesta distància en 10 distàncies iguals per a obtenir els mm. Repetiu la mateixa operació amb noves quantitats d’aigua fins que hageu completat l’escala. Finalment buideu tota l’aigua afegida, i a esperar que plogui!

Utilització d'una cuina solar

Les cuines solars són senzilles aplicacions parabòliques que aprofiten l’energia del Sol per a cuinar aliments. Es basen en un recipient aïllant que rep i concentra la radiació solar en un punt focal on es col·loca el recipient. La cuina solar representa una oportunitat pràctica i gustosa per a participar en la divulgació de l’energia solar, ecològica i sostenible.

Tan sols és necessari tenir present algunes recomanacions com, per exemple, que alguns aliments requereixen més temps de cocció i que el tall dels ingredients en petites fraccions facilita el procés.

Els recipients i utensilis més apropiats per a la cuina solar són els de color negre, ja que són els que absorbeixen totalment la llum solar.

cuina solar Podeu utilitzar tant l’olla solar negra esmaltada com una olla gran de ferro fos. El wok és també un recipient molt útil per a la cocció dels aliments aprofitant la calor del sol. Les olles de ceràmica, en canvi, no són aconsellables, ja que tenen una mala conducció tèrmica. Sobretot, heu d’usar olles que no tinguin cap peça de plàstic. Les peces d’aquest material no aguanten les altes temperatures que genera la concentració solar.

Per a utilitzar la cuina solar heu de saber que:

  • Aquestes cuines poden arribar als 200ºC i permeten cuinar, fregir i enfornar.
  • La cuina solar parabòlica és un estri que permet cuinar fent servir només la llum del Sol. Per tant, necessita d’insolació i d’un espai obert protegit del vent. Si es posa núvol no podreu utilitzar-la amb eficàcia.
  • Heu parar atenció en la orientació de la cuina. Els seus orientadors són els dos forats que té a la part dreta (mirant des del davant) fora de la paràbola. La cuina està ben orientada quan els forats no es fan ombra l’un a l’altre.
  • La cuina s’ha de re-orientar cada 15 o 20 minuts aproximadament a causa de la rotació del Sol, quan veieu que els forats es fan ombra l’un a l’altre.
  • Es recomana utilitzar ulleres de sol quan s’està cuinant per evitar el reflexos directes als ulls, i un barret per no agafar insolacions.
  • Quan acabeu de cuinar, doneu-li la volta a la paràbola posant-la de cap per avall, ja que sinó seguirà concentrant energia solar.
  • És important la neteja pel seu bon funcionament. S’ha de netejar amb un sabó desengreixant poc agressiu i una esponja, mai amb fregalls o estris que ratllin la paràbola de la cuina.
  • Vigileu perquè encara que no veieu foc la cosa crema. Utilitzeu sempre guants o draps per a manipular el recipient.

Si voleu, podeu sol·licitar la cessió puntual gratuïta d’una cuina solar a través del Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona, o bé també podeu construir-la vosaltres mateixos.

Taller de recuperació d'oli de cuina per fer-ne sabó

Material:

  • ­1L d’oli de cuina usat
  • ­1L d’aigua
  • ­167 grams de sosa càustica (hidròxid de sodi) (es pot trobar a moltes drogueries).
  • ­Oli essencial (opcional)
  • ­Motlles i estris de cuina
  • ­Guants de làtex, mascareta i anar vestit de màniga llarga.

Sabies que… un litre d’oli contamina 1 mlió de litres d’aigua? La retenció d’olis en mars i rius pot crear una pel∙lícula sobre la superfície de les aigües alterant els ecosistemes aquàtics. L’eliminació d’aquests olis a les depuradores presenta moltes dificultats i un elevat consum d’energia. Si reciclem l’oli de cuina, doncs, no tan sols reduïm aquests problemes, sinó que contribuïm a transformar un residu contaminant en altres productes útils, com per exemple el combustible biodièsel. També es pot reutilitzar per fer­ne coses útils, com per exemple, com et proposem: elaborar sabó!

S’ha de tenir en compte que aquesta activitat no es pot fer amb els més petits, i és recomanable fer-la com a mínim a partir de nanos de 12 anys i amb totes les precaucions possibles perquè estem treballant amb alguns materials susceptibles de suposar algun perill per a la nostra salut.

Per a fer­ho introduirem primerament l’aigua en un recipient gran de plàstic o d’acer inoxidable. Del litre que necessitarem només hi posarem 900ml. A aquests 900ml hi afegirem la sosa càustica o hidròxid de carboni i hem de remenar fins que es dissolgui completament en l’aigua. La temperatura augmentarà i desprendrà fums que no poden ser inhalats perquè són altament tòxics.

Un cop desfet ho deixem reposar perquè es refredi i quan la sosa hagi agafat una temperatura similar a la de l’oli (36­38oC) introduïm l’oli de mica en mica i amb compte mentre anem remenant (com si féssim allioli) amb un pal o cullera de fusta o de plàstic, mai de metall.

A partir d’aquest moment no podem deixar de remenar i sempre en la mateixa direcció (del contrari es podria negar), durant uns 30 o 40 minuts, fins que la barreja comenci a espessir durant el procés de saponificació.

Quan la barreja deixa traça i textura similar a una pasta, ja està llest per a vessar­ho als motllos que haurem preparat prèviament.

Podeu improvisar un motlle amb coses que trobaríem fàcilment com per exemple uns cartrons de llet (només cal que en retalleu la part superior i els renteu molt bé). També podem haver portat motlles de cuina de casa, o capses de bombons (de plàstic) envasos de plàstic rígid d’aquells que embolcallen molts productes que comprem (com productes electrònics). De fet, la creació dels motlles pot ser una activitat paral∙lela també per treballar el reciclatge i la sostenibilitat.

Al cap de 24h d’haver omplert els motllos, es pot tallar el sabó amb un ganivet i deixar assecar durant uns dies. És important no fer servir el sabó durant aquests dies perquè encara podria contenir traces de sosa i irritar la pell. Almenys no amb el cos.

Creació d'un herbari amb plantes de l'entorn

Un herbari és una col·lecció de plantes seques, generalment premsades, que es poden conservar indefinidament. Als herbaris totes les plantes estan ordenades amb criteri científic, segons la família a la qual pertanyin, i identificades pel seu nom científic (aquest nom identifica a cada espècie internacionalment i es el mateix per a tot el món). herbari

Des del punt de vista didàctic els herbaris faciliten l’estudi i el coneixement de les plantes, a més de fomentar el treball sistemàtic i les facultats d’observació. Tampoc s’ha de menysprear la possibilitat de servir d’excusa per a passejar, fer excursions i conèixer millor el nostre entorn practicant una modalitat de col·leccionisme.

El primer pas per fer un herbari és herboritzar, és a dir anar a collir les plantes.

  • Si la planta es petita s’agafa sencera amb arrels i tot, però sense terra.
  • Si la planta és gran es tria un fragment de branca que contingui fulles senceres i l’extrem per on brota. Pot ser convenient tallar la branca amb tisores. Tingueu en compte la mida del paper que fareu servir per muntar l’herbari.

És molt important agafar flors en el cas que l’exemplar estigui florit.

Els exemplars es fiquen en bosses sense aixafar-los i es pren nota del lloc de recol·lecció i les seves característiques. Si pot ser: localitat, altitud, dades i nom del lloc, ecologia, tipus de terra, inclinació, exposició al sol, data, nom del recol·lector i tot el que creieu interessant mencionar.

Un cop feta la recollida, la planta es premsa quan abans millor, entre paper de diari per assecar-la el més ràpidament possible. Per a premsar-les utilitzarem planxes de fusta o cartró gruixut amb pes a sobre, com ara llibres, totxos, garrafes d’aigua, etc. Abans de tapar-la us heu d’assegurar que quedarà en una bona posició, el més natural possible. Afegireu un retall de paper amb les dades de la recol·lecció i un nom o un número que permeti identificar-la posteriorment. Sabrem que una planta està totalment seca si s’aguanta horitzontalment com si fos de cartró. Si fa calor i la premsa està en un lloc ventilat, la planta s’assecarà en pocs dies.

Passats uns dies, quan tinguem les plantes assecades, passarem a muntar l’herbari. Es col·loca la planta sobre el full o la cartolina on hagi d’anar i es subjecta amb el mínim de cinta adhesiva possible. Per exemple una mica per agafar la tija principal en un sol punt o dos. Al full definitiu es posa una etiqueta amb el nom científic, la família, els nom vulgars, la data i el lloc de recol·lecció, o bé tot això s’escriu en el mateix full on heu posat la planta.

Material necessari per fer l’herbari:

  • Llapis i llibreta de camp per prendre nota de les dades del lloc de recol·lecció de la planta.
  • Bosses de plàstic i tisores per fer la recol·lecció.
  • Paper de diari, planxes de cartró o fusta i algun material pesat per a fer el premsat.
  • Fulls de paper o cartolina de la mida que hagueu triat i cobertes o carpeta per protegir l’herbari.
  • Etiquetes adhesives i retolador.
  • Tisores i cinta adhesiva.
  • Fitxes per anotar el nom científic, els noms vulgars i les dades de la planta.

Exemple de fitxa

Nom científic: Melia azederach

Família: MELIÀCIES

Nom català

Nom castellà

Nom anglès

Melia

Melia

Melia

Lloc de recol·lecció

Data de recol·lecció

Carrer Verdaguer cantonada plaça Catalunya

15 / 07 / 13

Característiques del lloc de recol·lecció

Carrer cèntric. Cantonada orientada a l’est. Plantat a la vorera, en un sot. Terreny pla.

Responsable/s de la fitxa: Marc Puig i Neus Sànchez

Construcció de caixes-niu

Una caixa-niu és una estructura artificial que pot ser utilitzada pels ocells que fan niu a les cavitats dels arbres o de les roques. Les caixes-niu es col·loquen per a diverses espècies d’ocells més o menys amenaçades (mallerengues, pica-soques blaus, colltorts, raspinells, etc.)  caixes niu Les caixes-niu es poden construir amb diversos materials, però la fusta és, sens dubte, el més assequible, el més natural i el més senzill de treballar. Mai hem d’utilitzar llaunes o pots de plàstic perquè, amb el nostre clima, es converteixen en veritables forns quan puja la calor. També haurem d’evitar utilitzar conglomerats o altres materials que es facin ràpidament malbé amb l’aigua.

Hi ha un gran nombre de models de caixes adaptats a les diferents espècies, hàbitats i als gusts dels constructors i no cal obsessionar-se amb les mides. Les que es donen per al model que s’explica a continuació són orientatives i poden ser modificades sense problemes en funció del material de què disposem. L’única excepció són els diàmetres d’entrada de les obertures: en aquest cas si que cal ser molt estricte si volem que sigui una espècie determinada la que utilitzi la caixa. peces niuMides en centímetres

                 T: Terra

L: Laterals S: Sostre
D: Darrera F: Frontal Gruix: 1 a 1,5 cm

  Per construir la caixa-niu…

1. Marquem les peces a la fusta utilitzant llapis i cinta mètrica.

2. Serrem la fusta amb un xerrac i llimem lleugerament per eliminar les estelles.

3. Clavem la peça del darrera i els dos laterals vigilant que quedin ben igualades per dalt.

4. Clavem el terra havent comprovat que s’ajusta correctament a les altres peces (si no fos així el llimarem fins que ho faci).

5. Clavem la part frontal comprovant que no impedeixi el correcte tancament de la tapa (la part frontal ha de quedar lleugerament per sota de la part superior dels laterals).

6. Collarem uns visos per fixar bé tota l’estructura.

7. Instal·larem la tapa mitjançant una frontissa (es fixa a l’exterior de la caixa unint la tapa amb la part del darrera).

8. Si volem penjar la caixa, amb un filferro galvanitzat (no es rovellen) farem una nansa que fixarem a la caixa pels laterals (mai per la tapa).

9. L’orifici d’entrada és recomanable fer-lo abans de clavar la part frontal. Sempre farem l’entrada el màxim d’allunyada possible del terra de la caixa.

10. La tanca per evitar l’obertura de la tapa la farem amb un parell de claus que lligarem amb un filferro.

11. Per acabar numerarem la caixa en un dels laterals i a la part frontal.

Instal·larem les caixes-niu deixant una separació mínima entre elles de 50 a 80 metres. Les situarem en una branca lateral d’un arbre (penjada) o al tronc principal (lligada), sempre situada de 2 a 8 metres sobre el terra. Cal vigilar que l’orifici d’entrada quedi el màxim d’allunyat possible del tronc principal de l’arbre o d’altres branques que podrien facilitar l’accés als depredadors.

Taller de descoberta del litoral (Snorkel)

El Centre d’Estudis del Mar (CEM) és un equipament d’educació ambiental de la Diputació de Barcelona amb més de 25 anys de treball en els àmbits de la recerca, la pedagogia i la gestió del litoral. El seu objectiu és promoure el coneixement del litoral per tal de fer-ne compatible la conservació i protecció amb un ús públic respectuós.

Per donar a conèixer els aspectes més desconeguts del patrimoni natural i cultural del nostre litoral, el Centre d’Estudis del Mar de Sitges organitza activitats per a escolars, adults i famílies. Els participants (un grup organitzat) podran descobrir els ecosistemes submarins a través d’una pràctica amb ulleres, snorkel i vestit de neoprè. L’activitat inclou diversos dossier amb informació relativa als continguts que es tractaran durant la sortida.

A banda de la sortida amb snorkel, el CEM organitza molts altres tallers per a conèixer les aus marines, la diversitat dels ecosistemes marins, etc. Només cal que entreu a la seva pàgina web en consulteu les característiques: http://www.diba.cat/web/cem/remullades

Per participar en aquestes sortides només cal que us hi poseu en contacte i reserveu plaça: Passeig Marítim, 72, 08870 Sitges Telèfon: 938 945 154 Cal tenir en compte que cada activitat només es realitza en un període de l’any determinat.

Activitats de voluntariat ambiental

La Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC) és una organització de segon nivell que aglutina organitzacions que realitzen programes i actuacions de voluntariat ambiental.

Vol promoure i esdevenir una associació operativa i de referència en aquest camp, tot incidint en el reconeixement social, en la recerca i en la formació, així com afavorir el treball conjunt de les organitzacions, aconseguint una promoció i reconeixement de les tasques dutes a terme, donant suport als projectes que estan en funcionament, i trobant noves formes de cooperació i treball en xarxa.

La XVAC està formada per associacions catalanes que realitzen activitats de voluntariat ambiental o que estan relacionades amb la realitat d’aquest, i que han fet la sol·licitud pertinent. Poden ser col·laboradors, i participar i cooperar amb la XVAC aquelles persones o organitzacions que tinguin un interès en el voluntariat ambiental i en les tasques que es porten a terme des de la XVAC.

La xarxa te la voluntat de treballar mitjançant la creació de comissions o grups de treball, que derivin de les línies estratègiques i dels propis objectius de l’entitat. Web de contacte: http://www.xvac.cat/

Hi ha projectes que sempre necessiten l’ajuda de voluntariat. En aquesta adreça trobaràs un llistat de projectes i iniciatives que busquen gent amb ganes de realitzar voluntariat ambiental: http://www.viulaterra.cat/ca/implicat/participa_projecte_2.html

A continuació te n’oferim 2 exemples:

  • Projecte rius

El Projecte Rius és una iniciativa desenvolupada per l’Associació Hàbitats amb l’objectiu principal d’estimular la participació activa de la societat en la conservació i millora dels nostres rius. Fomenta l’apropament de les persones al riu i permet conèixer com són i com funcionen els ecosistemes fluvials, els organismes que hi podem trobar, la seva importància ambiental i social, així com els problemes que pateixen i què podem fer per millorar-los.

Mitjançant l’educació ambiental, el foment del teixit associatiu i el treball en xarxa del voluntariat ambiental, el projecte promou una major implicació de les associacions i les persones per a compartir, engegar i emprendre iniciatives per la millora dels nostres rius i de l’entorn natural.

El Projecte Rius té el seu àmbit d’actuació en les diverses conques fluvials de Catalunya. Tot i això, actualment, s’està desenvolupant el Projecte Rius al País Valencià, a Galícia, a Madrid, a Cantàbria i a Portugal a través de la Xarxa Projecte Rius.

El Projecte Rius és obert a tothom, qualsevol persona o col·lectiu hi és benvingut, tingui o no coneixements previs sobre els rius. Web de contacte: http://www.projecterius.org/

  • Projecte boscos de muntanya

Els boscos de muntanya es troben sota el límit altitudinal del bosc, sobre pendents pronunciades i amb dures condicions pels arbres. Formen part de les capçaleres dels rius que nodreixen l’abastament d’aigua a Catalunya i exerceixen una funció protectora respecte a poblacions i infraestructures, disminuint l’erosió i evitant grans avingudes.

Per la seva funció protectora per al conjunt de la societat, els boscos de muntanya són forests declarades d’Utilitat Pública des del segle XIX. Per tot el que ens donen, cuidar i conservar aquests boscos és responsabilitat de tots. Els espais de muntanya mantenen una estreta i mil·lenària relació amb l’home. La interacció de l’activitat humana amb la muntanya ens ofereix paisatges, pastures, fusta, ramaderia…en resum, cultura de muntanya.

El Projecte de Boscos de Muntanya neix d’una entitat sense ànim de lucre que té aquest mateix nom i que preserva i millora els boscos i paisatges tradicionals de muntanya als Pirineus catalans, mitjançant l’organització d’estades de voluntariat per a adults.

L’objectiu del projecte és el manteniment, la cura i protecció del bosc i del paisatge en l’àmbit de muntanya mitjançant actuacions de silvicultura i gestió forestal, així com tasques de difusió pública per a la millora del bosc i la seva conservació. Web de contacte: http://www.projecteboscos.cat/

Taller de paper reciclat

Un taller bàsic en què tothom pot participar. A partir de diaris i aigua i amb unes eines senzilles es pot obtenir un full de paper que pot ser matèria primera per a qualsevol altra activitat de la nostra entitat.

Fitxa bàsica de l’activitat

Descripció: De manera divertida i molt senzilla convertirem paper de diari en pasta de paper que utilitzarem per crear fulls de paper reciclat

Durada: Uns 90 minuts la sessió de fabricació de paper

Materials: Paper usat (millor diaris), aigua, batedora, cubell, sedàs

Conceptes tractats: Sostenibilitat, matèries primeres, consum/estalvi, gestió de recursos, reutilització, reciclatge…

Idees i valors: Estalvi de recursos, foment d’hàbits de reciclatge, presa de decisions, consum responsable, participació, recerca de la sostenibilitat

Informació prèvia

La recollida selectiva implica la recollida en un circuit específic de diferents materials per tal de donar-los un segon ús, revalorant-los. A través de la recollida selectiva i el reciclatge s’estalvien matèries primeres així com energia i aigua, ja que en el procés de fabricació per primera vegada sempre es consumeix molta més energia i aigua.
La recollida selectiva necessita de la construcció de plantes específiques i diferents infraestructures, però alhora redueix el volum de materials que arriben a les deixalleries i a les incineradores. Així doncs, també produeix beneficis ambientals indirectes (menys dioxines a les deixalleries, menys cendres i menys emissions).

Una de les millors solucions, per tant, per al problema d’acumulació de residus és reciclar-los. Es podria dir que reciclar és refer o donar-li un nou ús a tot el que és considerat rebutjable o deixalla. D’aquesta manera es disminueix notablement la quantitat de residus sense contaminar el medi ambient. A més, es consumeixen menys recursos naturals, com el petroli o la fusta.

Beneficis del reciclatge
Estalvi de matèries primeres (fusta, petroli, metalls…)
Estalvi energètic
Estalvi d’aigua
Disminució del volum de residus
Disminució de la contaminació

Preparació i desenvolupament

El primer que necessitem és aconseguir tot el material necessari, en aquest cas el “kit de reciclatge” inclou:
Un cubell gros
Diversos cubells petits
Una palangana alta o similar
Paper de diari
Aigua
Una batedora
Un sedàs
Una tovallola i pedaços

Amb aquest material elaborarem la pasta de paper, a la qual sempre podrem afegir elements decoratius (pètals de flors, fils, puntes de pinturetes, colorants, herbes, trossos de paper de color…) per obtenir papers personalitzats.

– Hem de tenir en compte que és una activitat potencialment bruta i pot ser convenient triar un espai exterior per fer-hi l’activitat. Convé, això sí, que es tengui prop una font d’aigua. Per facilitar l’eliminació d’excés d’aigua del paper al final del procés també és recomanable tenir una superfície plana

– El més interessant és que la matèria primera (el paper) el duguin les persones participants del taller el dia anterior de casa seva. Pot ser qualsevol tipus de paper no setinat (tovallons, paper de cuina (no tacat d’oli), fulls DINA4…) però és molt més recomanable fer servir paper de diari, que és més fàcil de desfer i diluir a l’hora de fer la pasta.

– Una vegada que tenim les ferramentes i la matèria primera podem iniciar el procés de reciclatge. El primer que s’ha de fer és preparar el paper. Una quantitat adient és utilitzar tres fulls sencers de diari per persona. Es tracta de fer bocins petits: trossos de la grandària d’una moneda d’un euro o un segell de correus és més que suficient.

– Aquest paper ja preparat, l’hem de mesclar amb aigua al cubell. S’han d’incorporar dues parts d’aigua per part de paper. La barreja d’aigua i paper es pot fer el dia anterior, encara que no és necessari. No us quedeu curts d’aigua, com més aigua hi poseu més fàcil serà fer la pasta.

– Abans de fer servir la batedora, les participants poden amb les mans realitzar una primera feina per desfer al màxim el paper. Això permetrà que la batedora treballi amb menys resistència i facilita molt el resultat. Ho poden fer en petits grups, cadascun amb un cubell, i posteriorment unificar la pasta.

– Una vegada remullat i desfet el paper hem de convertir-lo en pasta de paper. Ho farem amb la batedora. Hem de procurar aconseguir la barreja més homogènia possible. El resultat ha de ser una pasta fina.

Aquesta operació és potencialment perillosa pel fet d’utilitzar un aparell elèctric i per tant és recomenable que la utilitzi la persona que dinamitza el taller. A més, depenent de l’alçada del cubell pot embrutar-se molt. Una solució senzilla és emprar una tovallola o una camiseta vella com a tapa mentre es fa funcionar la batedora.

És important tenir en compte que el paper exerceix una resistència important i és necessària una batedora potent. Si en fem servir una de menys de 600 W és molt probable que s’espatlli durant l’operació. Per aquest mateix motiu és convenient afegir-hi aigua si la massa espesseix.

– Ara ja tenim la pasta de paper. Hem de passar-la ara a la palangana i aprofitem per eliminar-hi l’excés d’aigua. Podem fer-ho fent servir un colador de verdures o similar.

– En una altra palangana o un cubell alt hem de barrejar aigua freda i una mica de pasta de paper i remenar-ho fins diluir la pasta. La proporció de pasta i aigua ens determinarà la qualitat del paper i el gruix del full resultant. El resultat ha de ser molt líquid.

A continuació hem d’introduir el sedàs a l’interior de la palangana i capturar part de la pasta de paper. Les mesures del sedàs han de ser per tant inferiors a la de la palangana. El més senzill és fabricar-se un sedàs aprofitant un marc de fusta i tela mosquitera. Hem de deixar que regalimi bé l’excés d’aigua a l’interior de la palangana.

– El material retingut al sedàs una vegada sec es convertirà en el nostre full de paper reciclat. El que hem de fer és dipositar-lo sobre una superfície on assecar-lo. Aquesta superfície ha de tenir material assecant. El més adient és dipositar-lo damunt fulls de diari que absorbiran part de l’aigua sobrant. Fins i tot podem passar una esponja per la part inferior per recollir part d’aquesta aigua.

Un altre material que pot servir com a superfície assecant és un tros de tela. Aquesta solució és més ecològica que fer servir el paper com a superficie absorbent i sobre aquesta tela posarem els fulls de paper reciclat.

– Una vegada eliminat al màxim l’excés d’aigua retiram el sedàs i anam repetint l’operació tantes vegades com vulguem. Aquesta operació la poden realitzar fàcilment les participants del taller i responsabilitzar-se del seu full de paper.

– Si s’utilitza paper com a base assecant, us recomanem utilitzar diversos fulls de diari. Si l’excés d’aigua supera molt la capacitat del paper el nostre full de paper reciclat tendrà un aspecte pitjor. A més, hem de transportar el nostre full al lloc d’assecament definitiu i si tenim només un full és molt probable que es trenqui. Per a aquest darrer punt potser el més adient és utilitzar tela.

– Les participants poden ara personalitzar el seu full. Per exemple afegint-hi pètals de flors, fils de colors, colorants, burballes de plastidecors i qualsevol cosa que els passi per la imaginació. La primera vegada que feu el taller pot ser convenient només fer el paper i no realitzar cap tipus de personalització-decoració per facilitar el desenvolupament de l’activitat.

Ara només queda transportar el full al lloc d’assecament definitiu i esperar fins al dia següent per comprovar-ne el resultat.